“L’agricultura camperola i indígena és l’única capaç de donar resposta als grans dilemes de la humanitat: crisi alimentària, crisi ambiental, crisi energètica i crisi d’urbanització”, explica Valter Israel da Silva, del Moviment de Petits Agricultors, membre de la via Campesina Brasil, en la trobada Elikadura 21.
És una afirmació contundent, però Valter parla amb calma. No és un eslògan, és la conclusió d’un quart de segle d’experiència de la La Via Campesina com a moviment, del seu treball col·lectiu d’anàlisi durant molts anys, abeurant també d’organitzacions aliades i acadèmics crítics que els han aportat elements per veure a si mateixos.
És també la pregunta central del col·loqui «El futur de l’alimentació i reptes de l’agricultura per al segle XXI» que es va realitzar a Vitòria-Gasteiz el 24 – 26 d’abril, organitzat per ICAS (Estudis Agraris Crítics), Transnational Institute, Etxalde i EHNE-Bizkaia – Via Campesina. Va reunir a més de 450 investigadors, acadèmics i integrants de moviments camperols, pescadors i pastors artesanals, organitzacions feministes i urbanes de consum solidari, entre d’altres.
Va ser un pas més en la preparació cap a la VII Conferència Mundial de La Via Campesina, que serà a Derio al juliol 2017. Amb 164 organitzacions en 73 països de 5 continents, és l’organització camperola més gran que hagi existit. Unai Araguren, de EHNE- Bizkaia afirma: «no som” petits agricultors “, som les i els camperols els que alimentem a la majoria del planeta i els nostres aliments són sans, donen feina, salut, cultura i augmenten la biodiversitat.
A més, vam resistir en els nostres llocs, donem vida i cultura als pobles, malgrat totes les polítiques contràries que hem d’enfrontar. Per tot això som grans, no petits».
El 70% de la població del món s’alimenta pel que produeixen camperols, pastors, pescadors artesanals i hortes urbanes, encara que només tenen 25% de la terra a nivell global
La cadena alimentària agroindustrial, dominada per corporacions transnacionals des llavors a supermercats, fa servir el 75% de la terra i 80% de l’aigua i combustibles d’ús agrícola. És a més el principal factor de canvi climàtic (emet 44-57% del gasos d’efecte hivernacle) i no produeix aliments sinó mercaderies, combustibles i farratges. Més del 50% del que produeix es malgasta, com escombraries, o pel sobreconsum i obesitat. La cadena industrial agroalimentària està lligada a les principals malalties de la gent i el planeta (dades de Grain i Grupo ETC).
Les camperoles i camperols, els pescadors i pastors, han patit la invisibilització de les seves aportacions, fonamentals per a la subsistència de tota la humanitat, de la feina que generen i les cultures que sostenen. La Via Campesina ja va canviar aquesta situació i seguirà fent-ho, com diu Unai Aranguren «alimentant als pobles i construint moviment per canviar el món». L’alimentació és tema de tots i per això, també ho és donar suport a aquesta construcció.
Font: La Vía Campesina – viacampesina.org
Autora: Silvia Ribeiro–Grupo ETC
