L’abandonament de terres agrícoles és un dels grans problemes a què s’enfronten moltes regions de la UE. La manca d’incentius i la globalització del mercat impedeixen als agricultors obtenir rendibilitat de les seves collites, i provoca la despoblació de les zones agràries, a més del desaprofitament i descuit dels recursos naturals. Tan sols a Espanya s’han perdut aproximadament un total de 1.033.806 hectàrees destinades al cultiu en 2016, segons l’última enquesta sobre Rendiment i Superfície de Cultius (ESYRCE) publicada pel Ministeri d’Agricultura.
Davant d’aquestes circumstàncies, els Bancs de Terres Agroecològics es presenten com una iniciativa que busca reprendre i revitalitzar els terrenys abandonats a través de pràctiques agràries sostenibles, i facilitar l’adquisició de terrenys a aquelles persones o empreses interessades en l’agricultura ecològica.
El seu funcionament és senzill: per una banda, els oferents de terreny s’inscriuen les seves finques juntament amb les seves dades de localització, superfície, ús actual, tipus de contracte que ofereixen -de cessió o arrendament, ja sigui monetari o en espècies- i altres detalls. I de l’altra, els demandants també es donen d’alta, i especifiquen les característiques i condicions de les parcel·les que busquen. Un cop inscrits es crea una base de dades a la qual poden accedir tots dos perfils per trobar el terreny o l’arrendatari que millor s’adapti a les seves necessitats.
Els Bancs de Terres no són una iniciativa nova, des de fa anys les diferents reformes agràries espanyoles han inclòs aquesta eina dins dels seus plans. El inèdit és que els agroecològics garanteixen el compromís mediambiental de l’usuari, al mateix temps que pretenen satisfer les necessitats socials, culturals i econòmiques de cada municipi.
Entre els seus objectius destaca la promoció de l’autoocupació verd: incentiven als joves, mitjançant assessorament i formació sobre el cultiu ecològic i emprenedoria en el sector, a optar per un una agricultura sostenible. Així mateix, faciliten el contacte directe entre agricultors i comerços locals per permetre als primers oferir aliments frescos i saludables a bon preu. Així fomenten els productes Km 0 i promouen una economia circular.
Un altre dels propòsits dels Bancs de Terres és repoblar els territoris abandonats o amb risc de ser-ho. Segons la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), la meitat dels municipis espanyols estan en perill d’extinció: 4.995 municipis d’un total de 8.125 tenen menys de mil habitants i 2.652 localitats tenen menys de 500. A més, la majoria d’aquestes poblacions estan molt envellides. Per aquest motiu, els bancs donen suport al creixement de comunitats joves al voltant d’un sector primari ecològic que recuperin els costums i els valors culturals perduts.
Entre els principals Bancs de Terres Agroecològics espanyols destaca l’Associació de Municipis Agroecològics TERRAE. El primer banc d’àmbit estatal que facilita el contacte entre demandants i oferents de terrenys per a ús agroecològic. El seu responsable de comunicació, Manuel Redondo, la descriu com “una xarxa de projectes agroecològics que se sumen amb els altres, amb els que després compartim experiències a nivell nacional”.
El projecte està conformat per diversos municipis rurals i compta amb més de 2.200 usuaris
La xarxa TERRAE treballa des de l’àmbit municipal, on col·labora amb els consistoris locals perquè realitzin inventaris dels seus terrenys en desús i dinamitzin activitats agroecològiques en ells. La majoria de les àrees de cultiu que oferta són públiques encara que també hi ha de titularitat privada.
“A dia d’avui la demanda estatal de parcel·les agroecològiques és més gran que l’oferta, de manera que ara mateix la línia de treball està dirigida a generar noves ofertes”, explica Rodó. L’agrupació està incorporant progressivament més ajuntaments socis a la xarxa, i aquest any ja té un conveni signat amb la Junta d’Extremadura perquè els municipis d’aquesta comunitat incloguin les seves terres al Banc de Terres.
Carcaboso (Extremadura), Redueña (Madrid) o la Mancomunitat de Municipis Sostenibles de Cantàbria són algunes de les localitats amb les que el projecte col·labora. En totes elles, els ajuntaments duen a terme activitats vinculades a generar ocupació, conservar el paisatge rural i recuperar la sobirania alimentària.
Alhora, nombrosos municipis estan creant Bancs de Terres de forma independent. Luciana o el Bierzo, són exemples de com des de l’agroecologia es pot reactivar el sector primari de localitats amb pocs habitants. Fins i tot alguns més grans com el de Palma de Mallorca, també han posat en marxa projectes similars per recuperar els camps abandonats.
L’actual demanda interna de productes ecològics a Espanya obre les portes a noves formes d’ocupació verda. Davant d’aquestes oportunitats, els Bancs de Terra Agroecològics aspiren a ser una eina que ajudi a ajuntaments, empresaris i particulars compromesos amb el sector ecològic a recuperar el terreny perdut.
Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic
Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Novembre 2017
