L’all és originari d’Àsia i es creu que va arribar a Orient Pròxim fa uns quatre mil anys. Els egipcis ja el feien servir i s’han trobat alls dibuixats a les tombes dels faraons. Sembla ser que els treballadors que van construir les piràmides els consumien en grans quantitats per mantenir-se en forma, igual que els atletes olímpics de la Grècia clàssica que els mastegaven abans de competir.

L’all també té el seu ús en l’agricultura. Existeixen nombroses preparacions naturals contra plagues i malalties que tenen com a ingredient l’all. És especialment efectiu contra fongs però també te el seu efecte sobre alguns insectes com els pugons i també els àcars. Es trituren 75 g d’all i es barregen amb 10 litres d’aigua bullint. Es deixa reposar durant 24 hores. Quan arriba la primavera s’aplica sobre les plantes que volem protegir. El tractament es realitza tres vegades deixant passar tres dies entre cada un dels tractaments.

Diu la saviesa popular que perquè els alls no piquin s’han de plantar al gener i si els volem picants al desembre. Sigui com sigui, l’all és una de les poques plantes que se sembren durant l’hivern. De fàcil cultiu i molt útil a la cuina i en la farmaciola, val la pena intentar-ho.

És un cultiu que s’adapta bé a qualsevol tipus de sòl excepte si són molt pesats i humits. En aquest cas millor plantar-lo en cavallons situant-lo a la part alta de la carena. També creix en gairebé tots els climes encara que els prefereix càlids i no li agraden les pluges abundants. Es sembra des d’octubre fins a març.

Per fertilitzar-los cal saber que no toleren la matèria orgànica fresca. És millor plantar-los en parcel·les que hagin estat abonades durant el cultiu anterior o utilitzar compost molt fermentat. Per això en la rotació va bé després de plantes abundantment fertilitzades que no siguin liliàcies com carabasses, carbassons, tomàquets, etc. Cal esperar un mínim de 2 anys abans de tornar a sembrar alls en una parcel·la. S’associa bé amb maduixes, remolatxes, enciams, patates o sota els presseguers.

L’all dóna poca feina. Només ens hem de preocupar de controlar un excés de males herbes i evitar excessos d’humitat

Si no tenim hort n’hi haurà prou amb un recipient o un test de 12x12x12 cm com a mínim i sembrar a 5 cm amb la part punxeguda cap amunt. En aquest cas cal estar molt atents a no regar-los massa, com a molt cada 15 dies.

Autora: Montse Escutia, enginyera agrònoma especialitzada en agricultura ecològica Plataforma de Formació Cultivabio – Associació Vida Sana

Bio Eco Actual, mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Desembre 2017