La producció en piscifactories pot semblar a priori una solució per al consum ecològic de peix, però la realitat no és així de simple. Les piscifactories no són ecològiques, són igualment cruels amb els animals i tampoc produeixen un peix de qualitat ric en nutrients com l’omega 3.
El terme piscicultura s’aplica per referir-se a l’agricultura relativa a la criança de peixos per al consum humà. Per descomptat, el terme no és exacte, ja que està basat en la concepció religiosa judeocristiana, la qual no considera els peixos com animals, sinó com a fruits del mar. No obstant això, els peixos són animals tan sensibles com qualsevol au o mamífer, són intel·ligents i formen societats complexes. La seva capacitat per sentir dolor és igual que la dels mamífers i les aus, i el seu desig de viure també.
Les instal·lacions de piscicultura industrial es coneixen com piscifactories, és a dir: les granges intensives de cria de peixos (mol·luscs o crustacis) per produir a gran escala. En resum, són les fàbriques de peixos. L’aplicació dels mètodes de la ramaderia industrial també s’apliquen a aquestes granges aquàtiques… en dipòsits, estanys, gàbies flotants, etc. Són tan cruels i nocives com les granges terrestres. Les espècies més afectades a nivell mundial són carpa, salmó, tilapia i peix gat.
No hi ha cap llei que reguli el sacrifici i benestar dels peixos destinats al consum
Les instal·lacions poden ser gàbies o tanques metàl·liques submergides en aigua dolça (llacs i rius) o en aigua salada (mar endins). En terra ferma poden situar-se en embassaments artificials o en dipòsits de ciment construïts en camps. Així són criats cada any 120.000 milions de peixos.
En alguns casos ens han presentat les piscifactories com la solució sustentable ideal per fer front al problema de la demanda mundial de peix per al consum i l’elaboració de pinsos per a bestiar, atès que els mètodes utilitzats per la pesca industrial massiva són molt agressius amb els ecosistemes marins i buiden mars i oceans.
Els peixos que podem trobar en mercats i restaurants solen morir de formes molt cruels i les conseqüències per al medi ambient són nefastes. Cada any, la indústria pesquera mata més individus que tota la indústria ramadera junta. Als peixos capturats a través dels mètodes de pesca industrial se’ls rebenten els seus òrgans interns quan són trets del mar. Molts moren asfixiats i aixafats dins de les gegantines xarxes que els atrapen i amunteguen. No hi ha cap llei que reguli el sacrifici i benestar dels peixos destinats al consum. A les piscifactories els mètodes de matança no són menys cruels: electrocució, asfíxia o cops. Quan un peix és tret a la superfície comença a ofegar-se, la seva agonia pot ser molt llarga. Si l’observem veurem que obre la boca i mostra senyals d’estar patint dolor. Els peixos petits emeten gemecs de dolor, però la nostra oïda no és capaç de percebre’ls. Cada any, la pesca industrial captura globalment a un nombre de peixos equivalent a la població humana de 142 planetes Terra, molts dels peixos capturats per les immenses xarxes no són espècies comestibles o no són valorades comercialment. Totes aquestes morts són considerades deixalles.
Els peixos són animals tan sensibles com qualsevol au o mamífer, són intel·ligents i formen societats complexes
Ecològicament, la producció de peix en piscifactories pot semblar una solució exempta de riscos, però la realitat no és així. Aquestes produccions intensives generen molts residus i tenen repercussions ambientals que poden arribar a ser molt greus. En moltes instal·lacions es fan servir productes químics per al tractament de l’aigua i dels sediments, s’aporten fertilitzants, desinfectants, substàncies antibacterianes, antibiòtics i altres medicaments, plaguicides, algicides, additius alimentaris, anestèsics i hormones.
En termes de Nutrició, el peix disposa de virtuts nutritives com la seva riquesa en omega 3 i fòsfor, etc. No obstant això els peixos de piscifactoria no aporten omega 3, perquè mengen pinsos i no microalgues, per això, són en realitat una font de greixos saturats.
Autora: Helena Escoda Casas, Activista pels drets dels Animals
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Bio Eco Actual Abril 2018
