Nathalie Parès (Perpinyà, França, 1976), forma part del programa IFOAM Leadership després de passar per la Organic Academy d’IFOAM, l’única organització ombrel·la internacional per al món ecològic, que uneix diversos grups d’actors que contribueixen al desenvolupament i manteniment dels estàndards de qualitat i creixement sostenible del sector bio.
Llicenciada en Dret Europeu i Internacional, amb arrels catalanes i havent viscut a França, Colòmbia, Holanda i Bèlgica els últims 15 anys, Nathalie es troba ara a Catalunya, on desenvolupa projectes d’advocacia de l’agricultura ecològica, amb l’objectiu d’ajudar a fer créixer i consolidar el sector ecològic.
Què és el programa IFOAM Leadership i com és l’experiència de formar-ne part?
Cada any la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica selecciona entre 20 i 26 persones fortament involucrades en el sector ecològic que tenen un projecte trencador per al foment del sector. Per a mi, aquest programa que dura un any, té un efecte poderós i transformador. Intercanviar amb els coachs i els meus companys de formació, qüestionar l’estat del sector i en general dels nostres sistemes alimentaris, m’ajuda a definir el paper que vull tenir en aquest ecosistema: fer més amb menys, millorar, i intentar canviar les nostres societats.
En quins projectes estàs treballant actualment?
Treballo de consultora per a organitzacions que es dediquen a temes mediambientals. Des de designar estratègies fins a fer la feina d’advocacia, comparteixo el temps entre elaborar campanyes innovadores, tal com he après durant els meus anys treballant per Greenpeace International, amb tasques de fons en relació a les regulacions europees, una herència de la meva feina d’assessora política en el Parlament Europeu.
Fent recerca sobre el sector ecològic Català per a la IFOAM l’any passat, em vaig adonar que es podia millorar el sector de la venda eco i de la conscienciació del públic. No entenc que en una ciutat com Barcelona no hi hagi una oferta més variada. Així que recentment he decidit dedicar part del meu temps a elaborar un concepte de mercat de productes frescos, de circuit curt i 100% amb certificació ecològica. El somni és un mercat de 400m2 a la ciutat de Barcelona. El pla i el model de negoci estan bastant avançats, els productors bio veïns de Barcelona mostren entusiasme. La propera etapa: trobar un col·laborador/a.
Espanya és el líder europeu en consum de pesticides i Catalunya el principal feu dels transgènics a Europa. Què han de fer les institucions per canviar aquest fet?
Volen les institucions canviar aquest fet? Des de les revelacions de Wikileaks sobre la col·lusió de diversos representants polítics espanyols amb multinacionals involucrades en el comerç d’agroquímics i OGMs, fins a les més recents posicions de la ex-ministra Tejerina per frenar la baixada dels nivells de cadmi en els fertilitzants, cosa que hagués afectat els resultats financers del sector dels fertilitzants (al qual la ministra pertanyia fins que es va incorporar el 2012 al govern Rajoy), les institucions espanyoles demostren que no estan interessades en canviar el model agrícola d’aquest país. Hi ha lleis a nivell europeu i nacional per limitar l’ús de fitosanitaris, però algunes associacions d’agricultors i periodistes han explicat que són de poc compliment a Espanya. De fet, des de la regulació europea del 2009 i la seva transposició nacional en el decret reial del 2012, la utilització de pesticides a Espanya no ha parat de créixer tant en termes absoluts com relatius (quantitat de pesticides per hectàrea), a l’inversa del que ha passat en altres països europeus. Sobre aquests temes dels pesticides i dels OGMs, sabem que les pressions de les multinacionals són tremendes, tant sobre els polítics com sobre els científics. Considero que les pressions de la societat civil, la imposició dels principis de precaució i de transparència, denunciar els conflictes d’interessos, recórrer als tribunals de manera sistemàtica quan un agricultor es troba afectat, és crucial.
En temes relacionats amb pesticides i transgènics, les pressions de les multinacionals són molt grans
Quin paper han de jugar en el desenvolupament i democratització del sector ecològic els mercats municipals o del carrer i els supermercats cooperatius?
Crec molt en les seves capacitats de conscienciar al públic. Aquest és el primer pas cap a una evolució del nostre sistema alimentari. També crec molt en els circuits curts (de productor a consumidor), més que en els productes de proximitat, si per exemple no són ecològics. Comprar directament al productor o formar part d’una cooperativa té moltes virtuts. Primer en termes de qualitat. Segon perquè dóna poder al consumidor que sabrà de manera fiable d’on ve el seu producte i com s’ha produït. Finalment perquè el preu serà molt més ajustat a la realitat del que costa el producte, això resulta més just per a tothom. Aquí cap marge aleatori sinó una transparència màxima. Pel que fa als mercats municipals, valoro els esforços que s’estan fent per fer-los més verds i de “proximitat”. No obstant això, en el cas de Barcelona on els mercats municipals són llegendaris i on la municipalitat ha invertit molts diners, crec que l’operació “Mercats Verds” és una operació de màrqueting. Aposto molt pel model cooperatiu per revolucionar el consum bio. Així que enhorabona als companys de la iniciativa FoodCoop a Barcelona!
Creus que es necessita crear una organització que defensi els interessos del sector ecològic com Feder Bio a Itàlia o Organic Sweden a Suècia?
I tant! Especialment quan el sector ecològic està creixent tant. En la majoria de les comunitats són els mateixos organismes de control com CCAE a Andalusia, CCPAE a Catalunya els que també fomenten el sector i tot i que fan un treball notable, no crec que ho puguin tot i cal separar les funcions.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol-Agost 2018
