Els productes de neteja de la nostra llar també poden contribuir a augmentar el nombre de substàncies químiques amb les que entrem en contacte al llarg de la nostra vida.
Els principals problemes de salut són al·lèrgies i irritacions de la pell i les mucoses. A llarg termini poden provocar asma i alguns ingredients són disruptores endocrinos, de manera que s’han relacionat amb el desenvolupament de certs tipus de càncer. La forma d’aplicació del producte pot augmentar la seva toxicitat. Per exemple, els aerosols afavoreixen que respirem el producte i arribi a nosaltres a través de les mucoses. Alguns estudis indiquen que el seu efecte en els pulmons és equivalent al del tabac.
La llei no obliga a etiquetar un producte de neteja amb la llista completa d’ingredients que conté
A diferència dels cosmètics, la llei no obliga a etiquetar un producte de neteja amb la llista completa d’ingredients que conté. Només obliga a indicar la presència de determinades substàncies si la seva concentració és superior al 0,2% i a indicar obligatòriament la presència d’enzims, desinfectants, blanquejants òptics, conservants i perfums, destacant les fragàncies al·lergògenes. Algunes de les substàncies més perilloses no estan directament en els ingredients sinó que s’originen durant el seu ús en reaccionar amb altres substàncies presents a la zona on s’apliquen.
Els ingredients més problemàtics són:
– Formaldehid: És carcinogen. S’utilitza com a conservant directament o es produeix a partir d’altres tipus de conservants inclosos en els productes de neteja. També es pot produir quan els terpens de certs olis essencials com el pi o llimona reaccionen amb l’ozó de l’aire.
– 1,4-dioxà: Sospitós d’ésser carcinogen. Inclòs en una àmplia gamma de productes de neteja.
– Cloroform. Sospitós de ser carcinogen. Pot estar present en el vapor desprès per productes que contenen lleixiu.
– Compostos d’amoni quaternari (Quats). Poden causar asma. Inclosos en esprais anti bacteris i suavitzants per a la roba.
– Alquilfenols: Presents en els detergents i sabons. Són disruptors endocrins.
Però n’hi ha molts més com l’amoníac, l’hipoclorit sòdic (lleixiu), dissolvents derivats del petroli, benzè, hidròxids, etc.
Per limitar el nostre contacte amb compostos químics tòxics és recomanable evitar aquells que no són imprescindibles com ambientadors, productes anti bacteris, suavitzants per a la roba, netejadors per al forn, etc., buscar alternatives més naturals com el vinagre, el bicarbonat de sodi o la llimona o comprar aquells que tinguin ecoetiqueta.
Autora: Montse Escutia, Co-fundadora del Projecte Xarxa Ecoestética Associació Vida Sana
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2018
