Els detergents formen part de la nostra rutina: ja sigui en pastilles, càpsules, líquid o en pols, els utilitzem per netejar plats, roba i qualsevol superfície. Els convencionals van sorgir a mitjans del segle XX i des de llavors s’han tornat indispensables en totes les llars. Però coneixem la petjada que deixa aquest invent químic en el nostre entorn?
L’impacte ambiental dels detergents
El 87% dels ciutadans espanyols té molt poca informació sobre l’impacte ambiental dels detergents, segons una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), realitzada l’any 2020 sota el paraigua del projecte europeu Clean, l’objectiu del qual és proporcionar informació sobre els efectes dels detergents i sensibilitzar els consumidors sobre aquesta realitat.
Abans d’endinsar-nos en les conseqüències que tenen els detergents per al medi ambient, caldria desgranar la seva composició: majoritàriament, estan elaborats amb substàncies químiques -derivats del petroli- i fórmules complexes que difícilment es degraden en la naturalesa i contaminen els mars. A més, aquests ingredients no apareixen ben detallats en els etiquetats de manera que el consumidor no té tota la informació.
El 87% dels ciutadans espanyols té molt poca informació sobre l’impacte ambiental dels detergents
Les substàncies que inclouen poden ser tensioactius o surfactants -el ingredient principal o substància activa que permet treure la brutícia-, fosfats, carbonats, perborats, enzims, colorants, blanquejadors òptics, conservants i escumants, components que tenen efectes negatius per a la vida aquàtica i els ecosistemes. Per exemple, els tensioactius són tòxics per microorganismes, contaminen aqüífers i produeixen escumes al mar, entre altres conseqüències; i els fosfats poden romandre molt de temps en l’aigua actuant com a fertilitzants de les algues i fent que es reprodueixin de forma massiva, esgotant l’oxigen de l’aigua i causant la mort d’altres formes de vida. És el que coneixem com eutrofització i és el que va passar l’estiu passat a la Manga del Mar Menor (Múrcia), deixant sense vida a milers de peixos i crustacis.
“Tots els detergents destrueixen les capes mucoses externes que protegeixen els peixos dels bacteris i els paràsits; a més, poden causar greus danys a les brànquies. La majoria dels peixos moriran quan les concentracions de detergent s’acostin a les 15 parts per milió (ppm). Concentracions tan baixes com 5 ppm mataran els ous de peixos. Els detergents tensioactius estan implicats en la disminució de la capacitat de reproducció dels organismes aquàtics”, detalla l’estudi Detergent Disposal into Our Environmentand Its Impact on Marina Microbes (Eliminació de detergent en el nostre entorn i el seu impacte en els microbis marins, en espanyol).
Així mateix, els detergents solen anar en envasos de plàstic no reutilitzables i no reciclables, agreujant la contaminació per residus plàstics, un dels principals problemes mediambientals de l’actualitat. Per evitar contribuir a l’abocament de plàstics, una bona opció és comprar-los a granel.
Els tensioactius són tòxics per microorganismes, contaminen aqüífers i produeixen escumes al mar
Els detergents també poden afectar la nostra salut, causant al·lèrgies (algunes marques remarquen l’ingredient que pot produir-la), irritacions i alteracions en el sistema hormonal. A tall d’exemple, el kathhon -un conservant resultant de la barreja de dues isotiazolinones- pot provocar reaccions cutànies al·lèrgiques. L’Agència Europea de Productes Químics ha creat una sèrie de pictogrames que van dibuixats en els productes de neteja convencional que indiquen quins danys pot provocar un producte: pot ser irritant o corrosiu per als ulls i la pell, per exemple.
Detergents ecològics
Hi ha alternatives als detergents convencionals, encara que no han estat tan publicitats. Parlem dels detergents ecològics. Si bé no hi ha una regulació legislativa que els defineixi, han de ser biodegradables, sense fosfats ni derivats del petroli i en els quals prevalguin els components d’origen vegetal.
Al buscar aquest tipus de productes menys contaminants hem de ser capaços de saber desxifrar les etiquetes, detectar i evitar aquells productes que tinguin reclams ambientals falsos (una pràctica coneguda com greenwashing). Les certificacions ambientals poden ajudar-nos, encara que unes són més permissives que d’altres.
Un dels segells més empleats és l’Ecolabel, l’etiqueta ecològica de la Unió Europea reconeguda a tot el món. Va ser creada el 1992 i promou productes que poden reduir els efectes ambientals adversos. En el cas dels detergents, han d’estar elaborats amb tensioactius biodegradables i complir amb estrictes restriccions sobre el nombre de substàncies perilloses -hi ha una prohibició del àcid etilendiaminotetraacètic, microplàstics i triclosan; es permeten molt poques fragàncies, conservants i colorants, entre altres mesures.
El certificat francès Ecocert té dos segells: Ecodétergents que garanteix l’ús de com a màxim un 5% d’ingredients sintètics d’entre una llista restrictiva i la posada en valor de tots els ingredients d’origen natural i Ecodétergents a base d’ingredients ecològics, que certifica que un detergent té com a mínim el 95% dels ingredients d’origen natural i el 10% d’origen ecològic. I Eco Detergenza i Eco Bio Detergenza són els segells de l’organisme certificador italià ICEA. Indiquen que els detergents estan elaborats amb al menys un 95% d’ingredients d’origen natural i com a mínim un 20% d’ingredients de l’agricultura ecològica certificada.
Una de les millors marques que podem trobar al mercat espanyol i que fabriquen detergents ecològics és BioBel, de Jabones Beltrán. Finalment, també podem combinar productes ‘verds’ amb els trucs de tota la vida per netejar la roba i la nostra llar com són l’ús del vinagre, el bicarbonat, la llimona i el sabó natural.
Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2022
