El consum de Comerç Just al nostre país continua la seva línia ascendent. En l’últim any les vendes d’aquests productes van superar els 43 milions d’euros, fet que suposa un 8% més que el 2016. Així ho constata l’últim informe del sector, que anualment publica la Coordinadora Estatal de Comerç Just. Aquesta alternativa comercial no ha parat de créixer des de l’any 2000, el primer del que tenim dades.
La imatge que presenta avui el Comerç Just és molt diferent de la que presentava en els seus inicis. L’entrada de nous actors (empreses, certificacions, ampliació dels punts de venda, etc.) juntament amb els tradicionals i pioners del sector, han propiciat aquest canvi.
En primer lloc, en relació al tipus de productes més venuts, l’alimentació avui és la gran protagonista, representa el 94% de la facturació. Dins d’aquest grup, els preferits pels consumidors i consumidores del nostre país són el sucre i derivats (dolços en general). En l’últim any les seves vendes van augmentar de manera important, superant per primera vegada al cafè, que tradicionalment era el producte estrella. Tot i així, l’anomenat “or negre” es manté en un segon lloc i, juntament amb el sucre i el cacau, representen gairebé el 80% de les vendes del sector.
Però a més del sucre, el cafè i el cacau, altres productes han guanyat terreny a la cistella de la compra. El te i les infusions en general, les begudes, els cereals, fruits secs o aperitius són alguns dels que han augmentat les vendes en l’últim any.
A l’altre extrem trobem els articles d’artesania, que mantenen la seva quota de mercat en el 4’8% del total. Aquest sector, que va ser el majoritari en els inicis del Comerç Just al nostre país -a finals dels 80- ha vist baixar les vendes enfront del creixement exponencial de l’alimentació. Dins d’aquest grup és important destacar que s’ha registrat un augment en els articles tèxtils. Finalment, els productes de cosmètica i higiene natural i de Comerç Just baixen el seu pes relatiu, a l’1’3%.
En relació als espais de consum de Comerç Just, els supermercats i grans superfícies se situen en primera posició, generant el 40% de les vendes. Els segueix el canal “HORECA” (hostaleria, càtering i restauració), amb el 36%. En tercer lloc es troben els establiments minoristes, que generen un 21% de les vendes, dos punts menys que l’any anterior, caiguda que es concentra en les botigues especialitzades en Comerç Just. Per la seva banda, els herbolaris i altres botigues de productes ecològics augmenten lleugerament el seu pes comercial.
Altres canals de venda del Comerç Just, tot i que amb menys importància quantitativa, són les vendes directes a empreses o a les administracions públiques. Aquestes últimes representen un escàs 0’39%. Malgrat la xifra baixa, suposa un augment respecte a exercicis anteriors. En aquest sentit, les organitzacions de Comerç Just esperem que l’aprovació de la Llei de Contractes del sector públic, el novembre del 2017 i que va entrar en vigor al març d’aquest any, aposti realment per la contractació pública ètica complint amb el compromís i el paper exemplaritzant que les administracions han de tenir en el respecte als Drets Humans i el Medi Ambient.
Així mateix, des de la Coordinadora Estatal de Comerç Just no volem deixar de destacar l’enorme importància de les botigues de Comerç Just. En general són el canal que ha sortit més perjudicat de la crisi i que no acaba de recuperar-se. No obstant això, la seva rellevància en el sector no es mesura únicament en termes econòmics. Les botigues de Comerç Just constitueixen espais de referència, ja que des del punt de vista pròpiament comercial, distribueixen una gran varietat d’articles. De fet són, de manera gairebé exclusiva, els llocs on es pot trobar l’artesania de Comerç Just. I des del punt de vista de la sensibilització i la incidència política -les altres dues grans “potes” del Comerç Just- són espais que afavoreixen la relació directa amb el consumidor responsable i interessat en rebre tota la informació possible, són llocs on a més de comprar articles, es pot participar en multitud d’activitats, i espais de trobada de les persones voluntàries, col·laboradores i activistes del moviment del Comerç Just.
Una altra dada rellevant de l’informe és que el 81% de les vendes va procedir d’articles que compten amb el segell Fairtrade, la garantia de comerç just més estesa a nivell mundial i al nostre país. No obstant això, continua la tendència de distribuir, al mercat espanyol, productes amb altres segells de garanties de Comerç Just. Actualment aquests suposen un 21% del mercat.
Malgrat l’augment global de les vendes, el nostre país continua a la cua en relació als nostres veïns europeus, on la mitjana de consum de comerç just per persona el 2017 va ser de 14’1 euros mentre que a Espanya va ser de 0’93 euros. A l’altre extrem de la llista està Suïssa, on la mitjana de despesa per persona en Comerç Just va ser de 63 euros en l’últim any.
Aquesta realitat, lluny de desanimar-nos, ens impulsa a continuar amb la necessària tasca de sensibilització i conscienciació al voltant del Comerç Just i del consum responsable que duem a terme des de la Coordinadora. Dos aspectes fonamentals per avançar cap a la reducció de la desigualtat i el perjudici mediambiental i l’assoliment de la vida digna a la qual tenim dret totes les persones del planeta.
L’informe “El Comerç Just a Espanya 2017” ha comptat amb finançament de l’Agència espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Pot consultar-se i descarregar-se al web www.comerciojusto.org.
Autora: Mercedes García de Vinuesa, presidenta de la Coordinadora Estatal de Comerç Just | www.comerciojusto.org
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2018
