Avui no parlaré d’aliments, nutrients o malalties. Avui vull parlar d’un tema que percebo molt rellevant i que genera molt de patiment soterrat en cada vegada un major nombre de persones; la majoria dones, però no exclusivament. Estic parlant de com pren forma la nostra relació amb el menjar.

¿Cómo es tu relación con la comida?

Per a moltes persones la relació amb el menjar és cada vegada més difícil, de manera que un acte que en el seu origen és natural, senzill, ple de plaer i alegria, com és el menjar, es converteix en una font d’angoixa, preocupació, culpa , suplici, ple en si mateix de connotacions negatives. I no em refereixo a situacions més extremes com l’anorèxia i la bulímia, sinó a una preocupació constant per menjar o no menjar, per què menjar, per no engreixar-se i per mantenir una imatge socialment acceptable.

Són moltes les pressions a què ens veiem sotmesos en aquesta societat cada vegada més voraç

La disponibilitat d’aliments a tota hora i a tot arreu (molts d’ells addictius), el màrqueting i la publicitat que ens empresonen en el poder de la vista i la imatge, i les dinàmiques psicològiques de cada individu en la seva família, co-creen (simplificant un tema multifacètic i profund) aquesta situació.

La solució és complexa i no és unilateral

En la meva experiència en consulta, la solució passa en primer lloc per aturar-nos i admetre que alguna cosa no va bé, que la quantitat d’energia mental que consumim en aquest tema és si més no sospitós: Estàs tranquil entre menjars o estàs pensant en menjar? Quantes vegades et peses a la setmana? És el menjar la teva única font de plaer? Menges sense fam? Quan et sens ple, deixes de menjar? T’obsessiones comptant i mesurant?…

Després podem identificar tot un ventall d’emocions que volem apartar o enterrar amb el menjar (solitud, buit, tristesa, ràbia, frustració, cansament, avorriment, control excessiu, impaciència, còlera, disgust, ansietat, estrès…). La teràpia és de gran ajuda per a integrar aquestes emocions en la nostra vida, donar-los un sentit, i així poder transformar-les. I finalment, podem incorporar la pràctica de la meditació o el mindfulness quan mengem, estant cada vegada més atents als senyals de fam o de sacietat del nostre cos.

Tot això amb la finalitat de crear un espai amorós i compassiu dins nostre, on poder restablir un vincle saludable amb els aliments que en algun moment de la nostra vida es va perdre o es va veure danyat. Podrem recuperar la satisfacció de menjar i sentir-nos en pau.

Autora: Dra. Eva T. López Madurga.Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Consultora de Nutrició, Macrobiòtica i Salut Integral www.doctoraevalopez.com

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2019