Durant l’últim Congrés Nacional d’Atenció Sanitària al Pacient Crònic, celebrat el 2018, es donava a conèixer la dada que les malalties cròniques representen un 80% de les consultes d’Atenció Primària i el 60% dels ingressos hospitalaris.
El progressiu envelliment de la població i l’alta incidència de malalties com la diabetis, la hipertensió, la insuficiència cardíaca o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), plantegen a Espanya el desafiament d’un nou model de sistema sanitari sostenible que no pot basar-se exclusivament en el diagnòstic i el tractament de malalties. En aquest sentit, la prevenció ha d’esdevenir eina de primer ordre i dins d’ella, les teràpies naturals juguen un paper clau que, com ja passa a la majoria de països del nostre entorn, haurien de conviure harmònica i complementàriament amb la medicina oficial.
Cal regular la formació i acreditació dels professionals que practiquen teràpies naturals
Cal regular la formació i acreditació dels professionals que practiquen teràpies naturals (preventives per excel·lència), diverses d’elles mil·lenàries, amb provada i demostrada eficàcia i la majoria incloses i reconegudes en els sistemes de salut de molts països i recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El quiromassatge: tècnica ancestral per recuperar la salut
L’estrès, la mala alimentació, el sedentarisme, la manca de descans o les males postures són hàbits que provoquen en el nostre cos tensions, contractures i diverses disfuncions que poden degenerar en malalties que és possible prevenir gràcies a tècniques com la que avui abordem i que ha estat present en totes les cultures i tradicions des de temps ancestrals: el Quiromassatge.
Segons l’enquesta de Percepció de les Teràpies Naturals a la societat, encarregada per l’Associació Nacional de Professionals i Autònoms de les Teràpies Naturals, COFENAT “el Quiromassatge és, en números totals, la tècnica més coneguda entre els espanyols (92%) , seguida de l’Acupuntura (85%), la Meditació (70%), la Homeopatia (63%), la Fitoteràpia (61%) i l’Osteopatia (50%)”.
El quiromassatge estimula o relaxa músculs i tendons, així com el sistema nerviós perifèric
Quiromassatge prové de la paraula grega “quiro”, que significa mà, amb el que literalment es tradueix com “massatge amb les mans”. Ja en l’antiga literatura sumèria de Mesopotàmia, la més antiga del món (el sumeri va ser la primera llengua escrita coneguda), trobem escrits com el “Mushu’o” (massatges) en què s’evidencia que l’any 4000 aC ja s’utilitzaven els massatges amb olis de plantes aromàtiques i medicinals per alleujar migranyes, facilitar el part, combatre l’esgotament o posar remei a paràlisi en algun membre. Així ho confirmava, fa uns anys, la investigadora del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Bàrbara Böck, que ha treballat durant anys en desenes de tauletes sumèries el contingut de les quals era inèdit.
Xina, Egipte, Índia, Grècia, Roma…, la tècnica del massatge ha format part de l’interès de científics i metges al llarg de tota la història. El Quiromassatge, com avui el coneixem, és una disciplina que s’engloba dins de les teràpies complementàries, en concret, dins el món de les teràpies manuals i en la qual es combinen tècniques orientals i occidentals. Té el seu origen a Espanya. El 1933, el metge naturista alacantí Vicente Lino Ferrándiz, va desenvolupar i va encunyar el terme “quiromassatge” i va fundar l’Escola Espanyola de Quiromassatge a Barcelona. Després d’anys d’estudis a Suïssa i els EUA, on es va formar com Naturòpata, es va doctorar després en Medicina i Cirurgia per les universitats de Barcelona, Madrid i Saragossa. Ferrándiz, company de tesi de Gregorio Marañón, pretenia dotar les tècniques de massatge d’una dimensió més humanista davant d’altres tècniques que es servien d’aparells i altres formes d’actuació. Al mateix temps, a través d’una formació, en la qual són fonamentals els coneixements en fisiologia i anatomia, es proposava donar consistència i professionalitat al Quiromassatge.
José Antonio Suances, osteòpata, quiromassatgista i especialista en drenatge limfàtic, és el cap de departament de Tècniques Manuals, del Centre d’Estudis Superiors Philippus Thuban, on ensenya als seus alumnes que, “com a cos, no som només la unió de diferents estructures musculars, òssies, articulars, nervioses i humorals (o el que és el mateix, fluids corporals) sinó que som alguna cosa més. Una estructura on el cos, la ment i la psique, formen un tot indivisible. És per això que el Quiromassatge, en ser quelcom totalment diferenciat de la utilització d’aparells, es presenta com una eina molt beneficiosa per restaurar el cos en les seves diferents parts constituents”.
Aquesta tècnica de massatge manual, unida a unes correccions alimentàries i un exercici físic adaptat a la persona, és una completa forma de prevenció de múltiples patologies. Entre els seus beneficis, el quiromassatge no només estimula o relaxa músculs i tendons, també fa el mateix amb el sistema nerviós perifèric. D’altra banda, estimula la circulació sanguínia i limfàtica (permetent l’eliminació de desfets metabòlics), estira els teixits tous eliminant adherències, afavoreix el moviment peristàltic del còlon, oxigena la sang, relaxa el sistema nerviós central, afavoreix la producció d’enzims…
És també molt important la seva acció en els processos endocrins. El sistema endocrí regula moltes funcions fonamentals com les funcions metabòliques de l’organisme, les sexuals, la regulació de la son, l’ansietat, l’estrès,… entre d’altres. A través de les tècniques del quiromassatge es regulen hormones i es produeix un alliberament d’endorfines, que proporciona benestar, disminueix el dolor i permet un son més reparador.
Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2019
