La cúrcuma és una planta herbàcia vivaç de la família de les zingiberàcies, originària de l’illa de Java, encara que estesa a altres països tropicals d’Àsia, d’Amèrica Central i de les Antilles. A l’Índia, Sri Lanka i altres països asiàtics la cúrcuma és un ingredient essencial en la cuina.
Els rizomes són molt aromàtics, amb un sabor picant i amarg, i una fragància suau, amb notes cítriques i que recorden al gingebre. Els compostos fitoquímics presents en el seu rizoma ataronjat característic són els curcuminoides, i confereixen a aquesta planta importants propietats medicinals.
La cúrcuma posseeix un llarg recorregut en la medicina tradicional (Xina, Hindú i Ayurveda). En els tractats de medicina ayurvèdica es recomana per les seves propietats aperitives, digestives, colerètiques i colagogues, protectores hepàtiques i antimicrobianes. Així doncs, s’ha recomanat per al tractament de diverses afeccions respiratòries, al·lèrgiques, així com, per als trastorns hepàtics, el reumatisme, la diabetis, la mucositat, la tos i la sinusitis.
Cal conjugar la curcumina amb altres compostos, emulsionar-la o micro-encapsular-la, per afavorir i millorar la seva absorció
En la medicina tradicional xinesa s’usa per al tractament de les malalties digestives i per combatre la inflamació. Avui dia molts estudis confirmen el seu ús terapèutic tradicional. Recentment se li han atribuït noves propietats sobre la immunitat, la pell i en els sistemes hepàtic-biliar, la visió, neuronal i gastrointestinal. Hi ha estudis que avalen també les seves propietats antioxidants, antimicrobianes i hepato-protectores. La capacitat antiinflamatòria de la curcumina, en part es deu a la capacitat d’inhibir la síntesi de prostaglandines inflamatòries en el nostre organisme i a la seva poderosa acció antioxidant.
El problema que tenen els curcuminoides és la seva baixa biodisponibilitat. Per això, cal conjugar la curcumina amb altres compostos, emulsionar-la o micro-encapsular-la, per afavorir i millorar la seva absorció. D’aquesta forma la seva biodisponibilitat i la seva activitat, es multiplica de forma molt important.
S’ha demostrat també que la combinació amb la Piperina (procedent de l’extracte de pebre negre estandarditzat en aquest actiu vegetal, no només potencia l’absorció dels curcuminoides en l’epiteli intestinal, sinó també augmenta la vida mitjana de la curcumina en el plasma sanguini, finalment gràcies al seu contingut natural en beta-cariofilé, actua també potenciant el benestar, reduint la inflamació i proporcionat efectes analgèsics, que poden contribuir al control del dolor.
Autora: Maribel Saíz Cayuela, Llicenciada en Ciències biològiques, PGD. Dietètica i nutrició.
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2019
