Què són els pròpolis? El pròpolis és una resina que les abelles recullen d’alguns arbres i arbustos; principalment de bedolls, avets, àlbers, castanyer d’Índies, freixes, oms, pins, roures i salzes. Aquesta resina protegeix les seves gemmes de virus, fongs, bacteris i insectes.

Protegiendo la colmena: los propóleos

Les abelles recullen aquesta resina, i la transporten en les seves potes, en forma de boleta, que solen barrejar amb cera, i emmagatzemar en alguns punts del rusc. A dins, la fan servir per tancar esquerdes i aïllar-la del fred, bloquejar el pas de comensals que vagin a per les seves reserves, i per recobrir algun bitxo, que pugui haver entrat al rusc, aïllant-lo.

Com els recullen els apicultors?

Al Pirineu o en altres zones fresques, amb ric arbrat i vegetació arbustiva, els apicultors, col·loquem unes reixetes alimentàries amb petites ranures que bloquegen el pas de les abelles a algunes zones. Les abelles tenen l’hàbit de tancar tots els espais pels que no puguin passar, menors de 4,5 mm, i més a l’estiu, quan s’aproximen els freds i ja comencen a veure que el seu cicle anual s’està acabant.

El pròpolis és una resina que les abelles recullen d’alguns arbres i arbustos

Quan els buits de les reixetes estan plens de pròpolis les recollim, i les portem en un contenidor opac, ja que els pròpolis són molt sensibles a la llum. Dins del rusc estaven en la foscor, i nosaltres els mantindrem així fins que arribin al consumidor.

Per poder extreure els pròpolis de la reixeta les posem en un bagul congelador, on aquests s’endureixen, i es desprenen amb facilitat al doblegar-les.

Amb aquests pròpolis, sense major manipulació, podem fer les tintures en etanol, glicols, o glicerina, per al seu ús en preparacions líquides. O podem moldre’ls fins reduir-los a pols per a altres usos.

El seu ús per la humanitat

La paraula pròpolis prové del grec “pro” davant “polis” ciutat, el que indica clarament l’ús que les abelles fan del pròpolis, protegir el rusc.

Els egipcis ja l’utilitzaven com a adhesiu, i com a part dels ungüents a la momificació

Els egipcis ja l’utilitzaven com a adhesiu, i com a part dels ungüents a la momificació. Avicena, també el coneixia i esmenta és els seus escrits les seves propietats antisèptiques.

Avui dia els pròpolis formen part de les formulacions de nombroses preparacions cosmètiques, dietètiques i de parafarmàcia, encaminades a protegir-nos de danys diversos, i a facilitar la cicatrització i regeneració dels teixits afectats, gràcies a les seves propietats antibacterianes, antifúngiques, antivirals, antioxidants, millorants del sistema immunològic, analgèsiques i anestèsiques i al seu poder cicatritzant.

Autor: Rafel Muria, Director de Mel Muria

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2020