Viure en una ciutat pot tenir les seves avantatges però, per desgràcia, les grans urbs també sotmeten als seus habitants a ambients que perjudiquen seriosament la salut.
Dos dels efectes negatius sobre la qualitat de vida dels ciutadans que en ocasions tenim poc en compte són la contaminació acústica i la contaminació lumínica. Parlem de soroll i excés de llum, dos contaminants a tenir molt en compte.

Ruido y exceso de luz, dos contaminantes a tener muy en cuenta

Per tenir una idea clara i amb base científica d’aquest problema, i centrant-nos primer en la contaminació acústica, és imprescindible fer esment a les directrius elaborades per l’Organització Mundial de la Salut i els estudis liderats en els darrers anys per científics de l’Institut de Salut Global, de Barcelona (ISGlobal) i de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III, a Madrid.

El soroll del trànsit “provoca tanta malaltia com la contaminació atmosfèrica”, indicava un informe publicat el 2017 per ISGlobal a la revista Environment International. En aquest treball, els experts van arribar a la conclusió que el soroll del trànsit contribueix amb “un 36% a la càrrega de malaltia provocada per la planificació urbana i del transport, un percentatge superior fins i tot a l’atribuïble a la contaminació de l’aire”.

“El soroll del trànsit s’associa amb la hipertensió, malalties cardiovasculars i ictus, a més existeixen evidències que l’exposició a soroll durant la nit és particularment perjudicial, perquè afecta els processos de regeneració que es produeixen en el cos durant la fase de son”, segons les explicacions de Natalie Mueller, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

El soroll del trànsit provoca tanta malaltia com la contaminació atmosfèrica

En una de les investigacions més recents en aquest camp, publicada en la versió on line de la revista Science of the Total Environment, el passat mes de gener, l’equip liderat per Julio Díaz i Cristina Linares, del departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat, conclou que la contaminació acústica provocada pel trànsit urbà és un important factor de risc en l’aparició dels símptomes de malalties com la depressió i l’ansietat.

Especialment, aquests experts destaquen que el soroll del trànsit estressa el sistema nerviós en dos nivells. D’una banda, té un impacte psicològic lligat a l’excitació de l’hipotàlem després de l’arribada del so a les estructures talàmiques auditives.
De l’altra, hi ha alteracions orgàniques en l’eix hipotalàmic pituïtari adrenocortical (HPA) i el sistema simpàtic adrenal medul·lar (SAM).

L’OMS va publicar el 2018 les Guies Europees sobre Soroll Ambiental, un document en el qual inclouen recomanacions sobre els nivells de soroll que s’haurien d’establir com a referència amb base en totes les ciutats europees per contribuir a la salut dels seus habitants.

L’estudi esmentat inicialment sobre la contaminació acústica a Barcelona indicava que les persones que viuen en aquesta capital estan exposades a una mitjana diària de 65,1 decibels (dB) durant el dia i de 57,6 decibels a la nit. La Guia Europea sobre Soroll Ambiental indicava, per contra, que el soroll generat pel trànsit hauria de situar-se en les ciutats per sota dels 53 dB durant el dia i per sota dels 45 dB durant la nit.

Els llums LED ens perjudiquen

La nit també es veu afectada per un altre element contaminant poc estudiat fins ara, l’excés de llum o contaminació lumínica. En aquest cas, un factor que dificulta l’estudi del problema és que en cultures com la nostra, la il·luminació artificial -que sens dubte és un avanç social notable en molts casos- s’ha convertit en un element associat al   consum, el nivell econòmic i fins i tot la felicitat malentesa -la extravagant il·luminació nadalenca de Vigo n’és un clar exemple-.

Ruido y exceso de luz, dos contaminantes a tener muy en cuenta

L’aparició de les llums tipus LED pot haver reduït el consum energètic equivalent però els científics especialitzats en camps com la cronobiologia recorden que la salut de les persones també depèn del manteniment dels cicles d’exposició a la llum natural.

Durant el dia hem de poder gaudir de la llum del Sol i a les nits no hem de tenir por a la foscor, vénen a dir-nos els experts.

Les persones que treballen en torns de nit -que pateixen l’alteració del cicle circadià i una major exposició a la il·luminació artificial pateixen aquest problema de forma especial, però no són les úniques.

Un estudi coordinat per l’investigador Manolis Kogevinas, de l’ISGlobal, en el marc de el projecte MCC-Spain (Garcia-Saenz et al., 2018) -amb dades de més de 4.000 persones de les ciutats de Madrid i Barcelona- va permetre observar que els ciutadans exposats a nivells més alts de llum blava van tenir entre 1,5 i 2 vegades més risc de patir càncer de mama i de pròstata, respectivament, comparat amb la població menys exposada.

La salut de les persones també depèn del manteniment dels cicles d’exposició a la llum natural

En aquesta investigació els resultats van ser publicats l’any 2018 a la revista Environmental Health Perspectives, els experts van creuar les dades mèdiques de les persones estudiades amb les imatges nocturnes preses pels astronautes de l’estació espacial internacional de la NASA.

En són necessaris més estudis però els experts consideren que l’exposició en hores nocturnes a les llums de tipus LED, que incorporen en el seu espectre d’emissió un pic de llum blava, podrien estar relacionades amb efectes nocius en la salut per la supressió de la producció de melatonina, una hormona que per general es produeix en humans de forma natural a la tarda i que arriba al seu màxim durant la nit en condicions de foscor.

Com recorda la investigadora postdoctoral Ariadna García, “la melatonina s’encarrega de sincronitzar el nostre rellotge biològic informant del cicle de llum-foscor, i per tant preparant al nostre organisme per anar a dormir”. Aquest és un dels motius de que la melatonina faciliti respostes fisiològiques “com la temperatura corporal, la pressió sanguínia, la secreció d’enzims digestius o la producció d’hormones”, destaca.

Articles científics de referència:

Mueller N, Rojas-Rueda D, Basagaña X, et al. Health impacts related to urban and transport planning: A burden of disease Assessment. Environment International, 2017 Oct;107:243-257. doi: 10.1016/j.envint.2017.07.020. Epub 2017 Aug 1.

Short-term effects of traffic noise on suicides and emergency hospital admissions due to anxiety and depression in Madrid (Spain)

Science of The Total EnvironmentVolume 71025 March 2020Article 136315

Environtmental Noise Guidelines . OMS http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0009/383922/noise-guidelines-exec-sum-eng.pdf?ua=1

Garcia-Saenz A., Sánchez de Miguel A., Espinosa A., Valentín A., Aragonés N., Llorca J., Amiano P., Martín Sánchez V., Guevara M., Capelo R., Tardón A., Peiró-Pérez R., Jiménez-Moleón JJ., Roca-Barceló A., Pérez-Gómez B., Dierssen-Sotos T., Fernández-Villa T., Moreno-Iribas C., Moreno V., García-Pérez J., Castaño-Vinyals G., Pollán M., Aubé M., Kogevinas M. Evaluating the association between artificial light-at-night exposure and breast and prostate cancer risk in Spain (MCC-Spain study). April 2018. DOI:10.1289/EHP1837. Environmental Health Perspectives

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2020