Amb una mica de sort, la platja de la Mediterrània en què ens hem refrescat aquest estiu estava aparentment neta. Els serveis municipals de neteja treballen amb relativa eficàcia en bona part de la nostra costa però, malauradament, la realitat del conjunt del Mare Nostrum és molt més fosca.

La contaminación que se esconde en el Mare Nostrum

En el Mare Nostrum trobem residus de tota mena -en especial plàstics-, restes d’hidrocarburs i medicaments, productes químics sintètics com herbicides i insecticides … Una llarga i complexa llista de contaminants han convertit a aquesta superfície d’aproximadament 2,5 milions de quilòmetres quadrats en el mar amb més contaminació del planeta.

El director científic d’Oceana Europa, Ricardo Aguilar, explicava el 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, que es calcula que, “anualment, la Mediterrània rep entre 400.000 i 500.000 tones de petroli i residus oliosos”, un indicador de l’amenaça de contaminació en aquest mar que fa dècades que es considera en perill. Els ecosistemes de la Mediterrània no es troben en una fase terminal però no hi ha dubte que en molts casos pateixen d’una situació de contaminació crònica aguda, indicava Aguilar.

A més dels contaminants dissolts, la Mediterrània acumula grans quantitats de residus que suren en les seves aigües o que han estat abocats durant anys i ara reposen en el llit marí.

Des del nostre país s’aboquen 126 tones de plàstics al dia, col·locant-se com el segon país que més plàstics aboca a la Mediterrània

El projecte NIXE III liderat per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha permès calcular que només en la part superficial de la Mediterrània (fins 20-25 centímetres de profunditat) s’acumulen en l’actualitat unes 1.455 tones de residus plàstics . “Potser no es veu a simple vista però, en aquesta part superficial de la Mediterrània suren una mitjana de 147.500 peces o fragments de plàstic per cada quilòmetre quadrat; amb un pes aproximat de 579 grams de residus plàstics per cada quilòmetre quadrat”, explica Luís Francisco Ruiz-Orejón, científic del CEAB-CSIC doctorat en 2018 amb la tesi titulada Residus plàstics flotants al mar Mediterrani; concentració actual i percepció social.

Les dades de NIXE III milloraven els càlculs presentats en 2014 en un estudi publicat a la revista PLoS One per l’equip dirigit per Marcus Eriksen, del ‘5 Gyre Institute’ de Los Angeles (Estats Units). Després de revisar dades de 24 expedicions marines, els autors van calcular que en mars i oceans del planeta suren actualment “com a mínim” uns 5,25 bilions de partícules de materials plàstics, amb un pes total de 268.940 tones.

Al mar Mediterrani, l’equip encapçalat per Marcus Eriksen calculava que la contaminació flotant de plàstics està formada com a mínim per 247.000 milions de fragments, amb un pes en sec de 23.150 tones.

La contaminación que se esconde en el Mare Nostrum

La presència de residus en zones més profundes va quedar igualment en evidència el passat mes de març amb la publicació a la revista Scientific Reports d’una investigació sobre els abocaments a l’Estret de Messina (Itàlia).

Els autors de l’estudi, científics del Consell Nacional d’Investigació d’Itàlia i de la Universitat de Roma ‘Sapienza’, van localitzar entre l’illa de Sicília i l’Itàlia Peninsular, una zona a 500 metres de profunditat en la qual s’han comptabilitzat uns 200 objectes o partícules d’escombraries per metre quadrat, la densitat de residus “més elevada descoberta fins ara” en aigües de la Mediterrània. Amb ajuda del robot submarí Pollux III, pilotat amb control remot des de la nau científica MinervaUno, es va aconseguir filmar l’enorme acumulació de residus dipositats durant anys en aquesta àmplia franja de l’Estret de Messina, no lluny de la zona de costa.

Les dades publicades indiquen que el plàstic constitueix la majoria de les runes abocades en aquests fons marins de forma il·legal, amb gairebé el 70% del total, seguit per materials de construcció (maons, teles asfàltiques i ferralla).

L’informe Un parany de plàstic, publicat el 2018 per WWF, destaca d’altra banda que també Espanya suspèn a l’hora de controlar els residus que arriben al mar. Des del nostre país s’aboquen 126 tones de plàstics al dia, col·locant-se com el segon país que més plàstics aboca a la Mediterrània, tan sols darrere de Turquia, segons WWF.

A més dels contaminants dissolts, la Mediterrània acumula grans quantitats de residus que suren en les seves aigües o que reposen en el llit marí

Els plàstics flotants a la Mediterrània provoquen ferides, asfíxia i molts problemes de salut en desenes d’espècies d’animals marins, incloses espècies protegides i en perill d’extinció, com les tortugues. A més, els microplásticos arriben a la Mediterrània a nivells fins i tot superiors a algunes de les denominades illes de plàstics al Pacífic, segons l’informe Un parany de plàstic.

De forma paral·lela, el documental Salvem el nostre Mediterrani, del biòleg marí i explorador de National Geographic Manu San Félix documenta gràficament el problema dels residus al Mare Nostrum. El reportatge ha estat produït i realitzat a Espanya, i se centra en l’estat actual dels fons marins de la costa mediterrània espanyola, a la qual Manu San Félix ha dedicat més de 30 anys d’estudiar i d’activisme conservacionista.

Sant Félix coincideix a afirmar que la Mediterrània s’ha convertit en el mar més contaminat del planeta però insisteix que el més important segueix sent que “som a  temps de salvar-l’ho, i per a això hem d’actuar ja”. Esperem que Sant Fèlix tingui raó i puguem tornar a gaudir de la bellesa del món marí com la va immortalitzar Jacques-Yves Cousteau i el seu equip del Calypso fa més de mig segle.

Documentació de referència:

https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0095839

https://www.tesisenred.net/handle/10803/620795?locale-attribute=ca_ES

https://journals.plos.org/plosone/article/authors?id=10.1371/journal.pone.0111913

https://www.nationalgeographic.es/salvemos-nuestro-mediterraneo

https://d80g3k8vowjyp.cloudfront.net/downloads/wwf_trampa_plasticook.pdf

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir 
Bio Eco Actual Agost 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here