Més enllà de les deficiències dietètiques, les persones adultes afectades per neofòbia alimentària solen presentar alts nivells d’ansietat i baixa autoestima, especialment durant l’adolescència i joventut.
Neofòbia alimentària infantil
En un excel·lent article publicat el passat mes de març, la Dra. Míriam Martínez Biarge ens explicava en què consisteix la neofòbia alimentària infantil: la por innata a provar nous aliments que presenten alguns nens i nenes, més enllà de les actituds merament capritxoses.
Res alarmant
Com indicava la Dra. Martínez, es considera una fase normal a la infància, entre els 18 mesos i els 3 anys, tot i que sovint es perllonga fins als 6 o 7 anys. En algunes ocasions, aquest comportament pot arribar a alterar les dinàmiques familiars i generar frustració en els progenitors i avis. No obstant això, per a molts experts en evolució humana, es tractaria d’una simple qüestió de supervivència, un comportament instintiu primitiu que presenten alguns animals omnívors, amb la finalitat de convertir-nos en éssers més prudents i evitar així que puguem ingerir aliments que siguin naturalment tòxics, com per exemple alguns bolets.
Una fase transitòria
Sempre que es tracti d’una fase transitòria, la neofòbia alimentària en la infància no és un trastorn psicològic, però en cas que es perllongui en el temps i que pugui posar en risc el seguiment d’una alimentació equilibrada, és recomanable consultar amb un psicòleg infantil especialitzat en trastorns de conducta alimentària, ja que la prevenció durant la infància és crucial per evitar possibles desordres alimentaris en l’edat adulta, ja que el rebuig sistemàtic de nous aliments, si no es corregeix en la infància, pot comportar conseqüències molt greus a llarg termini.
Neofòbia alimentària en adults
En persones adultes el trastorn restrictiu de l’alimentació que es caracteritza per la por irracional a tastar nous aliments és considerat sempre un trastorn patològic, ja que va més enllà d’una simple actitud primmirada o que no agradi alguna verdura en concret. Més enllà de les deficiències dietètiques, les persones adultes afectades per neofòbia alimentària solen presentar alts nivells d’ansietat i baixa autoestima, especialment durant l’adolescència i joventut.
Trastorns d’ansietat i mancances nutricionals
Estadísticament, el percentatge d’afectats és major en homes que en dones i encara que afortunadament és molt menys habitual que en nens, es considera un quadre complex que pot comportar malalties greus derivades de trastorns per ansietat i per mancances nutricionals per alimentar-se de manera deficient. En aquests casos es recomana no ignorar el problema i realitzar un diagnòstic clínic, seguir una teràpia de dessensibilització a partir de la qual de mica en mica s’introdueixin nous aliments, associant-los a experiències positives, fins a aconseguir consolidar una dieta variada per seguir una pauta alimentària més equilibrada i , alhora, reduir els nivells d’ansietat.
Més enllà de les deficiències dietètiques, les persones adultes afectades per neofòbia alimentària solen presentar alts nivells d’ansietat i baixa autoestima
Una teràpia de dessensibilització té com a objectiu precisament combatre l’ansietat per evitar l’animadversió que causa al pacient la idea d’ingerir certs aliments. Aquest tipus de teràpies han de ser sempre supervisades per un facultatiu.
Tot i que aquesta tipologia de trastorn encara no s’ha estudiat prou, segons les primeres evidències començaria a desenvolupar-se durant la primera etapa de la infància, quan el nadó deslletat genera rebuig a certs aliments, sobretot, fruites i verdures.
Paper fonamental de la família
En aquesta etapa, la nostra família juga un paper fonamental, ja que segons les dades obtingudes en les investigacions estadístiques, la incidència de neofòbia alimentària infantil és mínima en aquells nadons als quals es deslleta amb aliments sòlids i en aquells que son exposats a més varietat d’aliments durant els primers anys de vida. Com ens va explicar la Dra. Martínez en el seu article en relació als casos infantils, la prevenció sempre és el millor tractament.
Acostumar-se a nous sabors i textures és un aprenentatge que s’aconsegueix mitjançant l’exposició a una gran varietat d’aliments (la major possible), la qual cosa no consisteix únicament en proporcionar al nen una dieta molt variada, també ha de presenciar com els seus familiars mengen amb naturalitat gran varietat d’aliments, sobretot saludables, i així adquirir hàbits molt beneficiosos. En cas de rebutjar algun aliment concret, tampoc és bona idea forçar-lo a menjar, ja que és molt important que relacioni els sabors amb experiències positives i entendre que pot ser que hi hagi algun gust en particular que no li agradi. En un cas així, no cal alarmar-se.
Acostumar-se a nous sabors i textures és un aprenentatge que s’aconsegueix mitjançant l’exposició a una gran varietat d’aliments
Si els pares pressionen els seus fills perquè mengin determinats aliments que d’entrada rebutgen, aquesta pressió exercida pot afectar negativament a l’estat emocional de l’infant i provocar nivells de neofòbia majors i que aquests persisteixin al llarg dels anys. En canvi, si des de petit el nen o nena s’habitua gradualment a una dieta variada i equilibrada, rica en fruites i verdures fresques, aconseguirem que formi part de la seva selecció a l’hora de comprar i cuinar a l’edat adulta, d’aquesta manera podrà gaudir de millor estat de salut en general i prevenir malalties causades per la manca de varietat (sobretot en vegetals) en la dieta quotidiana. També es recomana que els nens participin en la compra i en la cuina perquè puguin adquirir hàbits saludables que romanguin al llarg de la seva vida, evitar que persisteixin trastorns com la neofòbia alimentària en l’edat adulta i contribuir a tenir una població més sana.
Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB)
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
