El fet que els aliments siguin segurs i que el seu consum no impliqui un risc és en l’actualitat un dret de tots els ciutadans, però, això no ha estat sempre així. Vols conèixer la història de la seguretat alimentària? Segueix llegint.

Història de la seguretat alimentària a Europa

La seguretat alimentària en la història

En segles passats els aliments eren freqüentment el vehicle de moltes malalties que ocorrien  sobretot per desconeixement. Tot i que tradicionalment ja havia formes de conservació que anaven enfocades a la seguretat alimentària, com el dessecat, l’adobat o les salaons, la tecnificació, regularització i estandardització d’aquests processos en el món industrialitzat van venir després. Al segle XX els països europeus ja van desenvolupar les seves pròpies normatives i a partir de l’any 2000 es desenvolupa gran part de la legislació que actualment ha de seguir la indústria alimentària.

3 moments clau

En la història sobre el desenvolupament de la seguretat alimentària en les seves vessants tecnològiques i legals hi ha tres moments històrics clau.

1ª etapa: la químico-analítica

. El primer és l’inici de l’etapa químic-analítica que, cap a finals de segle XVIII, va començar a donar llum sobre el coneixement dels nutrients i altres substàncies, és el moment clau de la química aplicada a la composició dels aliments. Això va ser imprescindible per conèixer millor alguns dels processos que es donen en els productes alimentaris un cop elaborats i algunes de les substàncies contingudes que puguin generar problemes per a la salut.

2ª etapa: el descobriment de la microbiología

No obstant això, la segona fita també va ser imprescindible per al desenvolupament de la seguretat alimentària i va ser en la segona meitat de segle XIX quan es va descobrir la microbiologia. Gràcies al treball de Louis Pasteur i de Robert Koch es va conèixer la presència de microorganismes que, o bé podien afavorir certs processos interessants per produir aliments com el iogurt o, per contra, microorganismes que podien comprometre la salut de les persones. Això va afavorir que es desenvolupés posteriorment tota la informació tècnica i tota la legislació sobre criteris microbiològics per produir aliments segurs.

Historia de la seguridad alimentaria en Europa

3º etapa: la revolució industrial

I el tercer moment clau en aquesta història, se situa al segle XX amb l’etapa tècnic-legal i la revolució industrial en què la producció a gran escala d’aliments requereix de l’aplicació de processos de treball ben organitzats, per garantir d’una banda una alta disponibilitat d’aliments i d’altra banda la seva seguretat. A partir d’aquest moment els països i altres entitats desenvolupen normatives sobre aquests aspectes.

Tots els ciutadans tenen dret a saber com es produeixen, processen, envasen, etiqueten i venen els aliments que consumeixen

Què va passar a Espanya?

A Espanya, el primer esment a la legislació en matèria alimentària es va realitzar l’any 1908 per un Reial Decret que establia mesures per evitar el frau en les substàncies alimentàries. A partir d’aquí es desenvolupa el dret alimentari que pren més importància a partir dels anys 50 gràcies als treballs publicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A partir dels documents de referència d’aquestes organitzacions es comencen a elaborar els Codis Alimentaris Nacionals i les normes relatives als aliments i la seva producció.

Codi Alimentari Espanyol

A nivell espanyol, el 1960 es crea una comissió d’experts per a la redacció d’un Projecte de Codi Alimentari Espanyol, que finalment es va aprovar l’any 1967 (1). Aquest document es defineix com “el cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades relatives als aliments, condiments, estimulants i begudes, les seves matèries corresponents i, per extensió, als productes, matèries, estris i eines d’ús i consum domèstic”, i la seva finalitat es reflecteix en tres punts:

  • Definir què s’ha d’entendre per aliments, condiments, estimulants, begudes i altres productes i matèries a què arriba aquesta codificació.
  • Determinar les condicions mínimes que han de reunir aquells.
  • Establir les condicions bàsiques dels diferents procediments de preparació, conservació, envasament, distribució, transport, publicitat i consum dels aliments.

El Código Alimentario Español va servir de base per al desenvolupament posterior de totes les normes tècniques i de qualitat que van oferir uns requisits més pràctics per a la seva aplicació. Així, tot i que aquest Codi ha quedat obsolet, a Espanya encara tenim legislació nacional que defineix aquests requeriments que han de complir certs aliments com el iogurt, les galetes, la mel, els llegums, etc.

Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària

I pocs anys després, quan Europa adquireix una entitat no només geogràfica sinó també política, econòmica i administrativa, comença el desenvolupament legal sobre seguretat alimentària a aquest nivell. L’any 2000, la Comissió Europea publica el Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària (2) que representa un veritable punt de partida per al desenvolupament de pràcticament tota la normativa alimentària europea. En aquest moment, tant la Comissió Europea com les administracions nacionals posen de manifest que tots els ciutadans tenen dret a saber com es produeixen, processen, envasen, etiqueten i venen els aliments que consumeixen i, per descomptat, al fet que el seu consum no sigui un perill per a la salut.

La indústria alimentària és el sector industrial més gran d’Europa

I gràcies a tot això, hem arribat a l’actualitat en què disposem d’un marc tècnic i legal molt ampli i, en la seva major part europeu, que permet produir aliments amb les màximes garanties de cara al consumidor. L’objectiu de la política de seguretat alimentària de la Comissió Europea és garantir un alt nivell de protecció de la salut humana en relació amb la indústria alimentària que, de fet, és el sector industrial més gran d’Europa, per tant, és un tema de gran rellevància. El fil conductor és l’aplicació de tots els seus requisits des de la granja fins a la taula cobrint així a tots i cada un dels sectors de la cadena alimentària. Tot està disposat per minimitzar el risc, tot i que cal assumir que el risc 0 no existeix fins i tot amb tant marc legal.

Fonts:

  1. Decret 2484/1967, de 21 de setembre, pel qual s’aprova el text de el Codi Alimentari Espanyol.
  2. Llibre Blanc Sobre Seguretat Alimentària
  • Nota: aquest article està dirigit al consumidor i és merament informatiu i no exhaustiu causa de l’extensió limitada de la mateixa

Autores: Núria Arranz, Enginyera tècnica industrial, Tecnòloga d’aliments i Laura I. Arranz, Farmacèutica – Nutricionista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Febrer 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here