El glifosat és l’herbicida més utilitzat de forma massiva a tot el món. Conegut mundialment per la marca Roundup, és el component base de molts fitosanitaris freqüentats en l’agricultura convencional, ja que s’empra per accelerar la maduració de la collita o eliminar males herbes en els cultius. No obstant això, els seus nivells de toxicitat suposen una amenaça per a la salut humana i mediambiental.

Glifosat: amb data de caducitat?
123rf Limited©macor

El glifosat pot desequilibrar el microbioma intestinal

Un estudi recent publicat a la revista Environmental Health Perspectives demostra que el glifosat pot irrompre en la microbiota intestinal humana i animal, impactant greument en la seva salut. Les conclusions demostren que el principi actiu de l’herbicida inventat per Monsanto actua de la mateixa manera amb la que mata les males herbes: la via del shikímic, una ruta metabòlica emprada per bacteris, fongs, algues, paràsits i plantes.

Aquest és precisament un dels motius pels quals s’ha defensat des de la indústria què la utilització del glifosat és segura: perquè aquesta via no existeix en els éssers humans ni en els animals. No obstant això, algunes soques bacterianes intestinals si que la contenen, de tal manera que l’exposició a l’herbicida podria generar desequilibris en el microbioma intestinal. Aquests, segons constaten diversos estudis previs, estarien relacionats amb una gran varietat de malalties com el càncer, la diabetis tipus 2, l’obesitat i la depressió.

Objecte de controvèrsia a la UE

La investigació qüestiona, doncs, els límits de seguretat reglamentaris per a la ingesta de glifosat establerta per la Unió Europea. S’afegeix al conjunt de tantes altres dutes a terme per científics internacionals que evidencien impactes negatius de l’agrotòxic sobre el cromosoma humà i apunten possibles disrupcions hormonals capaces d’interferir en el desenvolupament de l’embaràs, per exemple.

Científics internacionals evidencien impactes negatius del glifosat sobre el cromosoma humà i apunten possibles disrupcions hormonals

L’Agència d’Investigació del Càncer (IARC) ja va alertar el 2015 que existien evidències suficients per declarar el glifosat com “probablement cancerigen” per als humans. I sense anar més lluny, el passat mes de juny, la justícia dels Estats Units va condemnar a Bayer a pagar 11.000 milions d’euros en indemnitzacions pels casos de càncer (limfoma de Hodgkin) desenvolupats per exposició al Roundup en diversos ciutadans nord-americans.

Efectes ecotoxicològics

I no només això. Més enllà de l’impacte sobre la salut humana, el glifosat té efectes ecotoxicològics directes. Segons Ecologistes en acció, un 83% dels sòls agrícoles europeus estaven contaminats per plaguicides químics l’any 2019. Això es deu a la seva composició a base d’aminofosfonat àcid aminometilfosfònic (AMPA), que no permet la degradació del producte. S’acumula al sòl, danyant la seva fertilitat i contaminant, a llarg termini, l’aire que respirem i les aigües que bevem.

Malgrat tot, a dia d’avui les fumigacions amb glifosat segueixen presents a Europa. De fet, les principals agències científiques europees, com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA), segueixen descartant els indicis cancerígens quan es tracta de revisar la toxicitat de l’herbicida. El que dona llum verda a la seva aplicació.

123rf Limited©macor

Pròrroga de les llicències del glifosat

La Unió Europea va tenir l’oportunitat d’acabar amb l’ús de l’agrotòxic el 2017, quan els permisos per vendre l’herbicida expiraven. No obstant això, els estats membres reunits en el Comitè de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos (SCOPAFF en anglès) van autoritzar la pròrroga de les llicències del glifosat durant cinc anys més, fins al 2022. El debat va concloure amb un resultat molt ajustat -65 % de vots a favor-, i certes polèmiques. Les autoritats van ser criticades per la falta d’imparcialitat dels informes en què es van basar per descartar el risc i per sotmetre’s als interessos de tercers.

La CE va autoritzar la pròrroga de les llicències del glifosat durant cinc anys més, fins al 2022

És cert que gràcies a la pressió de les organitzacions ecologistes es va rebaixar el període de prorroga a la meitat, que inicialment era de 10 anys. Però de no haver estat renovat, la retirada del Roundup del mercat hagués estat immediata.

La acción directa de algunos países

No obstante, algunos países tomaron medidas en contra del uso indiscriminado del herbicida. En julio de 2019, Austria se convirtió en el primer país de la Unión Europea –y único del mundo– en prohibir totalmente su uso por sus efectos cancerígenos. Otros países europeos optaron por restringirlo parcialmente, vetando aquellos usos que suponen mayor riesgo de contaminación: los rociados pre-cosecha; el uso en espacios verdes públicos, como parques y jardines; y los usos particulares, por ejemplo, en huertas privadas.

En julio de 2019, Austria se convirtió en el único país  del mundo en prohibir totalmente su uso por sus efectos cancerígenos

Un d’aquests estats va ser França, que va establir un programa per a l’abandonament progressiu del glifosat fins a la seva completa desaparició l’any 2023, a condició que es desenvolupin alternatives viables per a cada sector agrícola. Alemanya, tot i haver votat a favor del glifosat, també va elaborar un projecte de llei per fer efectiva la supressió de l’herbicida per al 31 de desembre de 2023.

D’altra banda, Espanya, que també va votar a favor, no s’ha pronunciat oficialment en contra de l’herbicida fins al moment. Així i tot, diverses ciutats es van declarar lliures de glifosat de manera independent entre 2015 i 2017. La primera va ser Barcelona, ​​seguida de Madrid, Saragossa i Sevilla.

2022: fi del glifosat?

Les llicències vigents de l’herbicida expiren l’any vinent a la Unió Europea, quan els estats membres hauran de decidir si retirar o no el glifosat del mercat de manera permanent. En aquest sentit, les noves estratègies que planteja la CE poden jugar un paper important, ja que projectes com «Farm to Fork» (De la Granja a la Taula) proposen reduir l’ús de pesticides i plaguicides químics al 50%. Per això, la retirada definitiva del glifosat configuraria un pas important cap a l’agricultura natural (ecològica) i lliure de tòxics destructius.

Autora: Ariadna Coma, Periodista

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Abril 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here