Álvaro Porro (Madrid, 1978) és director del projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 i Comissionat de Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona. Economista de formació, és activista i expert en diferents camps: consum sostenible, economia social i solidària, economies comunitàries i col·laboratives, sobirania alimentària, mercat social, fiscalitat verda i processos participatius. Actualment dirigeix el projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, que té com a objectiu el desenvolupament de projectes i polítiques per a fomentar l’alimentació sostenible a la ciutat.

Álvaro Porro: "No té sentit treballar per un nou model alimentari sense tenir als protagonistes de la producció i la transformació d'aliments en el centre”
Foto cedida per l’Ajuntament de Barcelona. Álvaro Porro (dreta) i Ada Colau

Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. Què implica?

Barcelona es dona a si mateixa una oportunitat per a ser part de la solució i no part del problema, reconeixent que té un model alimentari insostenible i que ha de treballar per a transformar-lo, amb la implicació de la ciutadania, els actors de la cadena alimentària i altres administracions. Això significarà l’inici d’una sèrie de projectes i polítiques públiques municipals per a contribuir a aquesta transformació a mitjà i llarg termini. Ser Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible permet que Barcelona pugui estar entre les ciutats que intenten liderar el canvi.

Per què és necessària una iniciativa com aquesta per a la ciutadania?

Gran part de la ciutadania de Barcelona vol transformar el model alimentari, el té en compte en les seves decisions quotidianes de consum i dieta. La capitalitat és una plataforma amb la qual poder anar més enllà, poder amplificar l’impacte, el missatge, la sensibilització. És una oportunitat econòmica, social i educativa per a molts actors de la ciutat: comerços de proximitat, mercats municipals, restauració, escoles, hospitals, centres de recerca, el sector primari, la pagesia petita i mitjana local.

“Ser Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible permet que Barcelona pugui estar entre les ciutats d’avantguarda mundial”

Què és una bona alimentació?

És aquella que construeix un model alimentari sostenible, saludable i just. Parlem de productes de proximitat, de temporada, frescos i vegetals, i una reducció de la proteïna animal. Consisteix també en un menor malbaratament alimentari i ús d’envasos, millor gestió dels residus, major ús dels circuits curts de comercialització i, en general, una dieta més conscient. Una bona alimentació genera un munt d’efectes directes i indirectes en molts altres aspectes de la nostra vida, començant per la salut i acabant per l’equilibri territorial, el repartiment dels temps, les relacions de gènere o socials.

Quina influència té una bona alimentació en el desenvolupament social?

El model alimentari condiciona de manera molt determinant la distribució territorial. Si volem un territori equilibrat per a evitar incendis, sense zones buidades, necessitem un model que doni una oportunitat de viabilitat econòmica al sector primari de petita i mitjana grandària, de producció local, de producció diversa. Un model saludable i just en què la major part de la població pugui accedir a productes saludables a través del comerç de proximitat. Treballar per una major conscienciació i accessibilitat a un model alimentari saludable i sostenible és un altre vector per a generar igualtat en la nostra societat.

Álvaro Porro
123rf Limited©radub85. Mercat de La Boqueria (Barcelona)

La Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible es vertebra en més de 90 projectes d’àmbit local. Quins són els principals eixos d’actuació?

Treballem en 6 eixos: dietes saludables i sostenibles i dret a l’alimentació adequada; promoció de l’alimentació de proximitat, ecològica i de circuits curts; transició ecològica de la ciutat; programació d’activitats; construcció de l’estratègia alimentària de ciutat 2030 i transversalització de polítiques municipals.

“Gran part de la ciutadania de Barcelona vol transformar el model alimentari, el té en compte en les seves decisions quotidianes de consum i dieta”

Quin paper exerceixen els agricultors, productors, empreses i mercats de proximitat?

No té sentit treballar per un nou model alimentari sense tenir als protagonistes de la producció i la transformació d’aliments en el centre, així com les organitzacions gremials del comerç especialitzat per a facilitar la presència d’aquests productes en els seus establiments. Per això estem construint amb ells alguns dels projectes estratègics. També s’està brindat suport a organitzacions que organitzen projectes i esdeveniments per a l’impuls de l’alimentació sostenible.

Arran d’aquest esdeveniment, veurem més implicació de les administracions públiques en el desenvolupament de la producció i comercialització ecològica?

Malgrat les seves molt limitades competències en aquest àmbit, hi haurà un abans i un després a l’Ajuntament de Barcelona. Consolidarem un pressupost estable dedicat a l’impuls d’un model alimentari sostenible i hi haurà un departament específic que intentarà col·laborar amb altres àrees perquè això sigui una política estable. Esperem que la Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible contribueixi en aquest procés de conscienciar i pressionar a les administracions dels diferents nivells perquè generem espais de govern i col·laboració amb els actors de la cadena alimentària o les entitats socials i ambientals que treballen en aquest àmbit.

Estem prop d’aconseguir un canvi real en el model alimentari?

Hi ha valors, tendències i preferències molt més presents en la nostra societat. La conscienciació major respecte al canvi climàtic i la seva relació amb el model alimentari està ajudant molt, però crec que ens queda un camí molt gran. Necessitem el canvi cultural i canvis voluntaris, però també necessitem regulació, polítiques públiques, polítiques fiscals que afavoreixin realment els sistemes de comercialització i producció sostenibles. Perquè un sense l’altre, no tindrà suficient impacte ni suficient recorregut.

Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2021