Evitar l’ús d’insecticides de síntesi química -en especial els del grup dels organoclorats i organofosforats- hauria de ser un objectiu compartit per agricultors i consumidors. Malauradament, l’agricultura intensiva o industrialitzada segueix necessitant alguns d’aquests productes per exterminar qualsevol tipus d’insectes que posi en risc els seus grans produccions i beneficis econòmics.
Els efectes del clorpirifòs
Durant diverses dècades, un dels insecticides creats en laboratori utilitzat amb més freqüència en països industrialitzats com el nostre ha estat el clorpirifòs (i metil clorpirifòs). Ara, un estudi publicat a la revista Nature per un equip de 25 investigadors de set països diferents conclou que el clorpirifòs “suprimeix la termogènesi induïda per la dieta i l’activació de teixit adipós marró, el que suggereix que el seu ús pot contribuir a l’epidèmia de l’obesitat”. L’estudi ha estat realitzat en animals de laboratori, però indica clarament que aquest insecticida utilitzat massivament durant anys en pràcticament tothom pot estar relacionat amb l’obesitat en humans.
No és la primera vegada que institucions sanitàries i científics de prestigi informen de possibles efectes perjudicials per a la salut humana del clorpirifòs, un producte registrat inicialment als Estats Units el 1965 per l’empresa Dow Chemical i comercialitzat en l’actualitat en un centenar de països, com substància activa de desenes de productes insecticides d’ús agrícola i domèstic.
Investigacions científiques
Ja que hi ha informes de molt divers origen i en ocasions es dubta de la fiabilitat d’alguns dels resultats, ens pot ser de guia l’informe publicat a l’agost de 2019 per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès) en el qual es recomanava a la Unió Europea no renovar el permís de comercialització de productes insecticides que continguin clorpirifòs o metil clorpirifòs, i prohibir la venda d’aliments que tinguin restes d’aquestes substàncies.
Es mantenen les sospites que pugui provocar danys o aberracions en l’ADN de les persones exposades fins i tot a dosis molt baixes
Els experts de l’EFSA van indicar que no s’ha pogut determinar amb exactitud la possible genotoxicitat del clorpirifòs, de manera que es mantenen les sospites que pugui provocar danys o aberracions en l’ADN de les persones exposades fins i tot a dosis molt baixes; incloent entre els perills el de leucèmia infantil. També resulta preocupant, segons aquesta autoritat europea, l’existència de sospites sobre els danys del clorpirifòs a nivell cerebral i, més alarmant, l’evidència epidemiològica indica que hi ha relació entre l’exposició a clorpirifòs i alteracions en el desenvolupament neurològic en nens; assenyalava l’EFSA.
Vegem les consideracions d’un altre organisme oficial de prestigi internacional, l’Agència per a Substàncies Tòxiques i el Registre de Malalties, dependent del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units. L’exposició lleu a clorpirifòs, indica aquesta agència oficial, “pot causar marejos, fatiga, secreció nasal, llagrimeig, salivació, nàusees, molèstia intestinal, suor i canvis en el ritme cardíac”. En casos de major exposició, el clorpirifòs “pot causar paràlisi, convulsions, desmais i mort”. La llista de riscos segueix així: “Els informes també mostren que l’exposició al clorpirifòs per poc temps pot causar debilitat muscular en les persones, setmanes després de la desaparició dels símptomes originals; altres conseqüències de l’exposició al clorpirifòs abasten canvis de conducta o hàbits de son, canvis d’humor i efectes en el sistema nerviós i en els músculs de les extremitats”.
Evident contradicció i mercat negre
Amb aquests informes oficials a la vista, i més encara amb estudis nous com l’indicat de Nature, el lògic i normal seria que el clorpirifòs estigués prohibit a tot el món, però lamentablement no és així. Fins i tot a casa nostra, com a la resta de la Unió Europea, la venda de productes que contenen clorpirifòs i metil clorpirifòs segueix estant en una situació d’evident contradicció. La normativa en vigor des de gener de 2020 prohibeix la venda d’insecticides d’aquest tipus fabricats a la Unió Europea i regula de forma molt estricta la presència d’aquest compost en productes de venda al públic, com els cítrics.
El lògic i normal seria que el clorpirifòs estigués prohibit a tot el món, però lamentablement no és així
No obstant això, la Unió Europea no ha prohibit la venda de productes que continguin clorpirifòs fabricats fora de les seves fronteres. Així, la trista realitat és que, de manera més o menys amagada es pot estar comercialitzant aquest tipus de productes, amb l’agreujant que la seva fabricació pot procedir de països en els quals les normatives de seguretat i qualitat són escasses. Alguns mitjans de comunicació han arribat a parlar de l’existència d’un mercat negre d’insecticides d’aquest tipus en zones com la Comunitat Valenciana, on alguns agricultors de cítrics el fan servir davant plagues com la variant sud-africana del cotonet (Delottococcus aberiae).
L’existència d’aquest tipus de mercat negre és difícil de comprovar, però la compravenda de productes amb clorpirifòs, per exemple, segueix sent una realitat a través d’internet, on algunes pàgines web mantenen ofertes online, segons la comprovació realitzada per l’ autor d’aquest article a la fi de setembre de 2021. Igualment preocupant és el fet que, com han denunciat reiteradament algunes organitzacions d’agricultors, alguns països com Sud-àfrica, Argentina, Brasil o la Xina segueixen permetent l’ús d’insecticides amb clorpirifòs o metil clorpirifòs en cultius com els cítrics, de manera que alguns dels seus productes amb restes d’aquestes substàncies podrien arribar a botigues i supermercats de la Unió Europea.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2022
