Els bio-plàstics es presenten com una alternativa sostenible als plàstics convencionals, que suposen un greu problema mediambiental i de salut. Són una solució real?

bio-plásticos
Creative Commons©Christian Gahle. Envàs d’acetat de cel·lulosa, un bioplàstic

Producció i obtenció del plàstic

El plàstic va entrar a les nostres vides entre els anys 30 i 40 del segle passat. A partir de llavors, es va generalitzar el seu ús i avui és un material omnipresent: la seva producció va passar de 1,5 milions de tones el 1950 a 368 milions de tones el 2019 a nivell mundial, segons dades de l’associació PlasticsEurope. El 51% es produeix a Àsia (el 31% a la Xina, el 3% al Japó i el 17% a la resta dels països asiàtics).

La majoria dels plàstics s’obtenen a partir de matèries primeres d’origen fòssil, com el petroli i el gas, recursos no renovables. I, a més, una gran part dels seus residus acaben escampats per l’entorn on persisteixen durant segles fins degradar-se. Per exemple, un fil de pesca triga uns 600 anys a descompondre’s i una ampolla uns 500 anys, apunta Greenpeace.

Lluny de ser la panacea, els bio-plàstics també tenen impactes negatius socials i ambientals

L’abundància d’escombraries no biodegradables, present sobretot en els mars, preocupa els científics des de 1970, tant per l’impacte que provoca en la vida marina com en la cadena alimentària. S’estima que 11 milions de tones de deixalles plàstiques arriben a l’oceà cada any, aquesta quantitat gairebé es triplicarà el 2040 si no s’actua per evitar-ho, tal com publiquen en l’informe Breaking the Plastic Wave, encarregat pel centre d’estudis The Pew Charitable Trusts.

Què són els bio-plàstics?

Davant aquesta situació, han arribat els bio-plàstics. Però què són exactament?, poden substituir els plàstics convencionals?, es tracta només d’una eina més de greenwashing o rentat d’imatge verda? La controvèrsia està servida.

Es consideren bio-plàstics a dos tipus de productes: els bio-basats o d’origen vegetal, obtinguts de matèria orgànica com pot ser la canya de sucre, el blat de moro o la patata i que poden tenir fins a un 75% de base fòssil; i els plàstics ‘biodegradables’ o ‘compostables’ derivats del petroli, tractats per tenir suposadament les esmentades propietats. En ambdós casos no es poden biodegradar per si sols en l’entorn ràpidament sinó en condicions molt limitades, en plantes de compostatge industrial -que són escasses, sobretot en els països en desenvolupament-. Per tant, aquests materials es comportarien de manera similar a un plàstic convencional si fossin llançats al mar, per exemple.

Denúncies en contra

“Denunciem que el terme bio-plàstic és ambigu i que el seu ús no està regulat, el que permet que les empreses l’utilitzin amb llibertat tot i que la major part d’aquests productes estan compostos per plàstics convencionals i no són més sostenibles que aquests”, explica l’ONG ecologista Amics de la Terra, que ha publicat l’estudi Biofakes: l’engany dels bio-plàstics.

Lluny de ser la panacea, els bio-plàstics també tenen impactes negatius socials i ambientals. “En el cas dels plàstics ‘biodegradables’ o ‘compostables’ d’origen fòssil, els impactes socials i ambientals derivats de l’extracció de petroli o de gas són idèntics als dels plàstics convencionals, com ara violacions de drets de les persones i comunitats afectades i destrucció i contaminació de l’aigua, la terra i l’aire”, denuncia Amics de la Terra.

bio-plásticos
123rfLimited©gamjai

Procedència i usos

Quan es parla dels plàstics bio-basats cal tenir present que la major part del percentatge procedent de biomassa es produeix en monocultius controlats per l’agroindústria. “Aquest model d’agricultura és intensiu en l’ús d’aigua, energia, fertilitzants i pesticides, a més de fomentar l’acaparament de terres i l’expulsió de comunitats locals. Aquests cultius per a usos no alimentaris competeixen amb la producció d’aliments o bé forcen l’obertura de noves terres a el cultiu amb la consegüent desforestació. Es tracta, en definitiva, de conrear la terra per produir envasos en lloc d’aliments”, afegeixen. Cal tenir present que aquests monocultius es troben sobretot en països en desenvolupament de regions tropicals i subtropicals, en els quals podria haver-hi problemes de proveïment d’aliments. D’altra banda, hi ha experts que defensen que la biomassa vegetal és renovable i es conrea arreu del món, mentre que el petroli es concentra en regions concretes.

Cal un canvi cultural i una ferma aposta dels governs per eliminar el plàstic del nostre dia a dia

El 75% del bio-plàstic es destina a productes d’un sol ús pel que no redueixen la generació de residus. I el seu reciclatge és difícil, per el que majoritàriament acaben en abocadors, incinerats o en el medi ambient, on es convertiran en microplàstics i nanoplàstics. En aquests casos, contaminant igual que els convencionals.

Solució a la contaminació?

No obstant això, la indústria del plàstic promociona els bio-plàstics com la solució a la contaminació d’aquest derivat del petroli. Però ni hi ha plàstics que es llencin a l’entorn i desapareguin ni els bio-plàstics d’origen vegetal poden substituir als convencionals per costos i eficàcia, al menys a curt termini, sense tenir en compte els impactes negatius anteriorment comentats. És més, el problema del plàstic segueix empitjorant.

“La majoria dels productes marcats com a ‘bio-basats’ són idèntics, en el seu comportament, als plàstics tradicionals d’origen fòssil i no són més segurs per al medi ambient, ja que el producte final és PE, PP, PET, etc. que no es biodegrada o descompon en cap ambient natural i pot contenir additius i substàncies químiques tòxiques per a la salut humana i el medi ambient”, afirmen des d’Amics de la Terra.

Els plàstics biodegradables semblen no servir de molt a una societat habituada a consumir productes d’un sol ús, reciclar poc i llençar residus en abocadors incontrolats o al mar. Fa falta molt més. Cal un canvi cultural i una ferma aposta dels governs per eliminar el plàstic del nostre dia a dia.

El cel·luloide

El cel·luloide va ser una de les matèries pioneres que podem considerar plàstic i el va inventar Alexander Parkes el 1855. El 1907, Leo Baekeland va crear la baquelita, el primer plàstic 100% sintètic. Des de llavors no s’ha parat d’investigar i crear diferents tipus de plàstics amb determinades característiques segons l’ús que se li vol donar. Hi ha més de mil tipus diferents de plàstics, però majoritàriament són derivats de combustibles fòssils verges.

Els greus problemes d’acumulació de residus plàstics venen d’una banda dels articles d’un sol ús i de la manca de reciclatge, ja que persisteixen a la natura sense degradar-se centenars d’anys. Un altre factor preocupant és el d’alguns additius que s’usen als plàstics com el Bisfenol A (BPA) o alguns ftalats usats al polivinyl chloride (PVC), amb efectes nocius per a la salut humana, la dels altres animals i la de l’entorn.

AutoraCristina Fernández, Periodista & Blogger

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Febrer 2022