El canvi climàtic no es pot solucionar només amb energies renovables i cotxes elèctrics. L’agricultura i la ramaderia són sectors que cal tenir molt en compte a l’hora de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Es necessita una visió global
La Unió Europea actua en aquest sector amb l’anomenada agricultura del carboni, però, perquè aquesta estratègia o esquema d’acció sigui realment efectiu, s’ha de basar en una visió global del problema i incloure objectius ambiciosos com la reducció de la producció i consum de carn. En aquest sentit, un estudi liderat per l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), l’Institut per les Economies del Clima (I4CE) i IFOAM Organics Europe, publicat el gener d’aquest any, marca de manera clara i ambiciosa els principis que ha de seguir la política europea sobre agricultura del carboni per assolir els objectius de lluita contra el canvi climàtic, protecció de la biodiversitat i l’estratègia De la granja a la taula (Farm to Fork).
Les activitats d’agricultura, ramaderia, silvicultura i usos similars de la terra són l’origen del 23% del total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoquem els humans a escala mundial, segons l’informe especial El canvi climàtic i la terra publicat el 2020 pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). En detall, indica aquest informe, aquestes activitats del sector primari conegudes per les sigles en anglès AFOLU van representar al voltant del 13% de les emissions de CO2, el 44% de les de metà i el 81% de les d’òxid nitrós procedents de les activitats humanes a nivell mundial durant 2007-2016.
Estratègies de la UE
Tenint en compte aquestes xifres, és evident que la lluita contra el canvi climàtic passa també per la millora de les pràctiques agrícoles i ramaderes, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La Unió Europea s’ha proposat de liderar la lluita contra el canvi climàtic i ha plantejat estratègies sectorials com l’agricultura del carboni
La Unió Europea s’ha proposat de liderar la lluita contra el canvi climàtic i, encara que no sempre ho aconsegueix, ha plantejat estratègies sectorials com l’agricultura del carboni. Aquesta denominació es refereix a “les pràctiques de gestió agrícola l’objectiu de les quals consisteix a aconseguir la mitigació del canvi climàtic a l’agricultura”. Això implica millores en la gestió tant de la terra com del bestiar, el manteniment de les reserves de carboni a sòls, materials i vegetació, així com la correcta utilització de la biomassa.
L’agricultura del carboni també inclou un model de negoci que pretén incrementar la mitigació del canvi climàtic pagant als pagesos perquè apliquin pràctiques de gestió agrícola respectuoses amb el clima. El finançament pot procedir de fons públics com la política agrícola comuna (PAC) o de fonts privades a través de cadenes de subministrament o mercats de carboni, segons ha establert la Unió Europea.
A més d’ajudar a la protecció del clima, l’agricultura del carboni pot aportar beneficis com ara la biodiversitat, la reducció de la contaminació de sòls i de l’aigua o la salut de les persones; però també pot ser una oportunitat perduda, un fracàs econòmic o fins i tot un perjudici per a sectors amb gran potencial com ara la producció ecològica.
Quin és el camí a seguir?
L’informe liderat per l’IDDRI marca, precisament, el camí que cal seguir per aconseguir els objectius més ambiciosos i complets de l’estratègia europea agricultura del carboni i el compromís de reducció global d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; és a dir, la denominada Llei Europea del Clima (que inclou el compromís de neutralitat en carboni el 2050).
El primer concepte clau és que l’estratègia o l’esquema d’agricultura del carboni ha d’estar alineada amb el conjunt de polítiques agrícoles de la Unió Europea i proposar canvis per al conjunt del sistema agrícola, amb un enfocament multidimensional (més enllà de solucions puntuals per reduir-ne alguns tipus d’emissions).
Reducció d’emissions
Els objectius concrets a assolir són la reducció d’emissions de tots els gasos amb efecte d’hivernacle generats en agricultura i ramaderia; incrementar el segrest (o retenció) de carboni a sòls, vegetació i infraestructures agroecològiques; fomentar la diversificació d’agroecosistemes a parcel·les i paisatges per reduir riscos com els incendis forestals, font d’emissions); i reduir la dependència general dels sistemes agrícoles d’insums externs i sintètics (és a dir, reduir l’ús d’insecticides de síntesi i fertilitzants químics).
L’alimentació animal consumeix avui la major part de tota la biomassa (43%) utilitzada dins de la UE
En un dels apartats més atrevits, aquest informe signat per Pierre-Marie Aubert (IDDRI), Claudine Foucherot (I4CE) i Johannes Svensson (IDDRI) indica que aquest enfocament de l’estratègia d’agricultura del carboni només podria complir amb els compromisos sobre canvi climàtic i biodiversitat si s’associa amb una reducció en la producció i el consum de productes animals, ja que l’alimentació animal consumeix avui la major part de tota la biomassa (43%) utilitzada dins de la UE (enfront del 13% per a aliments, 23% per a biomaterials i 20% per energia)” .
Millora en la cadena de valor
L’agricultura del carboni ha d’incloure també una millora en la cadena de valor al sector agroalimentari quan els seus protagonistes (agricultors, ramaders, comercialitzadors) compleixen els compromisos a favor del clima i el medi ambient en general.
Els fons dedicats a l’estratègia d’agricultura del carboni han d’anar adreçats a donar suport a canvis globals al sector agroalimentari, sobre la base d’un marc d’avaluació/certificació clar i multidimensional, indica l’informe. En aquest sentit, l’estratègia ha de donar suport econòmic a les activitats de pagesos i ramaders que han demostrat la seva contribució a la millora del clima i la biodiversitat, com l’agricultura i la ramaderia ecològiques. També cal invertir en l’adquisició de noves habilitats, tècniques i equips que puguin contribuir a assolir aquests objectius climàtics i ambientals.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2022
