INCI són les sigles d’International Nomenclature Cosmetic Ingredient, és a dir, de la nomenclatura que s’utilitza al sector cosmètic per anomenar els ingredients. Va ser creada el 1973 per una associació nord-americana amb l’objectiu d’estandarditzar la manera de nomenar els ingredients i que es poguessin reconèixer independentment del país on s’elabori el cosmètic.

ingredients cosmètic
123rf Limited©undrey

Identificar els ingredients d’un cosmètic

El reglament europeu sobre productes cosmètics (Reglament (CE) No 1223/2009) obliga que a l’etiquetatge de tots els productes cosmètics aparegui el llistat d’ingredients. La Comissió elabora un glossari amb el nom comú que cal utilitzar per a cadascun dels ingredients. Aquest glossari té en compte nomenclatures reconegudes internacionalment, que és principalment la INCI.

En molts articles de divulgació, xarxes socials, a les aplicacions per al mòbil que escanegen i classifiquen els ingredients i, fins i tot, a la informació de les pròpies empreses, es parla de l’INCI com una eina que permet al consumidor mínimament format, reconèixer si un producte és natural o no. Evidentment, el primer per saber si una cosmètica és natural o ecològica és veure quins en són els ingredients. Hi ha molts ingredients que només amb llegir el seu nom ja sabem que no són naturals, com els que contenen els termes PEG, TEA, MEA o DEA, els que contenen el terme «paraben», l’EDTA, Paraffin, els acabats a «eth», com el Sodium Laureth Sulfate i un llarg etcètera.

Evidentment, el primer per saber si una cosmètica és natural o ecològica és veure quins en són els ingredients

Però n’hi ha molts que només pel seu nom INCI no en podem saber ni l’origen ni el mètode d’obtenció, i, a més, hi ha matisos que escapen a aquesta anàlisi superficial i que només es poden constatar si es té accés a la informació tècnica que acompanya aquests ingredients.

Què no s’indica en el llistat d’ingredients?

En primer lloc, el propi reglament permet que «ens la puguin colar» ja que escapen a l’obligatorietat d’indicar-se al llistat:

  • Les impureses contingudes en les matèries primeres utilitzades. Si un ingredient té un contaminant tòxic com els metalls pesants no ho sabrem.
  • Les substàncies tècniques subsidiàries utilitzades durant la barreja, però que ja no es troben al producte acabat. Si s’ha fet servir un producte tòxic en l’obtenció d’aquest compost, tampoc ho sabrem. És el cas de l’òxid d’etilè, una substància cancerígena que s’utilitza per obtenir l’SCI (Sodium Cocoyl Isethionate), un compost molt freqüent als xampús sòlids, però que no es reflecteix a l’INCI de l’ingredient.
  • Els compostos perfumants i aromàtics, així com les matèries primeres, s’esmentaran amb els termes «parfum» o «aroma», és a dir, sota un mateix nom s’inclouen centenars de substàncies diferents, moltes de síntesi química.

El mateix reglament permet que «ens la puguin colar»

Però, més enllà de les limitacions pròpies del reglament, hi ha molts altres aspectes impossibles de detectar només a partir del llistat d’ingredients. Alguns exemples serien:

  • Ingredients d’origen animal i vegetal amb el mateix nom.
  • Ingredients d’origen natural o petroquímic amb el mateix nom.
  • Ingredients transgènics.
  • Ingredients provinents d’explotació infantil.
  • Ingredients provinents d’espoliació d’ecosistemes naturals.
  • Ingredients irradiats.

És clar que l’INCI és una eina útil, però amb limitacions importants que limiten la capacitat de discernir si una cosmètica és realment econatural o no.

Autores: Nuria Alonso, Certificació BioVidSana i Montse Escutia, Projecte Ecoestética

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Maig 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here