El cànem, conegut popularment com marihuana (Cannabis sativa), és una espècie vegetal herbàcia relativa a la família Cannabaceae, originària de les valls de l’Himàlaia. Constitueix una espècie molt variable amb diverses subespècies dioiques, el que vol dir que hi ha exemplars mascle i exemplars femella. És una planta anual: germina, creix, floreix i mor en el transcurs d’un any. La llavor germina a la primavera, creix durant l’estiu i floreix a la tardor. Es pot consumir en infusions, en menjars o es pot fumar, però fumar no és recomanable per a la salut.

cáñamo
123rf Limited©jetcityimage. Botiga a Indianapolis (USA) comercialitzant capsules de CBD

Cànem o marihuana?

L’espècie va ser classificada per primera vegada pel naturalista suec Carolus Linnaeus en l’any 1.753, però, la història del seu cultiu es remunta a temps immemorials. Gràcies als seus nombrosos usos i propietats, es pot utilitzar com a aliment, com fibra tèxtil i, per descomptat, com psicotròpic (agent químic que actua sobre el sistema nerviós central, la qual cosa porta com a conseqüència canvis temporals en la percepció, ànim, humor, estat de consciència i comportament). També ha estat utilitzada com a eina mística i espiritual. En l’herbari Pen Ts’ao Ching apareixen esmentades les seves propietats psicotròpiques. Aquest herbari es va compilar al segle I de la nostra era, però s’ha atribuït de forma tradicional a un llegendari emperador que va viure al voltant de l’any 2.700 a. C.

El cànem que trobem comercialitzat en els herbolaris (llavors o proteïna aïllada), per normativa internacional, ha de tenir menys de l’1% de THC

Se sol anomenar cànem a les varietats amb baix contingut en THC i marihuana a les varietats que contenen un percentatge significatiu de THC. El THC o tetrahidrocannabinol és el component psicoactiu naturalment present a la planta, el qual causa l’alteració de la percepció i modificació de l’estat d’ànim, sol millorar l’humor, augmenta la sensació de gana i fins i tot pot causar eufòria. Els cabdells, que són les inflorescències no fecundades dels peus femenins, són la part de la planta que acumula cannabinoides en major proporció. El cànem que trobem comercialitzat en els herbolaris (llavors o proteïna aïllada), per normativa internacional, ha de tenir menys de l’1% de THC.

Ús terapèutic

Recentment, un important biaix del sector mèdic s’ha mostrat favorable a legalitzar el cànnabis per a usos terapèutics sempre que sigui sota control mèdic. Els cannabinoides proporcionen una reducció significativa del malestar en els casos de dolor crònic, eficàcia per reduir la pressió intraocular en els malalts de glaucoma i és un excel·lent remei pal·liatiu anti-nàusees per tractar els terribles efectes secundaris de la quimioteràpia. L’oli de les seves llavors es pot usar per a un massatge anti-dolor i com a aliment saludable, ja que és una de les millors fonts de proteïnes i àcids grassos omega 3 i 6. La proteïna de cànem aporta una gran quantitat de minerals, com magnesi, potassi i calci; així com una extensa varietat d’oligoelements. A més, és una excel·lent font d’àcid alfa-linolènic (ALA) i àcid gamma-linolènic (GLA), per això, afavoreix el rendiment esportiu i ajuda a desenvolupar massa muscular.

El THC o tetrahidrocannabinol és el component psicoactiu naturalment present en la planta

No obstant això, cal fer un bon ús del cànnabis, ja que no hauríem d’oblidar que fumar cànnabis de manera habitual està associat amb episodis de bronquitis i amb problemes respiratoris com la tos crònica i la producció de flegma. També augmenta les probabilitats de desencadenar trastorns de salut mental, com depressió i esquizofrènia, raó per la qual el seu consum és tan controvertit.

Autora: Helena Escoda Casas, Historiadora i antrozoòloga, professora de ciències socials

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Agost 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here