Helga Willer treballa a l’Institut de Recerca d’Agricultura Orgànica FiBL, al Departament d’Extensió, Capacitació i Comunicació, liderant el grup de comunicació. Ha estat recopilant i publicant dades clau sobre agricultura ecològica a l’anuari «The World of Organic Agriculture» des del 2000. Els desenvolupaments recents inclouen bases de dades interactives en línia i elements visuals per fer que les dades siguin més accessibles. L’informe anual sobre agricultura ecològica cobreix àrees de terra dedicades a la producció ecològica, així com l’ús de la terra, la producció, les vendes al detall i el comerç internacional. Més de 180 països contribueixen a l’informe

Les dades recollides per FIBL són una eina molt important per al sector ecològic. Està contenta amb la feina feta?

Sí, podem dir que estem contents amb la feina feta. Amb les activitats de recollida de dades recolzades per molts socis d’arreu del món, hem aconseguit aportar transparència a l’estatus de l’agricultura ecològica a tot el món.

L’any 2023 FiBL celebrarà el seu 50è aniversari. Com ha evolucionat FiBL en aquest recorregut? I com ha canviat la vostra feina des que vàreu començar?

FiBL Suïssa va començar l’any 1973 com un petit institut i avui compta amb un equip de gairebé 300 persones que fan recerca en pràcticament tots els camps de l’agricultura ecològica. Recentment, el campus de FiBL s’ha ampliat i la infraestructura s’ha millorat per atendre encara millor les necessitats de recerca del sector ecològic a Suïssa, Europa i arreu del món. A més, des de principis de la dècada del 2000, han sorgit més instituts FiBL a Alemanya, Àustria i França i una representació de tots a Brussel·les (FiBL Europa). A més, l’Institut Hongarès d’Agricultura Ecològica ÖMKi forma part del grup FiBL. Des que vam començar la recollida de dades sobre l’agricultura ecològica a tot el món, la situació de finançament del FiBL i, per tant, també de les nostres activitats de recollida de dades, que formen part del programa de treball del FiBL per al seu principal finançador FOAG (Oficina Federal d’Agricultura), ha millorat molt. A més, l’any 2008, SECO, la Secretaria d’Estat suïssa d’Afers Econòmics, va iniciar el seu suport, i així vam poder construir una base de dades professional i ampliar la recollida de dades a més indicadors. A més, el suport del Coop Sustainabilty Fund, IFOAM – Organics International, NürnbergMesse (BIOFACH) és important per a nosaltres.

«Hem de tenir en compte que hi ha una gran diferència entre països amb legislació ecològica i països que no la tenen»

Com recolliu dades d’arreu del món?

La major part de la recollida de dades es fa a través de contactes personals, tot i que, per a alguns indicadors, recollim les dades d’Internet. Per exemple, Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, proporciona les seves dades (superfície, ramaderia i operadors) a través del seu lloc web, i les agafem d’allà. Tanmateix, molts països no publiquen les seves dades, i a aquests els enviem el nostre qüestionari (per exemple, tots als països llatinoamericans). Hem de tenir en compte que hi ha una gran diferència entre països amb legislació ecològica i països que no la tenen. A la majoria de països, juntament amb la legislació ecològica, s’inicia la recollida de dades perquè hi ha una base sòlida. Tanmateix, aproximadament la meitat dels països dels quals recollim les dades no tenen una llei ni un sistema nacional de recollida de dades. Per tant, recopilem dades dels certificadors internacionals per a aquests països, i estem molt agraïts que proporcionin les seves dades.

Per a la majoria de països, les dades del mercat i del comerç internacional provenen d’altres fonts. Per exemple. als EUA, les dades de superfície, producció i ramaderia ecològica estan disponibles al National Agricultural Statistics Service (NASS/USDA), mentre que les dades de vendes al detall les proporciona l’organisme del sector privat Organic Trade Association (OTA). Les dades del comerç ecològic internacional provenen del Foreign Agricultural Service (FAS/USDA). En total, utilitzem almenys 200 fonts de dades diferents per enquesta.

Què es podria fer millor? I quines eines necessitaríeu?

Molt es podria fer millor. Un gran repte és l’augment del nombre de dades disponibles (per exemple, la recent disponibilitat d’importacions ecològiques de la UE) i emmagatzemar-les en una única base de dades. Les dades s’han d’harmonitzar amb el nostre sistema, i fins i tot si la importació automàtica a la base de dades és possible, encara es necessita molt de temps per acomodar totes les dades de la base de dades i analitzar-les. Per tant, necessitem més força humana per estar al dia amb la creixent quantitat de dades disponibles de múltiples fonts. A més, ens hem de digitalitzar. El nostre producte clau continua sent el llibre «The World of Organic Agriculture» (imprès i online). També hem desenvolupat bases de dades interactives i infografies al nostre lloc web https://statistscs.fibl.org, però cal desenvolupar-les més (més indicadors, millor facilitat d’ús). A més, cal revisar el nostre sistema de classificació de conreus i ramaderia, i hem de poder extreure les dades segons diferents classificacions. També seria bo tenir les nostres eines interactives disponibles en diversos idiomes.

A més, hem de desenvolupar millors estimacions de producció automatitzades (basades en dades d’àrea) ja que les dades de producció sovint no estan disponibles. Això és, per exemple, important per aprofitar la importància de les importacions de pinsos ecològics a la Unió Europea. A més, les nostres dades es podrien utilitzar millor per a la detecció de fraus, però això requereix un esforç especial.

«Seria bo tenir les nostres eines interactives disponibles en diversos idiomes»

Totes aquestes activitats necessiten un finançament addicional. El pressupost actual, que inclou una part important del FiBL, només ens permet mantenir la col·lecció essencial i publicar les dades anualment però no desenvolupar-la més enllà.

I, finalment, també espero, que en el futur hi hagi més països amb sistema de recollida de dades ecològiques propi i harmonitzat, que finalment reduiria la càrrega de treball del FiBL i dels centenars de voluntaris de recollida de dades arreu del món.

123rf Limited©deyanarobova. Collita de pèsols

Quina importància té comptar amb dades fiables per territori, per actuar eficaçment en la planificació, la redacció de normes i lleis, l’educació i, en definitiva, per a la transició global a l’agricultura ecològica?

Crec que les nostres dades són essencials per als responsables polítics i els donants, ja que els ajuden a prendre decisions i a veure l’èxit de les seves activitats. Per exemple, la Comissió Europea utilitza les nostres dades de vendes al detall per demostrar que els consumidors ecològics europeus valoren cada cop més els productes ecològics. A l’informe anual del Ministerio de Agricultura d’Espanya sobre el sector ecològic, les dades del FiBL es citen diverses vegades per mostrar l’estatus ecològic a Espanya en un context internacional.

I també els científics del camp de la investigació en agricultura ecològica fan referència principalment a les nostres dades en la introducció dels seus treballs i tesis i basen en les nostres dades les seves hipòtesis. Per tant, és molt important que les dades siguin fiables.

La sobirania i la seguretat alimentària són pilars bàsics. Estem avançant o anem enrere? Es optimista sobre el futur?

Han canviat moltes coses amb la guerra a Ucraïna i la seguretat alimentària està en joc. Els efectes de la inflació també poden afectar el consum d’aliments ecològics. No soc gaire optimista pel que fa al desenvolupament de l’agricultura en general.

«Les nostres dades ajuden als responsables polítics i els donants a prendre decisions i a veure l’èxit de les seves activitats»

Però la bona notícia és que els sistemes ecològics que posen l’accent en la salut del sòl ajuden els agricultors a augmentar la resiliència als impactes del canvi climàtic. També hi ha una àmplia investigació que demostra el potencial dels sistemes ecològics per reduir la contribució de l’agricultura al canvi climàtic (és a dir, mitigar el canvi climàtic).

Pel que fa a l’ecològic, ho hem de veure. Com que l’ecològic depèn menys dels inputs, podria tenir un avantatge en la situació actual. A més, l’estratègia Farm to Fork (De la granja a la Taula) afectarà positivament el desenvolupament del sector en els propers dos anys..

Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2022