La Comissió Europea va publicar el passat 5 de juliol una proposta per modificar la regulació de les plantes obtingudes mitjançant edició genètica usant algun dels mètodes NGT (Noves Tècniques d’Enginyeria Genètica), un fet que des del moviment ecològic europeu (IFOAM Organics Europe en la seva representació) es qualifica com a “perillós per a l’autonomia europea de llavors, i una distracció de les solucions agroecològiques necessàries per moure l’agricultura cap a la sostenibilitat”.

Enginyeria Genètica
123rfLimited©andriano. Científic testant planta OGM al laboratori

Es tracta d’una desregulació molt perillosa, que obvia el rigor i el criteri científic. L’actual proposta de legislació sobre NGT planteja alliberar Organismes Genèticament Modificats (OGM) no provats i sense etiquetar als camps, comerços i plats europeus, ignorant la sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 2018, que va confirmar que les NGT han d’estar subjectes a avaluació de riscos, traçabilitat i etiquetatge. És, doncs, un atac a l’agricultura i la producció d’aliments lliures d’OGM a la Unió Europea.

La proposta, a més, segueix polítiques similars a les de la línia del govern nord-americà de desregulació dels transgènics i de permissivitat davant de la concentració del mercat. Per exemple, segons un informe del Departament d’Agricultura d’USA (USDA), el preu de les llavors transgèniques va augmentar un 463% entre el 1990 i el 2020 a causa de la concentració del mercat. L’augment del 193% en el preu de les llavors transgèniques respecte al de les no transgèniques durant aquest període respon al monopoli exercit als mercats de llavors de blat de moro, soja i llavors de cotó transgènics. L’USDA va confirmar que els trets transgènics propietat o sota llicència de Monsanto s’utilitzaven al 95% dels cultius de soja, el 81% de blat de moro i el 79% dels de cotó als Estats Units. Un requisit fonamental per a la investigació i l’avaluació de riscos hauria de ser la independència d’interessos econòmics particulars per enfocar-se al bé comú. Evidentment, això no és només rellevant per a l’enginyeria genètica i la biotecnologia, sinó també per als productes farmacèutics, els plaguicides o la nanotecnologia. En els darrers anys, diversos estudis han demostrat conflictes d’interessos importants dins les autoritats reguladores europees en l’àmbit de la biotecnologia i l’enginyeria genètica i s’ha demostrat una manca severa d’independència.

Des de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE) considerem que no es pot permetre que Europa avanci en la seva proposta, deixant fora de regulació les plantes obtingudes mitjançant aplicacions NTG, entre les quals les CRISPR/Cas. Tampoc no es pot permetre que només es requereixi un breu període de notificació per alliberar al medi i comercialitzar sense control plantes obtingudes mitjançant una nova enginyeria genètica les conseqüències negatives de les quals encara desconeixem, però algunes ja s’estan detectant. I encara menys es pot permetre que s’eximeixi les empreses fabricants de l’avaluació de riscos obligatòria i no se’ls requereixi investigació de canvis genètics no desitjats.

Davant d’aquesta proposta de reglament desregulador, hem d’exigir que les institucions prioritzin la població i el bé comú. Volem que ens protegeixin d’amenaces innecessàries, ja que si alguna cosa mostra el temps és que l’enginyeria genètica en més de 20 anys no ha estat capaç de solucionar els problemes del sistema agroalimentari, sinó que els ha agreujat.

Autora: Aina Calafat, Coordinadora de Projectes Internacionals i Incidència Política de SEAE

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2023