Els professionals de les Teràpies Manuals, sovint enfrontem preguntes sobre els sons que emeten les articulacions. Les persones, generalment desconeixedores, divaguen en conjectures sobre la causa i les conseqüències. En aquest article aclarirem alguns aspectes.
Quan escoltem un so “net” en moure les nostres articulacions (com quan algú manipula la nostra esquena), aquest soroll s’origina al líquid sinovial intraarticular present a les articulacions. Aquest líquid conté diversos gasos, com ara nitrogen, oxigen i diòxid de carboni, que estan separats entre si.
Si movem l’articulació més enllà del seu rang, es crea un espai addicional que provoca un canvi de pressió, aquests gasos s’alliberen i generen aquest cruixit semblant a una petita explosió, a aquest so també se’l coneix com a cavitació. En aquest context, el so no prové del trencament de teixits ni del xoc d’ossos. Si fos així, seria una tècnica dolorosa i no obstant és completament indolora.
El líquid sinovial intraarticular conté diversos gasos, com ara nitrogen, oxigen i diòxid de carboni
Quan un especialista realitza aquesta tècnica, pot resultar beneficiós, sempre que hi hagi una restricció articular. Aquesta tècnica alleuja la pressió i fricció en les estructures, augmenta la mobilitat i allibera els nociceptors, proporcionant alleugeriment a les àrees danyades. Són conegudes com a manipulacions articulars (tècniques d’alta velocitat), i, realitzades per professionals, no presenten una pràctica de risc. Tot i que no coneixem proves de danys a curt termini, la repetició freqüent realitzada per una persona no professional i de manera no justificada podria augmentar la inestabilitat i el desgast a la zona.
Però no tots els sons són iguals ni tenen la mateixa causa
Hem esmentat els més comuns i sobre els que més ens pregunten, però, és possible que alguns sons siguin similars a causa de l’alliberament d’adherències en teixits tous, com ara músculs, tendons i fàscies. Aquests sons es poden donar sense travessar una barrera articular, simplement en estirar un múscul durant un estirament.
També són freqüents els sons descrits com a “sorreta”. En aquests casos, podria ser degut a un procés degeneratiu que causa la fricció de les facetes o estructures articulars. La diferència entre tots dos sons sol ser evident, ja que el so produït pels gasos és un so més “fort i net” que només es repeteix amb el temps ja que requereix canvis de pressió, mentre que el so generat per fregament o desgast és més tènue i es repeteix de manera més contínua amb un moviment concret.
No obstant això, i malgrat que com hem indicat, aquestes tècniques són de molt baix risc, hi ha altres opcions a les quals un professional pot recórrer si no en vol fer ús.
Aquestes tècniques manipulatives que solen produir so es coneixen com a Thrust, i, perquè es produeixi aquesta cavitació, es realitzen amb una baixa amplitud, però una gran velocitat, mentre altres tècniques articulars al nostre abast ens permeten desbloquejar aquesta mateixa articulació i no solen produir aquest so, com són les tècniques funcionals o tècniques de palanca directa, indirecta o semiindirecta, que són realitzades també manualment, però de manera més lenta. També tenen un efecte positiu, però no arriben a produir aquesta cavitació. Aquestes tècniques s’adeqüen en funció de les necessitats de la persona que les rep i també podem distingir i adaptar-les de diverses formes, ja sigui a nivell actiu, passiu o contra resistència.
Autor: Gaby Díaz, osteópata Nº Socio COFENAT 2120
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2023
