La seguretat alimentària i la protecció de la salut humana són aspectes crucials en la producció d’aliments, i l’ús de pesticides i plaguicides és un tema àmpliament debatut a causa del seu potencial impacte en el medi ambient i la salut humana. Aquestes substàncies químiques, dissenyades per a combatre plagues i malalties en els cultius, generen preocupació a causa dels seus demostrats efectes negatius en la salut a llarg termini. En aquest sentit, garantir la transparència en la producció d’aliments i divulgar informació sobre l’ús i els efectes dels pesticides és fonamental, ja que permet prendre decisions informades i, en definitiva, salvaguardar la salut de la població.
L’avaluació de la seguretat dels productes fitosanitaris depèn en gran mesura dels estudis de toxicitat encarregats per les empreses que els produeixen. A la Unió Europea, per llei, tots els estudis realitzats han d’incloure’s en l’expedient que es presenta a les autoritats en sol·licitar l’aprovació o renovació de la substància activa. Tanmateix, noves recerques revelen que això no sempre és així.
Estudis de toxicitat no revelats a la Unió Europea
L’estudi La no divulgació dels estudis de neurotoxicitat en el desenvolupament obstrueix l’avaluació de la seguretat dels plaguicides a la Unió Europea demostra que algunes empreses de pesticides no van divulgar estudis sobre la toxicitat cerebral a les autoritats reguladores de la Unió Europea, malgrat haver presentat els mateixos estudis a les entitats reguladores estatunidenques.
L’informe, publicat a la revista Environmental Health (juny de 2023), es tracta de la primera avaluació sistemàtica de la no divulgació. Es va centrar en els estudis de neurotoxicitat per al desenvolupament (DNT) i va trobar que nou dels 35 estudis de DNT presentats a l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels EUA (EPA) no s’havien inclòs en els expedients enviats a les autoritats de la UE per als mateixos plaguicides. En cap d’aquests 9 casos (que representen el 26% del total dels estudis identificats) es va poder trobar una justificació per a la no inclusió.
Aquests estudis van identificar substàncies químiques conegudes per causar efectes perjudicials en la salut humana, especialment danys en el desenvolupament cerebral en les generacions futures de subjectes exposats a aquestes substàncies. En concret, els investigadors van observar canvis en la grandària del cervell, retard en la maduració sexual i menor augment de pes en les cries de rates de laboratori exposades a uns certs pesticides i avaluades en les citades proves de DNT. Els pesticides esmentats en l’estudi inclouen abamectina, etoprofòs, piridaben i fluazinam, que s’utilitzen o s’han utilitzat en cultius de tomàquets, maduixes, patates i albergínies.
“En el cas d’alguns compostos, han transcorregut dècades des que es van obtenir les primeres proves dels efectes del DNT en els éssers humans fins que es va reconèixer àmpliament aquest perill”, afirma l’informe.
Impacte normatiu real o potencial
“Ocultar dades a l’escrutini regulador pot introduir un biaix en l’avaluació de riscos i, per tant, impedir que les autoritats persegueixin de manera fiable un alt nivell de protecció de la salut humana, tal com exigeix la legislació”, adverteixen els investigadors.
L’informe assenyala que les empreses de pesticides van argumentar haver complert amb la normativa de la UE i que no estaven legalment obligades a presentar alguns dels estudis. No obstant això, els investigadors afirmen que les empreses han d’informar les autoritats dels estudis de toxicitat que han dut a terme durant el procés d’aprovació de la substància activa com a part de l’expedient i sempre que s’adquireixin nous coneixements rellevants.
La cerca destaca, també, que alguns dels estudis tenen un impacte normatiu real o potencial. És a dir, que van portar a canvis normatius després de la seva posterior avaluació per les autoritats reguladores europees o que podrien tenir un impacte en futures regulacions.
Segons l’informe, quan les autoritats de la UE van tenir coneixement d’aquests estudis, entre 14 i 21 anys després de la seva realització, es van aplicar nous límits de seguretat en alguns casos, mentre que en uns altres l’avaluació encara està en curs.
Transparència per salvaguardar la salut
Aquesta nova recerca posa de manifest que el fet de no compartir els estudis de toxicitat amb les autoritats de la Unió Europea, malgrat els requisits legals establerts, sembla ser un fenomen recurrent. “Fins on sabem, aquest és el primer intent de quantificar sistemàticament la falta d’informació per part de les empreses de plaguicides per a qualsevol mena d’estudi de toxicitat. No se sap fins a quin punt aquest resultat pot generalitzar-se, però aparentment la no divulgació és un problema que no és estrany”, apunten els investigadors en les seves conclusions. Això posa la seguretat alimentaria en el punt de mira, perquè sense ple accés a tots els estudis de toxicitat realitzats, no pot haver-hi una avaluació fiable de la seguretat d’aquesta mena de substàncies.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2024
