Per parlar de l’agricultura biodinàmica cal parlar de Rudolf Steiner, un filòsof austríac nascut al 1861, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social, esoterista i autodenominat clarivident. Steiner va ser el fundador de l’antroposofia, una filosofia que es funda en l’afirmació que és possible anar més enllà de la visió materialista de la naturalesa i del món limitat a l’aspecte físic, afegint-hi els nivells suprasensibles de l’existència: els processos vitals, l’ànima i l’esperit. Els principis antroposòfics els va aplicar a diversos camps, com ara l’educació, la medicina, l’agricultura, l’art i la reforma social.
Així doncs, l’agricultura biològica-biodinàmica propugnada per Steiner parteix d’un enfocament holístic, ecològic i ètic per a l’agricultura, la jardineria, l’alimentació i la nutrició. A petició d’una sèrie d’agricultors que pertanyien a la societat antroposòfica, Steiner va impartir, a l’any 1924, un curs sobre els punts de vista que la investigació antroposòfica podia aportar a l’agricultura.
Segons explica el propi Steiner, en el curs va tractar de desenvolupar quines són les condicions necessàries per a que els diferents aspectes de l’agricultura puguin prosperar, amb especial atenció al creixement vegetal i la ramaderia, posant un especial èmfasi en els secrets de l’adobat. Ja en aquell moment es fa ressò com l’agricultura, en els últims decennis, s’havia anat apartant dels principis racionals degut a una creixent visió materialista del cosmos, amb la conseqüent degeneració dels aliments.
En relació a les pràctiques d’adobat, Steiner considera que es realitzaven de forma instintiva, seguint les tradicions de temps passats, però sense comprendre realment el seu significat, necessitat i correcte maneig en relació a les necessitats del sòl cultivat. En relació a l’ús de fertilitzants inorgànics, desenvolupats a finals del segle XIX i principis del segle XX, Steiner els considera responsables de contribuir de forma essencial a l’empitjorament de la qualitat dels productes agrícoles. Parla d’un nitrogen “mort”, i parla d’un nitrogen inorgànic “mort” en relació a un nitrogen viu orgànic.
En aquestes conferències, Steiner destaca la importància de comprendre les forces espirituals que influeixen en el món natural en relació a la pràctica de l’agricultura i aborda temes com la relació entre l’home i la terra, la influència dels astres en la producció agrícola i planificació de les tasques agrícoles. Considera que la vida vegetal respon a les influències i els ritmes còsmics. Steiner introdueix conceptes interessants, com ara la consideració de la granja agrària com a una individualitat que sigui capaç de produir tot el que necessita, en la mesura del possible. Des d’aquest punt de vista manifesta que una granja només es podrà mantenir sana en la mesura que es pugui autosuministrar els fems que necessita. També destaca la importància del sòl, més enllà de la seva naturalesa mineral, per ser el lloc on es reben les influències còsmiques i des d’on actuen sobre la totalitat del creixement vegetal.
En la quarta conferència, Steiner explica que l’adobat ha de consistir en una revitalització del terra perquè la planta no creixi sobre un sòl mort i pugui completar el seu cicle vital. Per aquest motiu el treball amb l’adob és molt important i cal aconseguir que l’adob s’incorpori en la part mineral del sòl i no es perdi en la part aquosa, com succeeix amb els adobs químics solubles. Així doncs, cal aportar tant nitrogen com el sòl pugui incorporar en la seva estructura. Steiner parla de la importància del compost per a la vivificació del sòl i de la seva estabilitat, així com de la necessitat d’incorporar-hi certs elements dels que ja ha parlat anteriorment.
En aquest punt, Steiner planteja la creació de dos preparats als assistents. El primer a base de fems de vaques que s’introdueixen dins de banyes de vaques que s’enterren tot l’hivern. Posteriorment es desenterren i el seu contingut es dilueix per polvoritzar-lo sobre el sòl llaurat. També explica com fer un preparat a base de quars o sílice, també utilitzant banyes de vaques que s’enterren a l’estiu, el contingut de les quals també es polvoritza en forma de dilució sobre els cultius. L’ús de les nyes el justifica per la seva naturalesa d’antenes que vehiculen cap a dins les forces etèriques i astrals.
Steiner insisteix en la idea de vivificar i estructurar el sòl a partir de materials orgànics i a no interferir en la pròpia capacitat de les plantes d’assimilació dels elements presents al sòl de forma natural. Malgrat tot, apunta a la importància d’utilitzar substàncies estimulants en una dosificació subtil que permeti addicionar forces vives a les plantes.
Amb aquest objectiu, Steiner va proposar l’ús d’altres preparats per vivificar els adobs a utilitzar. Per exemple, proposa l’ús de la planta medicinal Achillea millefolium (milfulles), dins de bufetes de cérvol, per obtenir un preparat que s’afegeix a la pila de fems, als purins o a la pila de compost, amb l’objectiu de vivificar terres empobrits. També proposa utilitzar altres preparats a base de camamilla, ortiga, escorça de roure, dent de lleó i valeriana.
Després d’aquestes conferències, impartides ara fa un segle, es va crear el “Cercle d’Experimentació d’Agricultors Antroposòfics”, que va començar a aplicar immediatament els coneixements i directrius que Steiner els va transmetre, compartint les seves experiències i desenvolupant pràctiques agrícoles específiques basades en els principis biodinàmics.
El contingut d’aquestes conferències s’ha de situar en el seu context temporal i en un entorn de persones seguidores de l’antroposofia. En un proper article podrem veure com s’ha desenvolupat aquesta agricultura biològica-dinàmica fins els nostres dies.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2024
