L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida del nounat i anima a prolongar-la més enllà en el temps si tant la mare com el nounat ho desitgen. Això és degut a que la llet materna ofereix nutrients essencials i factors bioactius com polifenols, hormones, anticossos, microorganismes i cèl·lules mare, proporcionant nombrosos beneficis tant a curt com a llarg termini per al nadó, i reduint la incidència d’infeccions i fins i tot disminuint el risc de desenvolupar malalties metabòliques en el futur. Tot i això, encara es coneix molt poc sobre el grau en què la dieta de la mare influeix en la qualitat i composició de la llet materna.

leche materna

Els polifenols, també coneguts com a compostos fenòlics, són metabòlits secundaris de les plantes. Atès que l’organisme humà no els pot produir, han de ser obtinguts exclusivament a través de la dieta. Aquests fitoquímics es troben en petites quantitats a tots els aliments vegetals frescos o mínimament processats, com fruites, verdures, olis vegetals sense refinar, cereals integrals, fruits secs, llegums, herbes, espècies, bolets i mel. Són compostos bioactius que, fins i tot en mínimes concentracions, exerceixen un ampli espectre d’efectes biològics als organismes vius. Entre aquests efectes destaquen els antiinflamatoris, antioxidants, immunomoduladors, anticoagulants, prebiòtics, antitumorals, neuroprotectors, bactericides i antivirals, així com la detoxificació i inhibició de compostos carcinògens. De fet, els importants beneficis per a la salut que ofereix la Dieta Mediterrània, reconeguda com la millor dieta del món, es deuen en gran mesura al seu alt i variat contingut en polifenols.1

Investigacions emergents en animals han començat a explorar la transmissió vertical de les mares als fills de compostos fenòlics i els seus metabòlits. Per exemple, un estudi en ratolins ha demostrat que els compostos fenòlics de l’oli d’oliva verge extra, el principal greix de la Dieta Mediterrània, no només arriben a la circulació sistèmica de les mares lactants, sinó que també es detecten a la llet materna2. En els pocs estudis humans disponibles, s’han reportat troballes semblants. Per exemple, s’han detectat polifenols de la magrana a la llet materna, els quals són absorbits pels nadons lactants i posteriorment excretats a la seva orina. A més, s’ha observat que aquests polifenols tenen un impacte positiu al microbioma intestinal del nadó3.

D’altra banda, l’ús extensiu de pesticides a l’agricultura contamina principalment fruites, verdures i cereals. Aquest fet genera preocupació sobre el seu impacte a la salut humana, especialment quan l’exposició a aquests químics comença des d’edats primerenques. Se sap que molts xenobiòtics són excretats a la llet materna4-6, cosa que converteix la lactància en una via crítica d’exposició a pesticides per als nadons.

Nombrosos estudis han documentat la presència de pesticides organoclorats (prohibits a Espanya a la dècada dels 80) a la llet materna i els seus efectes negatius en el sistema immunològic7,8 i en el desenvolupament neuroconductual9 dels lactants. No obstant això, hi ha menys dades sobre la presència a la llet materna de pesticides en ús actual com organofosfats, glifosat o carbamats, i els seus possibles efectes en els lactants.

Un estudi a la Xina suggereix que l’exposició actual a pesticides als lactants pot ser significativament més gran que en els adults10. Els pesticides poden alterar el microbioma intestinal, que està sent cada cop més reconegut com un factor crucial en els trastorns del desenvolupament.11-13

Un experiment amb animals va trobar que l’exposició a glifosat, l’herbicida més utilitzat a nivell mundial, alterava la composició del microbioma intestinal i suprimia microbis potencialment beneficiosos, especialment en edats primerenques 14.

Sabem que el microbioma intestinal té un paper vital en la regulació de l’equilibri metabòlic i qualsevol pertorbació en aquesta harmonia pot conduir a l’inici de diverses malalties. L’evidència suggereix que l’exposició a pesticides durant el període crític del desenvolupament neurològic pot augmentar el risc de diverses malalties, inclòs el trastorn de l’espectre autista a través del seu efecte al microbioma intestinal15.

A causa de la urgent necessitat de més investigacions sobre com els components de la dieta materna afecten la llet materna i, en conseqüència, el microbioma intestinal del nadó, neix el projecte BREMI (per les sigles en anglès, BREast MIlk). Amb aquest projecte, liderat pel Grup de Recerca en Polifenols de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, ​​busquem augmentar el coneixement sobre la transferència de polifenols bioactius i pesticides de la mare al nadó a través de la lactància. Volem explorar l’impacte d’aquestes substàncies a la qualitat immunològica de la llet materna, al microbioma intestinal del nen i la seva relació amb l’aparició de malalties en els primers mesos de vida.

Reclutarem a través de xarxes socials mares a punt de donar a llum o que hagin donat recentment i se les seguirà fins que el nadó compleixi 12 mesos. Durant aquests mesos, ens contestaran tres qüestionaris sobre informació sociodemogràfica, clínica i farmacològica, sobre el part, la lactància, la dieta de la mare, estil de vida i incidències de patologies al nounat. A més, seleccionarem entre les participants 50 amb baixa adherència a la dieta mediterrània, 50 amb alta adherència, i 50 amb alta adherència a la dieta mediterrània l’alimentació de les quals sigui majoritàriament ecològica, perquè ens proporcionin mostres biològiques. Durant els primers mesos de lactància, recollirem als domicilis d’aquestes mares, mostres maternes de llet, saliva, orina, i una mostra de femta del nadó. A la llet analitzarem 140 compostos fenòlics, prop de 100 pesticides actualment en ús, factors bioactius amb propietats immunomoduladores, i el microbioma. Els compostos fenòlics també es determinaran en orina per avaluar la transferència de la mare al lactant. Finalment, a la saliva de la mare i la femta del nadó, analitzarem la composició del microbioma.

Aquests grups comparatius de dieta, ens permetran analitzar si hi ha diferències en els nivells de polifenols, pesticides i microbiomes en funció de la dieta de les dones lactants.

Volem animar totes les mares que estan a punt de donar a llum o que han donat a llum recentment a participar en aquest estudi. Creiem fermament que les troballes d’aquest projecte proporcionaran informació valuosa sobre com les eleccions alimentàries de la mare influeixen en la composició i la qualitat de la llet materna, afectant així la salut i el desenvolupament dels nadons lactants. Això establirà les bases per a futures recomanacions dietètiques més precises per a les mares que alleten.

Per participar-hi, en breu més informació.

Autora: Dra. Carolina Donat Vargas, Investigadora Ramón y Cajal a Polyphenol Research Group, Departament de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Universitat de Barcelona

Referències:

  1. Ahmad S, Moorthy MV, Lee IM, et al. The Mediterranean Diet, Cardiometabolic Biomarkers, and Risk of All-Cause Mortality: A 25-Year Follow-Up Study of the Women’s Health Study. medRxiv. Oct 3 2023;doi:10.1101/2023.10.02.23296458
  2. Lopez-Yerena A, Grases-Pinto B, Zhan-Dai S, et al. Nutrition during pregnancy and lactation: New evidence for the vertical transmission of extra virgin olive oil phenolic compounds in rats. Food Chem. Oct 15 2022;391:133211. doi:10.1016/j.foodchem.2022.133211
  3. Henning SM, Yang J, Lee RP, et al. Pomegranate juice alters the microbiota in breast milk and infant stool: a pilot study. Food Funct. May 23 2022;13(10):5680-5689. doi:10.1039/d2fo00280a 
  4. Polder A, Thomsen C, Lindstrom G, Loken KB, Skaare JU. Levels and temporal trends of chlorinated pesticides, polychlorinated biphenyls and brominated flame retardants in individual human breast milk samples from Northern and Southern Norway. Chemosphere. Aug 2008;73(1):14-23. doi:10.1016/j.chemosphere.2008.06.002
  5. Polder A, Gabrielsen GW, Odland JO, et al. Spatial and temporal changes of chlorinated pesticides, PCBs, dioxins (PCDDs/PCDFs) and brominated flame retardants in human breast milk from Northern Russia. Sci Total Environ. Feb 25 2008;391(1):41-54. doi:10.1016/j.scitotenv.2007.10.045
  6. Johnson-Restrepo B, Addink R, Wong C, Arcaro K, Kannan K. Polybrominated diphenyl ethers and organochlorine pesticides in human breast milk from Massachusetts, USA. J Environ Monit. Nov 2007;9(11):1205-12. doi:10.1039/b711409p
  7. Schaalan MF, Abdelraouf SM, Mohamed WA, Hassanein FS. Correlation between maternal milk and infant serum levels of chlorinated pesticides (CP) and the impact of elevated CP on bleeding tendency and immune status in some infants in Egypt. J Immunotoxicol. Jan-Mar 2012;9(1):15-24. doi:10.3109/1547691X.2011.606432 
  8. Nagayama J, Tsuji H, Iida T, et al. Immunologic effects of perinatal exposure to dioxins, PCBs and organochlorine pesticides in Japanese infants. Chemosphere. Apr 2007;67(9):S393-8. doi:10.1016/j.chemosphere.2006.05.134
  9. Handal AJ, Harlow SD, Breilh J, Lozoff B. Occupational exposure to pesticides during pregnancy and neurobehavioral development of infants and toddlers. Epidemiology. Nov 2008;19(6):851-9. doi:10.1097/EDE.0b013e318187cc5d 
  10. Liu Z, Chen D, Lyu B, et al. Occurrence of Phenylpyrazole and Diamide Insecticides in Lactating Women and Their Health Risks for Infants. J Agric Food Chem. Apr 13 2022;70(14):4467-4474. doi:10.1021/acs.jafc.2c00824 
  11. Zhang K, Paul K, Jacobs JP, et al. Ambient long-term exposure to organophosphorus pesticides and the human gut microbiome: an observational study. Environ Health. Apr 16 2024;23(1):41. doi:10.1186/s12940-024-01078-y 
  12. Ali A, AlHussaini KI. Pesticides: Unintended Impact on the Hidden World of Gut Microbiota. Metabolites. Mar 7 2024;14(3)doi:10.3390/metabo14030155
  13. Yuan X, Pan Z, Jin C, Ni Y, Fu Z, Jin Y. Gut microbiota: An underestimated and unintended recipient for pesticide-induced toxicity. Chemosphere. Jul 2019;227:425-434. doi:10.1016/j.chemosphere.2019.04.088
  14. Ruuskanen S, Rainio MJ, Gomez-Gallego C, et al. Glyphosate-based herbicides influence antioxidants, reproductive hormones and gut microbiome but not reproduction: A long-term experiment in an avian model. Environ Pollut. Nov 2020;266(Pt 1):115108. doi:10.1016/j.envpol.2020.115108
  15. Yang Y, Zhou S, Xing Y, Yang G, You M. Impact of pesticides exposure during neurodevelopmental period on autism spectrum disorders – A focus on gut microbiota. Ecotoxicol Environ Saf. Jul 15 2023;260:115079. doi:10.1016/j.ecoenv.2023.115079

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2024

Articles relacionatsMORE FROM AUTHOR