Un hidrolat és el resultat aquós de la destil·lació per corrent de vapor d’una planta. Durant aquest procés es generen dues fases: l’oli essencial i l’hidrolat. El volum d’hidrolat obtingut és molt més gran que el de l’oli essencial, tot i que curiosament el procediment sol associar-se principalment amb l’obtenció de l’oli. L’hidrolat conté la fracció molecular hidrosoluble de la planta, juntament amb petites quantitats de compostos aromàtics.

Els olis essencials són concentrats i liposolubles, ideals per a aplicacions localitzades, mentre que els hidrolats, aquosos i suaus, destaquen pel seu ús directe i segur, fins i tot en població sensible.
Beneficis i aplicacions dels hidrolats
Alguns dels seus beneficis més destacats inclouen:
- Propietats terapèutiques: poden ser antiinflamatoris (com el de camamilla romana), digestius (menta piperita), cicatritzants (lavanda) i calmants del sistema nerviós (rosa damascena).
- Ús cosmètic: hidraten, tonifiquen i calmen la pell. Són ideals per tractar problemes com rosàcia (sempreviva), èczemes i pells reactives (lavanda, camamilla romana, blauet).
- Aplicacions diverses: són aptes per a banys relaxants, esprais facials, esbandides bucals i fins i tot com a ingredients en receptes gurmet (canyella, tarongina).
Triar un hidrolat de qualitat és essencial per garantir-ne l’eficàcia i l’efectivitat
Hidrolats per a ús oral i tòpic
Els hidrolats es poden classificar en funció del seu ús:
- Ús oral: se solen diluir en aigua, amb una dosi recomanada d’una culleradeta de 5 ml per got, o dues cullerades soperes en 1 litre d’aigua per anar bevent al llarg del dia.
- Ús tòpic: són perfectes per a la cura de la pell, es poden aplicar directament mitjançant un esprai, o en gases impregnades per a zones petites i localitzades.
Triar un hidrolat de qualitat és essencial per garantir-ne l’eficàcia i l’efectivitat. Els hidrolats orals, en no contenir conservants i presentar una composició aquosa predominant, s’han de refrigerar entre 5 i 10°C una vegada oberts, i cada envàs s’ha de sotmetre a un procés d’esterilització per assegurar-ne l’ús. L’ús d’hidrolats orals resulta interessant pel seu perfil de seguretat: presenten menor concentració aromàtica que els olis essencials, i són excel·lents com a antiinfecciosos o digestius. Els cosmètics solen incorporar conservants naturals per prolongar-ne l’ús.
Exemples d’ús
- Hidrolat de sàlvia esclarea (via tòpica): polvoritzar sobre la pell per alleujar sufocacions o símptomes causats per la síndrome premenstrual, o com a esprai relaxant abans de dormir.
- Hidrolat de farigola tuyanol (via oral): diluir una culleradeta en un got d’aigua per a refredats o grips, 2/3 cops al dia.
- Hidrolat de llorer (via oral): diluir 1 cullerada sopera en un got d’aigua per fer glopeigs en cas d’aftes, micosis o sequedat bucal.
- Hidrolat de jara (via tòpica): aplicar una gasa impregnada amb l’hidrolat per a hemorroides, varius o sagnat post afaitat.
Per tot això, els hidrolats són extractes naturals molt útils, que combinen seguretat, eficàcia i versatilitat. La seva aplicació és tan àmplia com els seus beneficis, i, en definitiva, mereixen un lloc destacat a la nostra rutina de cura i benestar diari.
Autora: Paula Hernández, Farmacèutica especialitzada en salut pública i aromateràpia. Responsable de formació de terpenic
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2025





























