Espanya, líder en producció ecològica però l’única de la UE sense un pla nacional

Vivim temps de transformació i de grans reptes globals. I d’això no s’escapa el sector agroalimentari, en el qual Espanya és líder europeu. Tot i que aquest representa un 9,2% del PIB, l’11,4% de l’ocupació i gairebé un 20% de les exportacions, el sector ha de reduir la seva petjada ecològica de manera urgent per no perdre el seu lideratge, ja que, avui dia, és el tercer que genera més emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya (un 12% del total) i el principal consumidor d’aigua (80% del total).

Cal transformar urgentment el nostre sistema de producció i consum i, en aquest context, “la producció, distribució i consum ecològic suposen un vector clau perquè Espanya lideri el mercat agroalimentari europeu, contribuint a la descarbonització de l’economia i al compliment dels objectius de reducció d’emissions del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030. Per a això, un de cada deu productes que es consumeixin el 2030 haurà de ser ecològic”. Així es recull en el “Decàleg del sector de la producció, distribució i consum ecològic” elaborat per ASOBIO (Associació Espanyola d’Elaboradors i Comercialitzadors Ecològics) i Ecovalia (Associació Professional Espanyola de la Producció Ecològica), presentat el passat 27 de març a la premsa a la seu d’Herbolario Navarro del carrer Fuencarral de Madrid.

Un decàleg que arriba després d’un any rècord per al sector agroalimentari ecològic en què Espanya va ser el país europeu amb major producció ecològica, amb gairebé 3 milions d’hectàrees, 58.500 productors certificats i més de 4000 botigues especialitzades. “El consum ecològic fa anys que creix per sobre del convencional”, ha destacat el president d’ASOBIO, David Caré. “Amb una facturació superior als 3.000 milions d’euros, aquest volum “es pot triplicar” amb polítiques i mesures concretes de suport i arribar als 10.000 milions per al 2030″.

ASOBIO i Ecovalia presenten el decàleg de la producció, distribució i consum ecològic

És, per tant, una oportunitat per incentivar polítiques i desenvolupar un pla nacional del sector ecològic que permeti enfortir aquest lideratge en la producció i traslladar-lo al consum.

“Deixar d’agafar l’avió té menys impacte que el que mengem a casa”

Amb aquesta frase, David Caré recalcava la importància i urgència d’impulsar la producció, distribució i consum ecològic per adaptar-nos als reptes mediambientals, econòmics i de sostenibilitat com els que es recullen en l’Informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial de 2024.

“Si no transformem el nostre sistema de producció i consum, correm el risc de perdre el nostre lideratge, limitar el nostre creixement i no assolir els objectius d’Europa. Accelerar la implantació d’un model de producció i consum ecològic és cada cop més urgent si volem reduir els efectes sobre el medi ambient, frenar la degradació del sòl i garantir els millors estàndards de benestar animal i regeneració dels cultius” destacaven els presidents d’ASOBIO i ECOVALIA.

A més, reclamava Álvaro Barrera, president d’Ecovalia, “cal fomentar l’accés als productes ecològics i, alhora, donar a conèixer els beneficis del seu consum a nivell socioeconòmic, mediambiental i salut personal”. “Sabem”, afegeix Barrera “que el nou consumidor menor de 30 anys, està més ben informat i aposta per un món millor”.

Espanya, líder en producció ecològica però encara endarrerida en consum intern

El decàleg arriba després d’un any rècord per al sector agroalimentari ecològic en què Espanya va ser el país europeu amb major producció ecològica, amb gairebé tres milions d’hectàrees i 58.500 productors certificats. “El sector bio ha aguantat i s’ha recuperat de l’última crisi més ràpid que el convencional”, afegia David Caré. No obstant això, Espanya continua sent una de les economies amb menor consum intern de productes ecològics a la Unió Europea.

I és que Espanya és un dels tres països europeus que no ha desenvolupat cap pla nacional del sector ecològic. Des de fa anys, som líders en producció ecològica i encara que el consum ecològic s’ha més que duplicat en els darrers 7 anys, la quota de consum el 2023 encara representa només un 3,5% del total¹, molt per sota de països com Àustria o Dinamarca que superen el 10%² o de França i Alemanya que dupliquen la quota espanyola. La manca d’incentius per reduir el preu, la disparitat de disponibilitat de diferents tipus de punts de venda i l’augment de pràctiques com el greenwashing són alguns dels obstacles que dificulten l’equilibri entre producció i demanda.

El decàleg proposa aplicar un IVA reduït per abaixar els preus dels productes eco i incentius fiscals als punts de venda amb més oferta ecològica per augmentar-ne la disponibilitat en grans superfícies i el seu atractiu en botigues especialitzades, pioneres del sector.

Reforçar el paper de l’Euro Fulla i combatre el greenwashing 

Una altra proposta destacada és regular conceptes com ‘sostenible’ o ‘regeneratiu’. “Els consumidors tenen dret a no ser enganyats i hi jugueu un paper molt important els mitjans de comunicació”, apuntava Victoria Fernández-Armesto, sòcia de Casa Gran de Xanceda, empresa elaboradora ecològica de Galícia i membre d’ASOBIO. “L’Euro Fulla, a més de certificar la sostenibilitat, permet combatre la competència deslleial per als productors”.

Així, la segona proposta del decàleg, “Impulsar campanyes de promoció de productes certificats” incideix a reivindicar l’Euro Fulla com aquest segell de garantia que assegura que es compleix amb els estàndards de protecció al medi ambient, manteniment de la biodiversitat, benestar animal i producció i elaboració amb substàncies i processos naturals.

Una altra de les garanties de la producció ecològica és que no utilitza pesticides ni antibiòtics, evitant així l’alteració de la microbiota del sòl i contribuint a la regeneració i qualitat d’aquest.

Com s’indica així mateix al decàleg, “els productes ecològics garanteixen un impacte ambiental mínim, asseguren un 30% més de biodiversitat a la superfície cultivada i capturen fins a 10 tones de CO2 per hectàrea, més que les cultivades de forma convencional, contribuint a la regeneració i l’augment del rendiment del sòl”. Segons l’estudi d’Ecovalia de 2018 “Producció ecològica mediterrània i canvi climàtic”, “les terres que produeixen de forma ecològica redueixen la petjada de carboni per cada quilogram de producte ecològic fins a un 60%”.

Foment de l’activitat econòmica local i el relleu generacional

Un dels punts que també s’ha destacat és que un 87% de l’ocupació eco es creen en municipis de menys de 50.000 habitants amb necessitats de fixar població. A més, les últimes crisis han posat en valor la importància del model ecològic per l’economia del país. Com ha destacat David Caré, “el preu de la cistella ecològica ha crescut dos punts menys que la convencional. Els productes eco són més resilients a la inflació i depenen menys de la incertesa geopolítica perquè la major part de la producció és local”.

El decàleg proposa un pla de formació a tots els nivells que incorpori pràctiques de digitalització i investigació per fomentar el relleu generacional i la modernització d’un sector agroramader on l’edat mitjana és superior a 60 anys. Es destaca com, novament, la producció ecològica pot ser un gran aliat ja que és un sector renovat i alineat amb les preocupacions dels més joves.

Les deu propostes del decàleg

1. Reforçar el paper de l’Euro Fulla i combatre el greenwashing, regulant conceptes com ‘sostenible’ o ‘regeneratiu’ i evitant pràctiques que poden portar a confusió els ciutadans.
2. Impulsar campanyes de promoció dels productes certificats que reivindiquin l’Euro Fulla com a certificat de sostenibilitat i posin en valor la qualitat dels productes acreditats per augmentar el seu atractiu en canal especialitzat, en línia i supermercats.
3. Fomentar la formació al sector ecològic, tant en formació bàsica, incloent en tots els plans d’estudis continguts sobre la producció ecològica i els seus avantatges; com per als professionals del sector, amb FP duals i programes d’incorporació professional.
4. Introduir incentius fiscals i econòmics per als productors, reforçant els fons de la PAC amb ajuts nacionals i incentius fiscals per a la conversió cap a models de producció sostenibles.
5. Afavorir l’obtenció de certificats ecològics, finançant els costos d’inspecció i certificació i avançant cap a l’harmonització dels procediments i costos a tot el territori.
6. Enfortir la digitalització i la innovació mitjançant quotes específiques per al sector ecològic en programes de digitalització existents i iniciatives com sandboxes i espais d’experimentació.
7. Impulsar un programa nacional d’assessorament tècnic per afavorir la conversió de nous professionals i donar suport a productors ecològics en la millora dels rendiments i l’aplicació de millors pràctiques.
8. Impulsar un IVA superreduït als productes ecològics, amb l’objectiu que el consum de productes sostenibles sigui també més assequible i aquests es converteixin en habituals a la cistella de la compra com ja ho són alguns productes eco.
9. Establir un objectiu de consum de productes ecològics a cuines públiques d’almenys un 25%, acompanyat de criteris i estàndards mínims en licitacions públiques.
10. Incentivar una oferta bàsica de productes ecològics als punts de venda, plantejant bonificacions fiscals graduals sobre la base de l’oferta de productes eco o el pes d’aquests sobre la facturació total.

Referències:

1. “Anuario de Estadística sobre producción ecológica”, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenación, 2024.
2. Datos sobre sostenibilidad y agricultura ecológica Eurostat.

Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2025