El 5 de desembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Sòls, Madrid va acollir una jornada d’alt nivell organitzada pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). L’esdeveniment va ser inaugurat pel ministre d’Agricultura, Luis Planas, que va subratllar la necessitat de situar la salut del sòl al centre de la política agrària i ambiental. La cita va marcar una fita: la ciència, la normativa europea i el sector agrari van coincidir en un diagnòstic comú i en una urgència compartida.

La publicació de la nova Directiva Europea de Vigilància i Resiliència del Sòl, aprovada el 12 de novembre i cridada a transformar el marc agrari europeu, fou l’eix central de la jornada. Europa legisla per primera vegada sobre el sòl com a recurs viu, estratègic i vulnerable. La norma —la transposició de la qual s’haurà de completar abans del 2028— estableix definicions harmonitzades, metodologies comunes i un sistema de monitorització periòdica que aspira a un objectiu tan ambiciós com imprescindible: que tots els sòls de la Unió Europea siguin saludables el 2050.
Entre els assistents institucionals va destacar la presència d’INTERECO, l’associació sense ànim de lucre que agrupa les Autoritats Públiques de Control d´Agricultura Ecològica. La seva participació va resultar especialment rellevant, ja que la nova política europea situa els sòls ecològics com una peça clau per augmentar la capacitat de segrest de carboni, reduir l’erosió i millorar la biodiversitat edàfica. INTERECO va traslladar al MAPA una posició tècnica coherent amb anys de treball sobre el terreny i va posar sobre la taula una evidència ja consolidada per les dades científiques: les pràctiques ecològiques incrementen la matèria orgànica, milloren l’estructura del sòl i augmenten la capacitat d’absorció de carboni.
La trobada va deixar clar que la nova directiva europea no és un document teòric, sinó un full de ruta amb fites, calendaris i obligacions: inventaris de sòls potencialment contaminats abans del 2029, portal públic de dades el 2027, primers mesuraments harmonitzats el 2030 i avaluacions de salut del sòl cada sis anys. La magnitud del desafiament exigeix la col·laboració activa d’administracions, organismes certificadors, universitats i pagesos.
La jornada del Dia Internacional dels Sòls confirma el paper estratègic dels organismes públics de certificació ecològica en la implementació de la nova Directiva Europea de Vigilància i Resiliència del Sòl
Les dades presentades durant la jornada són tan contundents com a reveladors. El 44% dels sòls agrícoles europeus perden carboni, i fins a 50 milions d’hectàrees podrien millorar la seva capacitat de segrest si es gestionen mitjançant pràctiques sostenibles. L’agricultura ecològica, tal com van confirmar els models LUCAS i els estudis presentats, emergeix com a un dels vectors més eficaços per revertir aquesta degradació.
Espanya, per la diversitat edafològica i pel pes en la producció agrícola europea, tindrà un paper determinant en l’èxit o el fracàs d’aquesta política. I és precisament aquí on la cooperació entre el MAPA, INTERECO i els organismes sectorials adquireix un valor estratègic: les dades reals del terreny seran el motor de la transició cap a sòls més sans.
L’editorial que deixa la jornada del 5 de desembre és clar: la sostenibilitat no es construeix en discursos, sinó a terra. En aquest territori silenciós que sustenta la vida, fixa carboni, depura laigua i sosté lagricultura. Europa ha decidit escoltar-ho. I Espanya, amb el lideratge tècnic dels seus organismes de certificació ecològica, està cridada a tenir un paper protagonista. Perquè la transició ecològica —i la lluita climàtica— no es farà a l’aire ni als oceans: es farà a terra. I el 2025 marcarà l’inici d’aquesta nova etapa.
- Més informació a www.interecoweb.com
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2025





























