Què són els aliments funcionals? Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) són aquells que a més d’aportar els nutrients imprescindibles per a la vida (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals) proporcionen altres substàncies que poden ser beneficioses per la salut.
Molts aliments naturals (gairebé tots els aliments vegetals integrals sense processar) compleixen aquest paper, gràcies al seu contingut natural en fibra, en antioxidants i altres substàncies fitoquímiques que han mostrat un paper preventiu davant de moltes malalties.
No obstant això, l’etiqueta “d’aliment funcional” no es fa servir per als aliments naturals no processats, sinó per descriure una categoria d’aliments nous que han estat modificats d’alguna manera amb la intenció de proporcionar un o més beneficis sobre la salut. En general aquesta modificació consisteix en afegir nutrients, fibra, fitoquímics, probiòtics, o altres substàncies, de forma controlada i segura, i en concentració suficientment alta perquè tinguin un efecte que es pugui mesurar.
Ara fa un segle de l’inici de la fortificació de la sal amb iode, una pràctica que ha aconseguit reduir el goll a gairebé tot el món
Qui va inventar els aliments funcionals?
Van ser els japonesos, a la dècada dels 80 del segle passat, els que van idear aquest concepte i van desenvolupar els primers productes. El govern japonès estava preocupat per l’augment de l’esperança de vida que estaven observant i van pensar que una manera de millorar la salut de la població i prevenir malalties cròniques es podria dur a terme mitjançant la introducció d’aquests productes a la cistella de la compra dels japonesos.
Tot i això, la fortificació d’aliments per prevenir malalties carencials ja es coneixia i practicava amb anterioritat. Per exemple, ara fa un segle de l’inici de la fortificació de la sal amb iode, una pràctica que ha aconseguit reduir el goll a gairebé tot el món. I als anys 50 del segle XX, l’OMS va iniciar els seus programes de fortificació d’aliments clau a països de rendes baixes per tal de millorar la salut i l’estat nutricional de les persones més vulnerables, com ara nens i dones embarassades.
Tipus d’aliments funcionals
- Llet de vaca amb nutrients afegits. La llet de vaca s’ha utilitzat des de fa dècades com a vehicle per proporcionar nutrients extra o altres substàncies potencialment beneficioses a la població. La llet de vaca s’ha fortificat amb proteïnes, calci, vitamina D, àcid fòlic, iode i fluor. En altres casos se li han afegit isoflavones de soja, àcids grassos omega-3, fibra soluble, fins i tot extracte de te. Recentment s’estan desenvolupant begudes làcties a partir de llet de vaca a la qual se li retira el greix natural de la llet (principalment greix saturat) i aquest es reemplaça per olis vegetals (fonts d’àcids grassos mono i poliinsaturats).
- Iogurts. Els iogurts són aliments fermentats i, per tant, ja de manera natural tenen efectes positius en la salut. No obstant això, es poden modificar perquè proporcionin majors quantitats de probiòtics, o tipus especials de bacteris beneficiosos. A més d’això s’han dissenyat iogurts especials que contenen fitoesterols i fitoestanols, substàncies vegetals similars al colesterol i que impedeixen que el colesterol dels aliments o el que s’excreta a la bilis s’absorbeixi a l’intestí. Els fitoesterols també s’afegeixen a algunes margarines.
- Ous enriquits amb omega-3. Per aconseguir aquest tipus d’ous, es fortifica el pinso que mengen les gallines amb aquest nutrient. Els àcids grassos omega-3, principalment el DHA i l’EPA, poden tenir propietats cardioprotectores.
- Cereals funcionals. Els cereals de l’esmorzar, les galetes, les barretes energètiques i altres productes a base de cereals es poden enriquir de múltiples maneres per convertir- los en aliments funcionals. La majoria d’aquests productes inclouen vitamines i minerals afegits. A més, se’ls solen afegir diferents tipus de fibra o prebiòtics, com la inulina o el beta-glucà. Una ingesta diària de 3 grams de beta-glucà s’ha associat amb una disminució del colesterol i del sucre a la sang.
A més d’aquestes categories bàsiques, pràcticament qualsevol producte processat es pot transformar per convertir-lo en “funcional”.
Els aliments funcionals poden tenir lloc com a complement d’una bona alimentació en certs grups amb necessitats especials
Necessitem aliments funcionals?
Els aliments funcionals no són imprescindibles. En la majoria dels casos, els nutrients i substàncies extra que aporten es poden trobar en aliments vegetals integrals poc o gens processats, i, a més, és millor i més barat obtenir-los així. Una dieta basada principalment en fruites, verdures, cereals integrals, llegums, llavors i fruita seca ja aporta tota la quantitat i varietat de fibra i prebiòtics que necessitem, així com d’antioxidants. Si volem augmentar la nostra ingesta de probiòtics el millor és menjar més aliments naturalment fermentats. A més del iogurt, altres bones opcions són el tempeh, el miso, el xucrut, el kimchi, les olives…
Els aliments funcionals poden tenir lloc com a complement d’una bona alimentació en certs grups amb necessitats especials, com ara esportistes professionals, dones embarassades, persones grans o convalescents. És preferible triar els que siguin adequats a cada necessitat concreta, i fer-ho guiats per un professional. Per exemple, els aliments amb fitoesterols vegetals poden ajudar a reduir el colesterol en algunes persones, però cal saber fer-los servir bé i, a més, fer altres canvis en la dieta i en l’estil de vida, per si sols és improbable que solucionin el problema.
Autora: Miriam Martínez Biarge, Metge.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2025
