Observatiori OGM 03/01/2017
Agència pública francesa troba importants conflictes d’interès en investigacions sobre transgènics.
No ho diu cap associació oposada als transgènics: un estudi realitzat per investigadors de l’institut públic de recerca agronòmica francès conclou que “un 40% de les publicacions estudiades presenten un conflicte d’interès financer”.
Els investigadors de l’institut s’han interessat per estudis “científics” que investiguen l’eficàcia o durabilitat de les plantes transgèniques Bt, modificades genèticament per produir un insecticida. No és la primera vegada que es publica un estudi d’aquest tipus. Si vols més informació sobre les dificultats que tenen els investigadors independents de la indústria per investigar sobre OMG, pots trobar-la aquí.
Cristophe Noisette, Inf’OGM, 19/12/2016
No ho diu cap associació o sindicat oposada als transgènics: un estudi realitzat per investigadors de l’institut públic de recerca agronòmica francès (Inra) conclou que “un 40% de les publicacions estudiades presenten un conflicte d’interès financer”. Els investigadors de l’institut s’han interessat per estudis “científics” que investiguen l’eficàcia o durabilitat de les plantes transgèniques Bt, modificades genèticament per produir un insecticida.
Han analitzat en detall 672 articles publicats entre 1991 i 2015 en revistes científiques revisades per pares1. Els estudis seleccionats tracten “sobre l’eficàcia o la durabilitat – és a dir la durada d’aquesta eficàcia en el temps – de plantes transgèniques Bt que produeixen proteïnes tòxiques per als insectes que les infesten” i més específicament els blats de moro MON810 i MON1076 de Monsanto, Bt11 de Syngenta i 59.122 de Dow Agrosciences i DuPont Pioneer. Els investigadors han volgut saber en quina mesura aquestes empreses han tingut influència sobre la literatura científica.
L’article publicat a la revista PlosOne2 el 16 de desembre de 2016 és precís, clar i inapel·lable: “el 40% de les publicacions presenten un conflicte d’interès econòmic atès que els estudis presentats en aquestes publicacions han estat duts a terme o finançats totalment o parcialment per les indústries biotecnològiques que desenvolupen i comercialitzen aquestes plantes”. Aquest resultat ofereix una xifra a mig camí entre les obtingudes per altres dos estudis: el realitzat per Sánchez (25,8%)3 i el realitzat per Diels (47%)4.
Els investigadors han entès com conflicte d’interès “un conjunt de circumstàncies que creen un risc que el judici professional o les accions referents a l’interès principal es vegin indegudament influïdes per un interès secundari”5. Més concretament, això implica que algun dels autors forma part d’una empresa que comercialitza plantes modificades genèticament (PGM) o que els estudis estan finançats per aquestes empreses.
Influeixen els conflictes d’interès als investigadors?
En primer lloc i de forma poc sorprenent, els autors de l’article demostren que entre “les publicacions que presenten un conflicte d’interès és més freqüent que s’assoleixin conclusions favorables als interessos de les indústries de llavors (+ 50%) que en aquelles sense conflicte d’interès “. Aquest resultat – correlació entre un conflicte d’interès i una conclusió favorable a l’objecte estudiat – ja havia estat obtingut per l’estudi de Diels et al.
També demostren que en funció de la presència o no d’un conflicte d’interès l’estudi s’interessa més per l’eficàcia de la planta transgènica que per la seva durabilitat. Escriuen: “Els estudis que presenten un CDI [= conflicte d’interès] estudien l’eficàcia un 70% més freqüentment que els estudis sense CDI. D’altra banda, els resultats eren un 104% més susceptibles de ser favorables en els articles sobre l’eficàcia que en els articles sobre durabilitat “.
Més sorprenent és que els investigadors hagin estat capaços de determinar que “aquesta tendència general es verifica a escala de l’investigador: les conclusions de les publicacions d’un mateix investigador sobre el mateix tema són de mitjana més freqüentment favorables als interessos de les empreses biotecnològiques en les publicacions que presenten un conflicte d’interès”.
Les anàlisis duts a terme no permeten però determinar si els conflictes d’interès econòmics són la principal causa de conclusions favorables als interessos de les empreses biotecnològiques. “Encara que l’efecte causal dels conflictes d’interès sobre les conclusions ded les publicacions científiques s’ha demostrat en altres camps (tabac, energia, farmacologia), no pot descartar-se que hi hagi un altre factor desconegut que sigui la causa alhora dels conflictes de interès i de les conclusions més sovint favorables de les publicacions relacionades amb les plantes transgèniques” afegeix la nota de premsa del Inra6
Impostos a les empreses per a la investigació independent
Els autors consideren que el seu estudi presenta altres limitacions. En primer lloc, només s’han tingut en compte els estudis que observen l’eficàcia o durabilitat de les plantes transgèniques Bt. Sánchez i Diels, que es van concentrar en els estudis referents a impactes sobre la salut, van obtenir, com hem dit, resultats similars. En segon lloc, s’han utilitzat com a determinació de l’afiliació de l’autor únicament l’adreça electrònica d’aquests autors. No obstant això, assenyalen, “els autors poden tenir un altre tipus d’afiliació, ser membres de comitès d’assessors, treballar com a consultors o ser co-propietaris de patents, la qual cosa podria tenir també un impacte significatiu en els resultats d’estudis sobre OMG”.
En tercer lloc, només han considerat “els vincles entre els autors i les empreses que comercialitzen OMG. Altres parts implicades (per exemple Greenpeace, The Non-GMO Project, The Organic Consumers Association, The Network of European GMO-free Regions) (…) es posicionen obertament en contra de la utilització de cultius modificats genèticament. Podríem per tant esperar que hi hagués una relació inversa entre els resultats d’estudis sobre cultius modificats genèticament i la presència de CDi relatius a aquestes organitzacions. No hem pogut analitzar aquesta hipòtesi perquè no hem identificat interessos financers d’aquest tipus”. Finalment, el quart límit identificat pels autors “aquest estudi considera únicament els CDI econòmics. Se sap que existeixen també CDI no econòmics, coneguts com CDI intrínsecs o intel·lectuals – raons personals, polítiques, acadèmiques, ideològiques o religioses – que podrien tenir també un impacte significatiu sobre els resultats de la investigació”.
Un altre resultat d’aquest estudi: la notòria falta de transparència. Els autors subratllen que “només al voltant d’un 7% (…) dels articles [és a dir, 46] contenien una declaració de CDI, però gairebé una cinquena part (…) dels 672 [és a dir, 141] articles tenia com a mínim un autor d’una empresa comercialitzadora de cultius modificats genèticament”.
Els investigadors proposen “posar en marxa un fons d’investigació que, estant econòmicament dotat per les indústries interessades, sigui independent a l’hora de triar quins estudis finançar”. Aquest fons potser podria permetre que s’evitessin moltes d’aquests conflictes d’interès, i d’aquesta manera restaurar la imatge una mica entelada de la ciència.
1. Els autors havien seleccionat 1227 estudis, però van descartar bona part per diferents raons descrites en l’article.
2. Guillemaud T., Lombaert I., Bourguet D. (2016), “Conflicts of Interest in GM Bt Crop Efficacy and Durability Studies”, PLoS ONE 11 (12): e0167777. doi: 10.1371 / journal.pone.0167777
3. Sanchez MA. Conflict of interests and evidence base for GM crops food / feed safety research. Nat Biotech. 2015; 33: 135-137.
4. Diels J, Cunha M, Manaia C, Sabugosa-Madeira B, Silva M. Association of financial or professional conflict of interest to research outcomes on health risks or nutritional assessment studies of Genetically modified products. Food Policy. 2011; 36: 197-203
5. Field M.J., El B., “Conflict of interest in medical research, education, and practice”, National Academies Press, 2009
6. http://presse.inra.fr//Ressources/Communiques-de-presse/Conflits-d-interet-et-publications-sur-le-sujet-des-plantes-OGM-Bt
Font: Inf’OGM – www.infogm.org
Traducció: Observatori OGM – Ecologistes en Acció
