El sopar de periodistes de BioCultura, sempre anterior a la fira, ja és un clàssic. Aquest any, entre periodistes, organitzadors de la fira i altres professionals del món bio, el sopar va comptar amb 90 convidats a l’Ecocentro de Madrid. En un immillorable clima d’alegria i denúncia, el sector ecològic va presentar un decàleg per defensar-se del greenwashing (rentat de cara verda) amb què l’univers bio vol cridar les coses pel seu nom i descartar presumptes sostenibilitats falses en fraudulents nous segells agroalimentaris, tendències socials creades pel pressió de les grans empreses.
Va ser una vetllada la mar de bonica. A més, era una nit significada per un fet inhabitual: relleu a la direcció de BioCultura i Vida Sana, entitat degana en la defensa de la producció ecològica. Ángeles Parra va donar pas, després de jubilar-se, a Montse Escutia. La primera vegada que la primera no oficiava com a “cap” i la primera vegada que la segona es presentava en un acte públic (amb tot el sector davant) com a presidenta de Vida Sana i com a directora de BioCultura. Va ser, a més d’una trobada de periodistes, una celebració de l’assumpte, que no és un tema fútil, ja que Ángeles Parra portava tota una vida al capdavant de l’entitat esmentada. Parra va rebre els elogis del sector per la feina feta fins ara. I a Escutia se li van augurar molts èxits davant dels nous reptes i desafiaments que se li presenten…
Als discursos oficials, es va parlar del nou accent professional que té BioCultura Madrid 2025 a la recerca del creixement del sector ecològic espanyol, fins ara més exportador que una altra cosa. També es va comentar el desastre que pot suposar per al sector ecològic el greenwashing d’aquesta suposada nova agricultura sostenible, que ni és agricultura ni és perdurable. Van estar presents representants d’ASOBIO (Pol Picazos, Eva Roger), Ecovalia (Álvaro Barrera), INTERECO (Regina Monsalve), SEAE (Pilar Galindo), la mateixa Vida Sana (organitzadora de BioCultura)… També van assistir delegats d’alguns comitès d’agricultura ecològica de Madrid, diverses comunitats autònomes (Astúries, Madrid, Navarra), sopars ja tradicionals, alguns influencers del sector ecològic… Ningú no el va voler perdre.
El decàleg
Es va presentar davant la premsa i el sector el nou decàleg per l’alimentació bio que pretén deixar clar al consumidor què és alimentació ecològica i què no ho és, davant l’allau de publicitats fraudulentes, noves tendències que confonen el consumidor i l’aparició de segells “sostenibles” (com passa a Catalunya) que podrien perjudicar la futura. Els representants de les cinc entitats es van mostrar contundents contra el greenwashing i van demanar a l’Administració incentius fiscals per al sector ecològic, campanyes de promoció als mitjans públics i discriminació positiva per a l’aliment ecològic a la compra pública (menjadors escolars, residències, hospitals…). El decàleg no deixa cap dubte sobre el que el sector ecològic espanyol necessita per continuar creixent i que el consum intern bio a Espanya assoleixi les xifres que ja té a països com Alemanya, França, Dinamarca, etc. El gruix del sector ecològic va exigir relocalitzar el consum ecològic. També es va demanar a l’Administració que siguin els que contaminen els que paguin pels problemes sanitaris i mediambientals creats i es va sol·licitar als legisladors un IVA reduït per a l’aliment ecològic certificat.
El món bio planta cara als lobbies químics amb unió i treball conjunt
Moltes amistats
Van estar al sopar els màxims responsables del món bio espanyol. Perquè l’univers ecològic és, més que un sector econòmic, una mena de família de gent que, encara que pugui tenir diversos punts de vista en certs temes, es mostra sempre ben avinguda i posant el propòsit en els interessos comuns: la salut del ciutadà, la regeneració gaiana, la justícia social, etc. Aquest any, tots ens vam emocionar una mica perquè Ángeles Parra es talla la cua. Hi va haver qui va deixar anar alguna llàgrima. 40 anys més de lluita per un món més net, més bell, més ecològic i més serè. I per una alimentació saludable i regeneradora contra l’alimentació industrial, darrere d’una gran quantitat dels problemes sanitaris i ambientals que patim tots/es.
El menú
Vam poder triar, de primer, entre el tataki vegetal de tofu fumat i les albergínies en pickie mediterrani. De segon, entre el seitan glacejat i el medalló de llenties amb salsa veleute amb xampinyons. Per postres, o cremós de coco i cacau o delícia de pasta de full amb rovell torrat. Tot la mar de bo, ecològic i en un clima festiu i lúdic preciós, com la pròpia fira. Podria dir-se que, per primer cop en molt de temps, el sector ecològic ha aprofitat la inauguració per als mitjans de BioCultura Madrid 2025 per presentar-se en societat com un bastió unit i incòlum d’una ciutadania (consumidors, ecoemprenedors) que és i representa una avantguarda de restauració de l’harmonia natural davant d’un univers afrontar amb valentia i rigor els reptes que el món del segle XXI necessita.
Què demana el sector ecològic?
- Reforçar el paper de l’Euro Fulla i combatre el greenwashing, regulant conceptes com ‘sostenible’ o ‘regeneratiu’ i evitant pràctiques que poden portar a confusió els ciutadans.
- Impulsar campanyes de promoció dels productes certificats que reivindiquin l’Eurofulla com a certificat de sostenibilitat i posin en valor la qualitat dels productes acreditats.
- Fomentar la formació al sector ecològic, tant en formació bàsica, incloent en tots els plans d’estudis continguts sobre la producció ecològica i els seus avantatges; com per als professionals del sector, amb FP duals i programes d’incorporació professional.
- Introduir iIncentius fiscals i econòmics per als productors, reforçant els fons de la PAC amb ajuts nacionals i incentius fiscals per a la conversió cap a models de producció sostenibles.
- Afavorir l’obtenció de certificats ecològics, finançant els costos d’inspecció i certificació i avançant cap a l’harmonització dels procediments i costos a tot el territori.
- Enfortir la digitalització i la innovació mitjançant quotes específiques per al sector ecològic en programes de digitalització existents i iniciatives com sandboxes i espais d’experimentació.
- Impulsar un programa nacional d’assessorament tècnic per afavorir la conversió de nous professionals i donar suport a productors ecològics en la millora dels rendiments i l’aplicació de millors pràctiques.
- Impulsar un IVA superreduït als productes ecològics, amb l’objectiu que el consum de productes sostenibles sigui també més assequible i aquests es converteixin en habituals a la cistella de la compra com ja ho són alguns productes eco.
- Establir un objectiu de consum de productes ecològics a cuines públiques d’almenys un 25%, acompanyat de criteris i estàndards mínims en licitacions públiques.
- Incentivar una oferta bàsica de productes ecològics als punts de venda, plantejant bonificacions fiscals graduals sobre la base de l’oferta de productes eco.
- Accedeix a l’informe complet: El decálogo de la producción, distribución y consumo ecológico
- Més informació a www.biocultura.org
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2025
