Des dels anys cinquanta, la fabricació de plàstic no ha deixat de créixer i, si la tendència continua, podria arribar a 26.000 milions de tones el 2050. Un dels àmbits on aquest material ha guanyat més protagonisme és el de l’envasament d’aliments, ja que la seva versatilitat i baix cost el van convertir ràpidament en una alternativa dominant davant de materials tradicionals com el vidre, el metall o la fusta.
Avui, en un sistema alimentari globalitzat, gran part dels materials en contacte amb aliments com els envasos, utensilis, maquinària i recipients de tota mena està feta de plàstic. No obstant això, aquest ús massiu també planteja preocupacions ambientals i de salut, cosa que ha impulsat un interès creixent per avaluar-ne els impactes i explorar opcions més sostenibles.
Identificació dels plàstics en envasos
La gran varietat de materials plàstics i les diferents possibilitats de reciclatge va portar, fa més de mig segle, a crear un sistema senzill per identificar-los de manera universal. Així, el 1970 va néixer el conegut símbol del reciclatge, un triangle format per tres fletxes que es persegueixen, també anomenat triangle de Möbius. Dins aquest símbol apareix un número de l’1 al 7 que indica el tipus de plàstic de l’envàs.
Alguns exemples són el tereftalat de polietilè (PET, codi 1), comú en ampolles d’aigua i sucs; el polietilè d’alta densitat (HDPE, codi 2), present en ampolles de llet i envasos de detergent; i el polipropilè (PP, codi 5), emprat usualment en envasos de iogurt i tapes d’ampolles. Aquests codis es poden identificar als productes de consum diari a les nostres llars.
Alguns ftalats poden afectar la fertilitat, danyar el fetus, alterar el sistema hormonal i fins i tot afavorir problemes respiratoris com l’asma
Presència d’additius de plàstic
A més del tipus de polímer, els plàstics contenen una àmplia varietat d’additius que s’incorporen durant la seva fabricació per millorar-ne les propietats i adaptar-los a diferents usos. Aquests compostos permeten que un plàstic sigui més flexible, més resistent a la calor, més durador, més colorit o menys inflamable, entre moltes altres funcions. Entre els additius més utilitzats hi ha els retardants de flama, antioxidants, estabilitzants tèrmics i lumínics, lubricants, pigments, agents antiestàtics i plastificants, cadascun amb un rol específic.
Un exemple d’aquests compostos són els coneguts ftalats, utilitzats durant dècades com a plastificants, o bé els èsters organofosforats, que poden actuar alhora com a plastificants i retardants de flama. Molts han estat associats a efectes tòxics, especialment quan l’exposició humana es produeix a través dels aliments. Encara que en els darrers anys s’han incorporat plastificants no ftalats amb una toxicitat aparentment menor, encara hi ha dubtes sobre el seu impacte real i el seu comportament en el medi ambient a llarg termini.
Per il·lustrar la seva presència a la cadena alimentària, un estudi recent va analitzar 109 mostres d’aliments i en va detectar plastificants en el 85%. Els aliments amb concentracions més grans van ser carns, condiments, productes infantils i peixos, i es va observar a més que el tipus d’envàs influïa en els nivells trobats. L’estudi també va confirmar la transferència de plastificants des dels materials d’envasament cap als aliments, especialment en menjars a punt per cuinar.
Perills i control: exemple dels ftalats
A nivell de salut humana, se sap que alguns ftalats poden afectar la fertilitat, danyar el fetus, alterar el sistema hormonal i fins i tot afavorir problemes respiratoris com l’asma. Les dones embarassades i els nens petits són els grups més vulnerables. En particular, certs ftalats poden interferir amb el desenvolupament sexual dels homes, cosa que podria derivar en infertilitat a l’edat adulta.
Encara que actualment no hi ha límits legals de concentració de ftalats en els aliments, sí que s’apliquen els anomenats Límits de Migració Específica, que estableixen la quantitat màxima de ftalats, entre d’altres, que pot passar del plàstic als aliments. Alguns d’aquests compostos, coneguts per ser tòxics per a la reproducció i disruptors endocrins, inclouen: Bis(2-etilhexil) ftalat (DEHP), Bencil butil ftalat (BBP), Dibutil ftalat (DBP) o el Diisobutil ftalat (DIBP).
La fabricació de plàstic podria arribar a 26.000 milions de tones el 2050
Per a cada un hi ha un límit específic de migració en aliments, i a més hi ha un límit grupal que regula la suma de tots aquests compostos; és a dir, hi ha un màxim global per al conjunt de compostos. Però els efectes dels ftalats no es limiten a la salut humana; també són rellevants per al medi ambient. El seu ús massiu ha provocat que grans quantitats arribin als ecosistemes, especialment als medis aquàtics. Un cop allà, poden generar efectes tòxics significatius a la fauna marina.
Protegeix la teva salut: reduint l’exposició a ftalats cada dia
Encara que l’exposició als ftalats no prové només dels plàstics en contacte amb els aliments, ja que també són presents en productes electrònics, tèxtils, automòbils i altres béns de consum, és possible reduir-la de manera individual. Per això, es recomana preferir plats casolans, evitar el film transparent i no escalfar aliments en envasos plàstics, fer servir productes de cura personal sense ftalats o d’origen orgànic, i limitar l’ús de certs productes de neteja, bricolatge o jardineria, optant per alternatives menys nocives i usant protecció com guants o màscara.
Aquestes mesures ajuden a disminuir l’exposició diària a ftalats i altres additius químics al nostre entorn. Amb informació, precaució i hàbits conscients, podem reduir la nostra exposició química i protegir la nostra salut de manera efectiva.
Autora: Roser Fabrés, Tecnòloga d’aliments
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
