La soja ecològica i els seus beneficis

Què té la soja que genera tant soroll?

La soja és un llegum típic de l’Àsia però que ha guanyat popularitat a tot el món. Conté una família de compostos que s’anomenen fitoestrògens, on es troben les famoses isoflavones com la genisteïna i la daidzeïna, compostos vegetals que poden unir-se als receptors d’estrògen del nostre cos. I aquí és on comença tota la confusió.

La gent escolta que “actua com l’estrogen” i ho relaciona amb alteració hormonal, càncer de mama o problemes de fertilitat. Però hi ha dos detalls importants que es perden pel camí. El primer és que el món vegetal està ple d’aquests compostos (crucíferes i altres vegetals, lli, sèsam, totes les llegums) i segon, que les isoflavones el que fan és protegir, tenen un efecte regulador. El que fan és unir-se preferentment al receptor ER-beta, no a l’ER-alfa, que és el que actua com a supressor tumoral. A més, la seva potència estrogènica és entre cent i mil vegades inferior a la de l’estrogen que produeix el teu propi cos.

I en el cas del càncer de mama, es pot prendre soja?

Aquesta és probablement la pregunta que més dubtes genera. I gran part del problema es deu a que s’ha comunicat malament durant anys i hi ha molta gent que porta temps evitant el tofu, la salsa de soja, o els restaurants japonesos sense cap raó real per fer-ho.

L’origen de l’alarma van ser estudis en ratolins on es va observar que la genisteïna, una de les isoflavones principals de la soja, estimulava tumors mamaris d’aquests mamífers. Però aquests eren animals sense ovaris als quals se’ls administraven dosis altíssimes. El salt a la biologia humana no estava justificat, tot i que els titulars ho van donar per fet.

Quan mirem les dades en persones reals, la història és una altra. Assajos clínics en dones amb càncer de mama i en dones sanes mostren de forma consistent que ni la soja ni les isoflavones afecten marcadors de risc. A més: estudis observacionals a la Xina i als Estats Units suggereixen que consumir soja després del diagnòstic es va associar amb menys recurrències i menor mortalitat.

La Societat Americana del Càncer, l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer i el Fons Mundial per a la Investigació del Càncer coincideixen: les dones amb càncer de mama poden menjar soja amb seguretat.

Si vols incloure aliments de soja a la teva dieta, és segur i pot ser beneficiós. El que no es recomana, és prendre complements alimentaris rics en isoflavones.

I durant el tractament? Tamoxifè, anastrozol… i soja

Aquesta és una de les preguntes més habituals de les dones que estan amb teràpia hormonal degut al càncer de mama: «M’han dit que no puc menjar soja perquè faig tractament hormonal». Els estudis realitzats fins avui no han trobat cap interacció entre els aliments de soja i aquests fàrmacs.

De fet, el que sí s’ha vist que pot empitjorar el pronòstic i l’eficàcia del tractament és una cosa molt diferent: l’obesitat, el sobrepès, la síndrome metabòlic, la sarcopènia (pèrdua de massa muscular), una alimentació deficient i el sedentarisme. Menjar malament i la falta d’exercici físic sempre tindrà un impacte pitjor en la salut que qualsevol quantitat de soja dins d’una dieta equilibrada.

La soja ecològica: per què importa d’on ve

Fins aquí hem parlat de la soja com a aliment. Però hi ha un factor que sovint s’oblida: la procedència. La soja és un dels cultius més transgènics i tractats amb pesticides del món. Més del 80% de la soja que es produeix globalment és transgènica, i el seu cultiu intensiu implica un ús massiu de glifosat i altres herbicides. Si el que busquem és millorar la salut i reduir la càrrega tòxica del nostre cos, la prioritat és escollir-la ecològica.

Quan compris tofu, edamame, tempeh o llet de soja, busca sempre el segell ecològic. La diferència entre una soja convencional i una ecològica no és només ambiental: és també una decisió de salut.

Una proteïna vegetal d’alt valor nutricional

Un aspecte a favor d’aquest llegum és que és una de les poques fonts vegetals amb una qualitat proteica comparable a l’animal. Utilitzant el mètode DIAAS (Digestible Indispensable Amino Acid Score o Índex de Digestibilitat d’Aminoàcids Indispensables) és l’estàndard actual de la FAO per mesurar la qualitat de les proteïnes, el més rigorós que existeix avui per avaluar això, el tofu puntua un 97%, la llet de soja i algunes hamburgueses de soja un 100%.

Més enllà de la soja

La soja és un llegum nutritiu, ric en proteïna de qualitat, amb isoflavones que la ciència porta dècades estudiant i que no justifiquen la por que se’ls té. Poblacions senceres porten segles menjant-la sense els problemes que tant se li atribueixen a Occident.

Si t’agrada i la toleres bé, inclou-la sense por en la teva alimentació habitual. Si no forma part dels teus hàbits i no la toleres bé, tampoc cal forçar-ho. Però si algú et diu que el tofu és perillós, ja saps exactament què respondre. I si l’incorpores, fes-ho amb criteri: ecològic, en forma d’aliment sencer i dins d’un patró alimentari basat en vegetals. Perquè el que realment protegeix la salut no és un sol aliment, sinó el conjunt dels teus hàbits.