L’aigua de mar pura és un recurs ancestral i natural únic per nodrir les nostres cèl·lules, reforçar el sistema immunitari i mantenir una hidratació cel·lular profunda. Amb l’arribada dels mesos freds, el nostre organisme s’enfronta a un desgast més gran, baixades de defenses i episodis respiratoris recurrents.
Quin paper pot fer l’aigua de mar durant aquesta època de l’any?
Exerceix un paper fonamental com a nutrient cel·lular i revitalitzant, sempre que es respecti un rigorós protocol de captació que fa que la resposta biològica sigui molt més efectiva. En aportar la taula periòdica completa de minerals i oligoelements bioassimilables, ajuda a combatre la fatiga estacional i dota l’organisme dels elements necessaris per afrontar el descens de temperatures amb més vitalitat i defenses equilibrades.
I pel que fa a molèsties respiratòries?
Contribueix a totes les fases. En prevenció i higiene, les rentades nasals amb aigua de mar arrosseguen al·lèrgens i patògens, protegint la mucosa. A la fase simptomàtica, fluïdifica les mucositats i facilita la descongestió de manera natural, accelerant la recuperació de les vies respiratòries altes sense efectes secundaris.
Com intervenen els minerals i oligoelements presents a l’aigua de mar en funcions com la resposta immunitària, l’equilibri electrolític o la recuperació davant d’estats de cansament?
Els minerals i els oligoelements de l’aigua de mar no actuen de forma aïllada, sinó mitjançant una complexa xarxa sinergètica i antagònica on tots treballen en conjunt. L’aigua de mar no és una simple barreja d’aigua i de sals, sinó un fluid amb una identitat fisiològica homòloga al nostre medi intern. Per aquest motiu, no actua en cap cas com un medicament, sinó com la matèria primera biològica i essencial que l’organisme necessita perquè les seves funcions es desenvolupin d’una manera òptima i natural, aconseguint allò que s’anomena l’homeòstasi i ajudant a la recuperació.
Com s’hauria de consumir durant els mesos de tardor i hivern? Quines diferències hi ha entre l’aigua isotònica i la hipertònica, i quina quantitat i freqüència recomanaríeu en cada cas?
El consum s’adapta a les necessitats de cada moment mitjançant tres formulacions clau:
Hipertònica (pura, al voltant dels 36 g de sals per litre). Aporta una alta concentració mineral. Es recomana en petites dosis (de 20 a 50 ml al dia) en dejú o davant d’estats de fatiga aguda. És important mantenir-la a manera de col·lutori a la boca entre 30 segons i un minut abans d’empassar-la per afavorir-ne la preassimilació a través de la mucosa sublingual.
Isotònica (diluïda a uns 9 g de sals per litre, barrejant 1 part d’aigua de mar per 3 d’aigua). La seva salinitat és idèntica a la dels nostres líquids corporals, i és perfecta per al consum diari continuat (uns 200 a 500 ml diaris).
Hipotònica (per sota dels 9 g de sals per litre, diluint els 20-50 ml d’aigua hipertònica en un litre o més d’aigua). És una solució més diluïda que resulta especialment interessant quan es busca potenciar una hidratació cel·lular ràpida i profunda.
Explica’ns l’experiència d’unes llagostes agonitzant en un aquari
Va ser una demostració biològica fascinant. En un viver comercial, unes llagostes estaven agonitzant perquè l’aigua del tanc estava degradada: tenia excés de matèria orgànica, poc oxigen dissolt, un pH baix i unes condicions poc adequades per als crustacis.
En substituir-la per la nostra aigua de mar pura d’alta mar, recollida en condicions òptimes, moltes van recuperar en poques hores la mobilitat i la vitalitat. L’explicació que donem és que aquesta aigua preserva l’equilibri dels seus 78 elements i les condicions naturals del seu hàbitat, ajudant a restablir l’homeòstasi ambiental que necessiten per viure de forma òptima.
Quines particularitats té l’aigua d’Eivissa i Formentera i quins processos d’extracció, microfiltració i control sanitari apliqueu per garantir-ne la seguretat?
L’aigua de mar amb major activitat biològica és la que es recull a alta mar a zones amb alta concentració de plàncton gràcies a la convergència de corrents, que anomenem vòrtexs marins. Allí es produeixen dos fenòmens clau: la interrelació simbiòtica entre el plàncton i l’aigua, i un moviment centrípet descendent que ajuda a reorganitzar i alinear millor les molècules, aconseguint una estructura més coherent a nivell físic que potencia els processos biològics. A més, en cap cas no alterem la composició original de l’aigua. Realitzem analítiques contínues amb laboratoris independents per certificar que està lliure de tòxics, l’envasem en vidre i les nostres instal·lacions compleixen rigorosament les bones pràctiques sanitàries, garantint una total seguretat alimentària per al consumidor.
L’aigua de mar amb més activitat biològica és la que es recull a alta mar a zones amb alta concentració de plàncton gràcies a la convergència de corrents, que anomenem vòrtexs marins
Pel contingut en sodi, el consum d’aigua de mar també requereix precaucions. Quines persones l’haurien de limitar o evitar i quins errors habituals convé no cometre?
L’aigua de mar és un complement nutricional i mai no ha de substituir l’aigua comuna per calmar la set, especialment en el format hipertònic. Els qui tinguin alguna patologia diagnosticada o hagin de seguir restriccions per condició mèdica han de consultar sempre amb el professional sanitari. Això no obstant, si es respecten les dosis i les dissolucions adequades, l’aigua de mar no sol tenir cap efecte secundari. L’error més habitual és beure-la pura en grans quantitats en iniciar-se; per això, és molt recomanable que les persones que s’introdueixen en el consum ho facin sempre de manera diluïda, adaptant-se a les seves necessitats i, en molts casos, sota la supervisió d’un nutricionista o professional especialitzat.
Més informació sobre Ibiza y Formentera Agua de Mar a:
www.ibizayformenteraaguademar.com
Instagram: @if_aguademar i @ibizayformenteraaguademar
Autor: Enric Urrutia, Director
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
