El compostatge consisteix en afavorir el procés de descomposició i estabilització de la matèria orgànica per l’acció de microorganismes facilitada pels animals detritívors com els cucs, que mengen restes orgàniques. El reciclatge de matèria orgànica és molt important i s’ha de pendre conciència.
Per fer-ho, disposem de la brossa orgànica que generem a la cuina o el jardí, en piles o contenidors adequats per mantenir unes bones condicions de ventilació, humitat i temperatura.
El compost resultant conté els nutrients assimilables per les plantes a més de matèria orgànica estable que proporciona al sòl o als substrats de jardineres una bona estructura i reserves d’aigua i nutrients.
Els microorganismes que actuen en el compostatge són éssers vius que necessiten certes condicions de temperatura, humitat, ventilació i matèria orgànica per un bon desenvolupament.
Ventilació: els microorganismes compostadors són aerobis, respiren oxigen. Si falta oxigen hi ha descomposicions anaeròbies, que generen pudors i són molt lentes. Per permetre el pas de l’aire dins una pila de compostatge cal que hi hagi porus entre les partícules. Això ho aconseguim barrejant els materials frescos amb materials estructurants més fibrosos.
Humitat: l’activitat dels microorganismes, el drenatge i la calor de l’estiu, poden assecar la pila de compostatge, aturant la descomposició. Per retenir la humitat cal que els porus entre materials no siguin massa grans perquè l’aigua no dreni totalment i tampoc s’ha de posar la pila a ple sol. Si la pila s’ha assecat massa caldrà regar-la evitant deixar-la xopa perquè impediríem una bona ventilació i es crearien condicions anaeròbies.
Temperatura: una temperatura elevada accelera el procés de descomposició de la matèria orgànica. La pròpia activitat dels microorganismes ja fa augmentar la temperatura però per mantenir-la ens cal un volum mínim de la pila, a més també podem voltejar la pila per estimular l’activitat microbiana i cobrir-la amb un plàstic negre, permeable al pas de l’aire, que absorbeixi la calor del sòl. Un augment de temperatura és un indicador de que el procés de compostatge s’ha iniciat correctament i a mesura que madura el compost la temperatura va disminuint fins la de l’ambient.
Matèria orgànica: ens cal una barreja equilibrada de materials per aconseguir una bona activitat dels microorganismes i per tant un bon compostatge. Distingim entre: matèria orgànica fresca: restes de plantes fresques, de verdures i fruites, de cafè o bossetes d’infusions (fàcilment degradable i rica en nitrogen); i matèria orgànica estable, seca o marró: la palla, herbes i fulles seques, branques o pinyols (rica en carboni i de degradació lenta).
Matèria orgànica no recomanable: fulles negres o branques de noguera (conté substàncies nocives per als vegetals), el carbó i les cendres (nociu per a les plantes), llet, ous, productes làctics, grasses i olis (atreuen bestioles), plantes malaltes o amb insectes (per transmissió), residus animals (paràsits, bactèries, virus), restes de poda amb pesticides (pot matar organismes vitals per el compostatge).
El compostatge casolà és la manera d’autogestionar el reciclatge dels residus orgànics generats a les llars. És per tant una activitat altament positiva que repercuteix també en d’altres àmbits, com l’educació ambiental i l’organització ciutadana. Aconseguir una bona qualitat del compostatge és important perquè es tindrà un bon producte per millorar la fertilitat del sòl, es reduirà la contaminació per residus orgànics i, a més, s’evitarà l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Autora: Maria Cacheda, Divulgadora Científica
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
