Els hàbits de consum moderns han introduït canvis en la forma en què se serveixen aquestes begudes i dues d’aquestes noves formes de presentació poden provocar impactes negatius sobre el medi ambient o la salut de les persones. Parlem en concret de les modernes càpsules de cafè monodosi no degradables i de les bossetes de te fabricades amb plàstics o productes sintètics similars.
Els experts no es posen d’acord sobre les xifres però, segons algunes de les fonts més fiables, cada dia es consumeixen a tot el món 2.250 milions de tasses de cafè i gairebé el doble de tasses de te. Sens dubte el te i el cafè són les dues begudes preparades (sense comptar l’aigua) més consumides al món des de fa molt de temps.
El te pot ser servit de moltes maneres però una de les més esteses en els països industrialitzats són les bossetes per infusió. Els primers models de bossetes de te van ser comercialitzats als Estats Units el 1907 i estaven fabricades amb seda, encara que l’èxit comercial internacional d’aquest tipus d’empaquetat no arribaria fins a la dècada de 1960 amb models de bossetes d’un sol ús fabricades amb diversos tipus de cel·lulosa (paper porós).
En els últims 20 anys s’ha expandit la comercialització de bossetes de te fabricades amb productes sintètics com tereftalat de polietilè, niló o polipropilè, o versions en què es combinen paper i materials plàstics per a reforçar la resistència.
Un estudi publicat el passat mes de setembre a la revista Environmental Science Technology per científics de la Universitat McGill a Montreal (Canadà) mostra que les bossetes de te fabricades amb materials plàstics (comuns en les presentacions de bosses amb forma de piràmide o tetraedre) poden generar grans quantitats de microplàstics al ser sotmeses a la infusió en aigua molt calenta.
Estem utilitzant i convertint en residu una quantitat important d’alumini o plàstic en forma de càpsula
Els resultats de l’experiment posat en pràctica per aquest equip canadenc donen molt que pensar. “Les nostres dades mostren que al remullar una bosseta de te de plàstic a la temperatura de preparació (95 ° C) s’alliberen aproximadament 11.000 milions de microplàstics i 3.100 milions de nanoplàstics en una sola tassa de la beguda”.
“Els nivells de partícules de niló i tereftalat de polietilè alliberats de la pròpia bosseta de te són diversos ordres de magnitud més alts que les restes de plàstics trobats anteriorment en altres productes de consum”, expliquen els investigadors canadencs.
Aquest estudi canadenc no analitza les possibles conseqüències de beure te amb milions de partícules de plàstic però és evident que en casos com aquest sempre seria preferible aplicar el principi de precaució i, per tant, eludir en la mesura del possible les bossetes de te fabricades totalment o parcialment amb plàstics. El problema és que, de moment, no és obligatori que els fabricants indiquin clarament en les etiquetes si les bossetes de te contenen aquests materials sintètics. Per tant, el dilema segueix sense estar tancat.
Tampoc està resolt de moment el problema de generació de residus provocat pel ràpid creixement de les càpsules de cafè monodosi, en les seves múltiples presentacions comercials (no cal esmentar marques).
Els nostres avis prenien cafè d’olla, amb filtres tipus mitjó o preparat en cafeteres italianes. I quan era possible s’acostaven al bar a prendre un bon cafè exprés.
Ara moltes llars han incorporat a les seves cuines l’electrodomèstic de moda: les cafeteres de càpsules. El cafè resultant pot ser tan bo com la marca del producte permeti, però el problema sorgeix quan ens adonem que cada vegada que premem el botó estem utilitzant i convertint en residu una quantitat important d’alumini o plàstic en forma de càpsula plena de marro.
El naturalista, escriptor i divulgador ambiental José Luis Gallego recorda que, d’acord amb el sistema de gestió de residus en vigor a Espanya, “les càpsules monodosi de cafè, ja siguin de plàstic o d’alumini, no s’han de dipositar mai al contenidor groc”..
Les bossetes de te fabricades amb materials plàstics (piràmide o tetraedre) poden generar grans quantitats de microplàstics
“De fet, tècnicament aquestes càpsules no són un envàs sinó que es consideren un ‘residu alimentari’ (com passa també amb les bossetes de te) pel que no participen en el sistema integrat de gestió per a la recollida selectiva dels envasos fora d’ús”, detallava Gallego en un article publicat el passat mes d’octubre a La Vanguardia.
Algunes empreses productores d’aquest tipus de càpsules han posat en marxa sistemes propis de recollida d’aquests residus per fer possible el posterior reciclatge de materials com l’alumini però, en la majoria dels casos, les càpsules usades van a parar al contenidor de residus de l’anomenada fracció ‘resta’ o ‘rebuig’ (normalment de color gris a Espanya), és a dir, de les escombraries sense tractament de reciclatge específic.
Gallego animava en aquest article als consumidors a reduir el consum de productes que generen grans quantitats de residus de plàstics o alumini i, d’altra banda, s’alegrava de l’aparició d’iniciatives de companyies del cafè que han començat a comercialitzar càpsules amb materials totalment compostables.
“Un envàs compostable és aquell que es degrada completament, com la matèria orgànica, en un curt període de temps i sense deixar cap càrrega contaminant en el medi natural”, recordava José Luis Gallego. Les noves càpsules de cafè compostables, en aquest sentit, poden ser dipositades al contenidor de color marró, destinat als residus orgànics, perquè “quan arribin a la planta de compostatge s’integraran en el cicle per convertir-se en adob o compost”, indicava esperançat José Luis Gallego. Si no és possible deixar de consumir cafè amb cafeteres a l’última moda, almenys que s’ofereixin alternatives amb un menor impacte ambiental i menys residus.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2020
