Ningú amb una mínima sensibilitat considera que desaprofitar el menjar és bo. Quan llencem menjar a les escombraries no som conscients de la quantitat de recursos que es malbaraten junt a l’aliment que rebutgem. Recursos que s’han invertit en produir, transformar, emmagatzemar i transportar, que tenen el seu inici a les terres de cultiu on es produeixen i que finalitzen en el punt de venda i la nostra llar. Quan llancem un aliment a les escombraries estem llençant també les terres de labor usades, la mà d’obra, l’energia, l’aigua i el petroli empleat, elements imprescindibles en el cicle productiu i que junt amb l’aliment són també malgastats. Amb el menjar no s’hi juga!

Vida útil de un alimento: ¡Con la comida no se juega!

La societat de consum en què vivim exigeix ​​que tots els productes produïts tinguin un final. És el concepte d’obsolescència programada, tot el que es crea ha de tenir un temps d’ús, i d’aquesta manera, el producte liquidat es pot reemplaçar per un de nou. Aquesta obligació de limitar la vida útil d’un producte també regeix per als aliments. És una estratègia empresarial que es basa en el consum, de manera que, quan tires un producte a les escombraries aconsegueixes que les indústries productores tinguin beneficis. Estratègia que en l’àmbit dels aliments és especialment perjudicial.

Les dades del Ministeri d’Agricultura són rotunds i no deixen lloc al dubte, a Espanya es llencen anualment 1.326.000 quilos d’aliments a les escombraries de les llars. Una xifra anual brutal, que es tradueix en 25,5 milions de quilos de menjar malbaratats a la setmana, ¡a la setmana! És una dada preocupant, més encara quan sabem amb certesa que gran part d’aquest menjar rebutjat és apte per al seu consum. No obstant això, és només la punta de l’iceberg, una ínfima part del problema, ja que, en total, quan calculem la quantitat d’aliments que es llencen anualment en el conjunt de la cadena alimentària la xifra total és esgarrifosa. Malbaratem 7,7 milions de tones d’aliments cada any. Una vergonya.

Data de caducitat i data de consum preferent són dos conceptes que no s’han de confondre

Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar. La fam al món és un drama. S’estima que 750 milions de persones passen gana mentre al món es produeixen 4.000 milions de tones d’aliments anuals, dels quals se’n malbaraten 1.300 milions de tones, ¡un terç dels aliments que es produeixen! A la Unió Europea es llencen a les escombraries 89 milions de tones de menjar a l’any, xifra que equival a 179 quilos per persona. I d’aquesta quantitat el 42% del rebuig es genera a les llars.

Cal preguntar-nos què fem malament i en què falla el sistema. Dels 4.000 milions de tones, entre 1.200 i 2.000 es perden en el camí per deficiències del procés alimentari, mentre que la resta es deu als hàbits i l’actitud del consumidor, que comporta una important generació de deixalles alimentaries. La mala planificació en la compra i la gestió inadequada dels aliments fa que es malbaratin. Una altra causa del problema és la manca de comprensió de la informació reflectida en les etiquetes del producte, informació referent al consum preferent i data de caducitat del producte.

Con la comida no se juega

El Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, que aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, estableix com a obligatori incloure en l’etiquetatge de l’aliment la informació relativa a la vida útil del producte o data de caducitat , entesa com el temps que transcorre des de la seva elaboració fins que es deteriora, i la referent al consum preferent, que és el període anterior a la data de caducitat. La data de caducitat indica quan el producte no és segur per al seu consum, mentre que la data del consum preferent assenyala el punt en què es produirà un descens de la qualitat d’aquest, no de la seva seguretat. La legislació estableix que el fabricant ha d’incloure en l’etiquetatge de tot producte alimentari la data de consum preferent o, si s’escau, la data de caducitat. Això es tradueix en què podem trobar un producte amb data de caducitat o data de consum preferent, o fins i tot les dues, encara que el fabricant només està obligat a incloure’n una d’elles.

Data de caducitat i data de consum preferent són dos conceptes que no s’han de confondre, encara que d’habitual es confonen. La data de caducitat ens adverteix sobre el dia límit a partir del qual l’aliment no és adequat per al consum des del punt de vista sanitari. La data de consum preferent ens indica el període de temps en el qual el producte manté intactes les seves propietats, però un cop superat, el seu consum no suposa un risc per a la salut. Una diferència que a primera vista sembla clara però que a l’hora de posar en pràctica resulta complicat. I és que des del punt de vista del consumidor la diferència no és tal, i habitualment, no fa distincions entre data de caducitat i consum preferent, rebutjant els aliments que han sobrepassat la data de consum preferent establerta, acabant així tones d’aliments i begudes cada any a les escombraries.

Com categoria, hem d’aplicar estrictament la data de caducitat en aquells productes molt peribles des del punt de vista microbiològic, aquells pasteuritzats com iogurt, llet i cremes, les carns i els aliments envasats al buit. Són tots ells aliments d’elevat risc que poden suposar un perill per a la salut si es consumeixen després d’aquest període de temps. La data de consum preferent s’ha d’usar en oli, llegums i cereals, en deshidratats com purés i sopes, en esterilitzats com llaunes de conserva, caixes de llet i en ous, en pastes, galetes i pa de motlle.

Autor: Raúl Martínez, Dietista-nutricionista i biòleg.

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2019