L’obesitat és tan sols el resultat d’una ingesta calòrica excessiva mantinguda en el temps? Per descomptat que no. Ja fa molt de temps que sabem que això no és així ja que aquesta malaltia, en què el cos acumula greix corporal de forma excessiva, és multifactorial, és a dir, és deguda a molts factors diferents. La genètica juga un paper, però també el fet que l’obesitat és una malaltia inflamatòria en què també hi està implicat el microbiota intestinal. És per això que, actualment, s’estudia el paper protector i terapèutic de dietes que tinguin en compte aquests factors.
Per què ja fa tants anys que sentim a dir que l’obesitat és una veritable pandèmia i, tot i així, no aconseguim combatre-la?, no són suficients tots els esforços que s’han fet i es fan fins ara per informar i educar la població sobre la importància de portar una alimentació saludable i un estil de vida actiu? Al voltant del 30% de la població mundial té excés de pes, sobrepès o obesitat, xifra que es preveu que augmenti al 50% per a l’any 2030. D’aquí a 7 anys la meitat de la població adulta tindrà excés de pes, amb tot allò que això comporta.
Estudis recents han informat que la relació entre la mesura de la cintura i el maluc mostra una relació directa amb les malalties cardiovasculars i amb la diabetis a tot el món. Com més elevada és aquesta relació vol dir que més acumulació de greix hi ha a nivell abdominal (greix visceral) i això ens fa emmalaltir molt més fàcilment.
L’excés de greix corporal no és una qüestió d’estètica, és un problema greu de salut
L’obesitat condueix a una inflamació sistèmica de baix grau amb la consegüent resistència a la insulina i altres trastorns metabòlics. El greix visceral, així com l’acumulat al fetge, el cor i els músculs, augmenta el risc de diabetis mellitus tipus 2, de malaltia cardiovascular, asma i alguns tipus de càncer. Els mecanismes que relacionen l’obesitat amb més risc de complicacions inclouen processos com la inflamació i el dany oxidatiu. Sobre això se sap que els antioxidants que es troben a les fruites i verdures són grans promotors de la salut en combatre l’estrès oxidatiu resultant de l’augment dels radicals lliures, que estan relacionats amb moltes malalties cròniques, com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i altres.
Al voltant del 30% de la població mundial té excés de pes, sobrepès o obesitat, xifra que es preveu que augmenti al 50% per a l’any 2030
L’augment del consum d’aliments vegetals mitiga també les respostes inflamatòries i, a més, lògicament pot prevenir l’increment de pes i ajudar a aprimar-se gràcies al seu alt contingut de fibra dietètica i al seu baix contingut energètic. Això està alineat amb el fet que la població vegetariana té menys prevalença de sobrepès i obesitat i que, encara que tant els vegetarians com els omnívors mostren pitjors paràmetres metabòlics en tenir un major índex de massa corporal, els obesos vegetarians mostren un millor estat antioxidant i menor estat inflamatori, cosa que els proporciona una protecció addicional en el desenvolupament de malalties associades amb l’obesitat.
La creixent evidència suggereix un fort vincle entre l’obesitat i les alteracions al microbiota intestinal
El microbiota intestinal humà normal és una comunitat ecològica de bilions de microorganismes comensals i simbiòtics que tenen un paper essencial en el manteniment de les nostres funcions metabòliques i també de l’equilibri del sistema immunitari. Sembla que certes alteracions al microbiota intestinal o disbiosi poden contribuir a l’obesitat i viceversa, però de moment desconeixem els mecanismes exactes de per què això passa i quines alteracions dels microorganismes que viuen amb nosaltres exactament estarien involucrades. Els bacteris dominants que viuen a l’intestí pertanyen a quatre grans tipus bacterians: Bacteroidetes, Firmicutes, Proteobacteria i Actinobacteria, constituint els dos primers més del 90%. Alguns estudis han suggerit que en persones sanes hi ha una alta proporció de Bacteroidetes a Firmicutes, i que aquesta proporció s’inverteix en individus obesos, amb menys freqüència de Bacteroidetes, però, altres informes no han trobat aquesta relació. El que sí que està més clar és que la disbiosi produeix canvis metabòlics com augment de la resistència a la insulina, del colesterol LDL (el dolent) i dels triglicèrids, i també augmenta la inflamació.
Una resposta inflamatòria excessiva i perllongada en el temps augmenta el risc de patir malalties cròniques, entre elles la pròpia obesitat
més, s’ha observat que la “microbiota obesa”, la microbiota alterada per l’obesitat, afecta indirectament l’expressió de gens hipotalàmics i promou la sobrealimentació per múltiples mecanismes. Tot plegat forma un cercle viciós en tota regla en què convé no oblidar que la ingesta d’aliments vegetals és imprescindible per mantenir una bona composició del nostre microbiota.
La ingesta d’aliments vegetals és imprescindible per mantenir una bona composició del nostre microbiota
Sens dubte les fruites, les verdures, les fruites seques, les llavors, els cereals integrals i els llegums, amb el seu elevat contingut en fibres i antioxidants de diferents tipus, tenen molt a aportar cuidant el nostre pes corporal, però, sobretot, cuidant la nostra salut, tant a través dels seus efectes antiinflamatoris com dels seus beneficis al microbiota intestinal.
Aquestes troballes tenen enormes implicacions per a la salut pública, ja que la millora de la qualitat de la dieta de la població incorporant més aliments vegetals ajudaria a mitigar els efectes adversos per a la salut relacionats amb l’obesitat a tot el món.
Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2023
