EFE Verde 15/08/2016
Rebeca Atienza (Goodall Institute): Els ximpanzés senten decepció o amor de forma molt semblant als humans.
Els ximpanzés són com a éssers humans primitius que es comuniquen amb un llenguatge diferent al nostre però que senten alegria, tristesa, decepció o amor d’una forma molt semblant a com sentim els éssers humans, que compartim amb ells el 99% de l’ADN.
Així de clar ho té la directora de l’Institut Jane Goodall de Congo, Rebeca Atienza, que desenvolupa la seva activitat com veterinària al centre de reinserció de ximpanzés de Tchimpounga (Congo) i que assegura, en entrevista a Efeverde, que un esport com el futbol – en el qual es “lluita” per un trofeu – mostra que també “nosaltres” ens assemblem a ells.
Fa només quatre anys que Rebeca, gallega nascuda a Ferrol, i el madrileny Fernando Tormo, publicista encarregat de les campanyes de sensibilització, van ser contractats per la doctora Jane Goodall, que ha dedicat tota la seva vida a l’estudi dels ximpanzés.
Els dos coordinen l’acollida i reinserció de les cries de ximpanzé que la caça furtiva i la tala d’arbres deixen òrfenes, i mantenen viu el missatge de Goodall, que defensa que tots podem fer alguna cosa per defensar el planeta ia les espècies que hi viuen i que cada petit gest compte.
Mentre passejava per un mercat, Goodall va trobar a la venda una cria de ximpanzé, encadenada i desnodrida, que li va fregar la cara amb el dit quan es va intentar comunicar amb ella a través dels sons que havia après a la selva.
Aquest gest, compta Rebeca emocionada, va canviar la seva vida per sempre i la va convèncer que protegir aquests animals era al que dedicaria tot el seu esforç.
“Hi ha molt de Galícia al Congo, o almenys, jo ho percebo així”, explica Rebeca en explicar com va arribar al país africà “. “Quan era petita, sempre vaig tenir la necessitat de protegir els animals i tornar-los la llibertat, afirma l’ferrolana.
Tot i la distància, Rebeca assegura que l’exuberància de la vegetació, la pluja, la humitat i també les supersticions de la gent li recorden a la seva Galícia natal i l’ajuden a suportar la nostàlgia, encara que “la família i el menjar són insubstituïbles”.
Fernando, per la seva banda, tenia clar, gràcies als seus viatges, que treballar en un país africà era el que li agradaria i va trobar el “empenta” que necessitava per arriscar quan va conèixer a Rebeca.
150 ximpanzés
Junts formen un bon equip. Ella s’encarrega de la recuperació dels 150 ximpanzés orfes que acull el centre i del seu complicada reintroducció: cal buscar una zona amb la vegetació adequada i amb les quantitats de menjar suficients, allunyada de poblacions humanes i sense grans grups de ximpanzés salvatges per evitar lluites pel territori.
L’etapa més important de la reintroducció per aconseguir la seva adaptació són els dos o tres anys següents a la seva posada en llibertat, explica Rebeca
Congo ha de desenvolupar una indústria que li permeti exportar productes i no només importar-los, opina Fernando, perquè no pot basar tota la seva riquesa en el petroli i en l’exportació de la fusta tropical que “mata” les seves selves.
“Un animal viu val més que un animal mort” afegeix Rebeca i l’alternativa seria el desenvolupament d’una indústria turística.
Amb aquest objectiu el centre va a reintroduir alguns ximpanzés (que no poden tornar a la vida salvatge) en unes illes selvàtiques, en què esperen posar en marxa un projecte turístic model per demostrar que “canviar caçadors per fotògrafs” pot ser molt més rendible per a tothom.
L’objectiu és provocar un canvi de mentalitat i “no només en la població local” defensa enèrgicament Fernando en recordar que Espanya és el tercer consumidor mundial de la fusta de les selves africanes: “Tots hem de preguntar d’on vénen els productes que comprem i què genera que els utilitzem “.
Amb la intenció de transmetre part del seu treball i activar consciències han arribat a Madrid, on demà donaran una conferència al Jardí Botànic, a les 19:00 hores.
Cap dels dos s’imaginava fa quatre anys que l’Àfrica els canviaria la seva vida i que el deixarien tot per participar d’un projecte que asseguren “enganxa”.
Font: EFE Verde – www.efeverde.com
