“El sector ecològic a Espanya, si no hagués aparegut BioCultura, sí que existiria, però per descomptat seria molt diferent”. Qui s’expressa així és Ángeles Parra, directora de BioCultura, presidenta de l’Associació Vida Sana i coneguda ecoactivista. Ella és el passat i el present del sector ecològic a Espanya. I la seva perspectiva importa. No tothom pot dir que porta 40 primaveres a la batalla “bio”.
Parra assenyala: “Quan nosaltres vam començar estava tot per fer. El sector ‘bio’ era una entelèquia. Per no haver-hi, no hi havia ni certificació. Però avui Espanya ja és al top 10 dels països amb més quota de mercat ‘bio’ i ha aconseguit assolir els 3.000 milions d’euros l’any 2023. A més, Espanya representa el 5’7% de la quota de mercat europeu i tot indica que podria continuar creixent de l‟ordre de 6 o 7% anual. Tot i la crisi conjuntural i els problemes derivats de les guerres i les sequeres, tot apunta que continuarem creixent. Tot i que no n’hi ha prou. Ha de créixer més el consum intern”. I afegeix. “Seguirem creixent, sí, però amb matisos… El consumidor ‘bio’ busca descomptes, ofertes, concursos, marques blanques… Vol seguir menjant ecològic, però també vol poder arribar a final de mes. I les coses no són tan fàcils per a una bona part de la població. Tot i això, el consumidor ecològic és un dels consumidors més fidels del mercat nacional”.
El consum intern continua sent flàccid
“El sector ecològic a Espanya sempre ha tingut molt bona salut i el creixement sempre ha estat notable. Només en els darrers anys hi ha hagut una mica d’estancament. Tot i així, quant a quota de mercat, per davant només tenim els EUA, Alemanya, Xina, França, Canadà, Suïssa, Itàlia, Regne Unit i Suècia. Estar en aquest rànquing no és poc, encara que estem lluny d’aquest grup de líders. Perquè el consum intern continua sent flàccid. Per això continua sent tan important BioCultura. El sector bio necessita una fira forta i poderosa que, aglutinant consumidors i professionals, amb la complicitat de l’Administració i el suport dels mitjans, sigui capaç de fer arribar les virtuts de l’aliment ecològic a ciutadans, llars, restaurants i productors que encara no han fet el gran pas cap a la revolució ‘bio’”, diu Parra. A gairebé 90 dies de la fira, ja han confirmat la presència a BioCultura més de 300 empreses i el 80% de l’espai expositiu ja està reservat. Parra també assevera que “al principi, el consum ecològic a Espanya es duia a terme en establiments molt especialitzats i molt gremials”. I, sobretot, primava l’ecoactivisme. Avui tot això ha canviat molt. S’ha donat una gran professionalització. Gran part del consum orgànic és als establiments especialitzats, però ja no són les botigues de tota la vida, sinó súpers ‘bio’ de conegudes cadenes. I també hi ha hagut una gran migració a les grans superfícies. Les grans firmes no només no apostaven pel sector ecològic, sinó que ho menyspreaven. Hi ha hagut molts canvis en aquest aspecte i, en cert sentit, és una bona notícia. El problema és que molts empresaris no saben entendre l’aliment ‘bio’ com el que realment és: una gran llavor per a un gran canvi de paradigma. No és només un mer negoci. A BioCultura això sempre ho hem tingut molt clar”.
Professionals i ecoactivistes
“Nosaltres sempre hem estat activistes. Amb el temps, ens hem anat professionalitzant, però sense perdre el nostre esperit combatiu dels principis. En general, el sector ecològic ha crescut molt. Des del no-res, ens hem anat expandint fins a ser un sector que dóna feina a Espanya a molta gent, però, segons Amics de la Terra, si es donés una gran revolució i transició agroecològica, aquesta donaria feina a més d’un milió de persones. És a dir, les expectatives d’aquest camí són magnífiques i és el que realment necessitem”, afirma Ángeles Parra. El 64% dels espanyols reconeixen l’Eurofulla: és l’etiqueta més reconeguda entre tots els distintius. Estem avançant, però cal posar més afany, si volem un futur digne per a les generacions que encara han de venir. “Perquè el canvi climàtic i la 6a Extinció han vingut per quedar-s’hi. Hem de ser més ambiciosos i exigir al govern un IVA 0 per a l’aliment ecològic i grans campanyes de promoció als mitjans públics. Si no és així, aquest gran canvi serà molt lent i, precisament, el temps és allò que no ens sobra”, alerta Parra.
2030
La Unió Europea marca un 25% de superfície agrícola ecològica per al 2030. Avui més del 10% de la producció espanyola està certificada ecològica (en algunes CC.AA. el 25% se supera, com és el cas d’Andalusia o Catalunya). Però molta de la nostra producció va destinada a l’exportació. Parra adverteix i insisteix: “Hem d’augmentar el consum intern. Això és fonamental. Actualment, el consum per càpita anual a Espanya és d’aproximadament 64 euros. Tot i això, en llocs com Dinamarca, Àustria o Suïssa el creixement del consum ‘bio’ és exponencial (entre 300 i més de 400€ per càpita). A Espanya, el consum de productes ecològics no supera el 3% del total. Podem créixer molt. Però hem de fer un esforç enorme. I a BioCultura ho fem. Per fomentar el consum (i per tant la producció), hem d’implementar lleis que afavoreixin el consum de productes ecològics. Però cal esforçar-se també en la promoció de totes les virtuts de l’aliment ecològic. I, en aquest sentit, BioCultura fa una feina crucial”.
Polítics tebis i a curt termini
Per a Pedro Burruezo, periodista, director de “El Ecomensajero Digital” i assessor de BioCultura, a més d’artista, “la classe política parla molt de transició ecològica. Però, en la majoria dels casos, només es tracta de declaracions de bones intencions i poca cosa més. Necessitem lleis valentes que ajudin els que estan fent les coses bé i que graven fiscalment els que contaminen i ens emmalalteixen”. I segueix: “Els problemes a què ens enfrontem, com ara la urgència climàtica i la pèrdua de diversitat, són d’una envergadura extraordinària. Els nostres polítics són tebis i a curt termini, per no dir egocèntrics i sotmesos a interessos de poders a les ombres. Han estat molt escassos els exemples, en aquests 40 anys, de polítics veritablement conscienciats dels greus problemes ambientals i sanitaris que crea el sistema agroalimentari industrial. Podrien comptar amb els dits d’una orella. Si BioCultura i el sector ecològic són avui on són al nostre país, creant riquesa i generant ocupació, no ha estat gràcies a la nostra classe política, sinó a pesar seu”.
Una governança per al bé de la humanitat i del planeta
Burruezo insisteix que “tarda o d’hora es donarà un gran canvi a la societat. Mentre no arriba, vull pensar que una elit de gent ben ubicada en certs estrats socials seran capaços de compensar el desastre que s’acosta si no redrecem una governança legislativa i governamental a favor de la Humanitat i de l’ecosfera. Durant 40 anys, el sector ecològic s’ha caracteritzat per la seva tossuderia i el seu activisme, però les cruïlles a què ens enfrontem són tan enormes que necessitem alguna cosa més que la lleialtat indestructible a la causa d’uns quants. La nostra ecosfera, que ja ha esdevingut una tecnosfera, està a punt d’un gran col·lapse”. Burruezo sentencia: “BioCultura i el sector ecològic han demostrat per activa i passiva que poden ser la punta de llança d’un gran canvi de paradigma. Però tots hem de remar a l’uníson. Si la classe política es queda enrere, caldrà reemplaçar-la i inventar nous sistemes que aportin les solucions que la Terra i la Humanitat necessiten”.
Història del creixement del sector i de BioCultura
Des que es tenen dades (font: MAPA), la superfície dedicada a l’agricultura ecològica estava el 1991 a 4.231 ha. i van ser 396 operadors els que es van animar fins aquell moment a produir segons les normes de la producció ecològica. El 2022 la situació era radicalment diferent i es pot observar com s’ha crescut molt: 60.621 operadors i 2.675.331 ha. BioCultura ha estat llançadora de la majoria d’empreses d’aquest país. Quan va arrencar el seu camí el 1985, no va arribar als 100 expositors, entre empreses i col·lectius. En aquest moment aglutina més de 400 empreses i ha multiplicat notablement el seu espai expositiu.
BioCultura 1985 – Proposta de Futur. Manifest
Des de fa uns anys, es pot distingir a tot el món, especialment a l’Occident desenvolupat, una tendència pública a la recuperació i desenvolupament de certs valors que, en línies generals, es pot definir com a “qualitat de vida”. Però no es tracta tant del valor que aquest concepte va tenir dècades enrere, quan més aviat es referia al que després s’ha anomenat desenvolupamentisme, sinó que ara, alertats tots per l’amenaça múltiple, variadíssima, a què es veuen sotmeses moltes formes de vida, té un rerefons de protecció i regeneració de l’entorn i també de ritmes, activitats i vivències, que la passió activa d’aquests darrers temps apartava. Sovint es parla avui de “alternatives”. D’una manera general, es tracta d’un concepte de progrés que anteposa la qualitat a la quantitat, la visió conjunta, harmònica i de futur, al benefici immediat, els valors humans al mer interès lucratiu. Nombrosos individus i grups treballen ja en aquestes vies i cada vegada és més evident que els greus problemes que la societat té plantejats hi troben possibles sortides, que és per aquí per on ha de transitar la humanitat en els propers anys. Neix BioCultura per contribuir al coneixement i la difusió de moltes activitats ja en marxa i encara no ben conegudes, i també per facilitar coneixements, intercanvis i col·laboració, imprescindibles per a les evolució i avui encara escassos. Per a Espanya, el moment és, a més, extraordinàriament important, les vigílies de la integració en una Comunitat Europea que sembla cercar la integració de les històries i cultures nacionals, la línia d’equilibri i humanisme essencial. BioCultura vol ser llavor i mostra d’una forma de vida que ha de ser aconseguida i assumida per tots els estaments de la societat. En allò que aquí s’exposi hi ha les bases del que serà la vida quotidiana en un futur immediat.
Suscríbete a la Newsletter y recibe Bio Eco Actual gratis cada mes en tu correo
Bio Eco Actual, tu mensual 100% ecológico
Leer Bio Eco Actual Septiembre 2024
