Meritxell Roman és enginyera alimentària formada a l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (UPC). Té les arrels en un petit poble del Pallars Jussà, Palau de Noguera, on la seva família ha estat lligada a la terra durant generacions. Va néixer a Barcelona, però l’amor pel món agrícola la va portar a unir-se a Hortec, cooperativa agroecològica dedicada a la producció i la comercialització de fruites, verdures i altres productes ecològics, el 2015.
«Inicialment, vaig treballar al departament de qualitat, centrant-me en normativa i organització tècnica. Des de l’últim trimestre de 2022, exerceixo com a gerent de la cooperativa, amb el compromís de liderar amb passió i respecte pels valors de l’agricultura ecològica, de proximitat i cooperativisme», ens explica.
El sector agrari i rural ha estat vist tradicionalment com un món d’homes. Creus que aquesta visió s’ha transformat o s’està transformant?
Està costant, com en altres àmbits del món laboral. El sector alimentari ha estat i continua sent de gran importància aquí a Catalunya, això engloba el sector agrari i rural. Dècades enrere, el paper de la dona era més aviat la criança i la gestió familiar, no se li donava visibilitat en l’àmbit de treballar al camp. Actualment, això ha evolucionat. S’està transformant.
A les dones se les veu, en general, en unes feines diferents, més administratives. El problema del sector agrari és que és una feina considerada molt dura, tant físicament com d’implicació de temps. Hi ha moltes dones que poden ser molt hàbils per a treballar al món rural. Cada vegada hi ha més interès, i també s’està donant més visibilitat. Abans les dones també hi treballaven, però no se’ls donava aquest reconeixement. Estem evolucionant cap a una realitat més paritària, avui dia no es pot considerar només una feina d’homes, ja som moltes les dones que també hi treballem.
«Les dones, en el sector agrari tenim un problema que és la manca de relleu generacional»
Al llarg de la teva trajectòria professional, t’has topat amb obstacles o reptes pel fet de ser dona?
Contínuament, i actualment, encara n’hi ha. En el meu cas, ja no és només que sigui dona, sinó que tinc diversitat funcional.
Un exemple proper: fa uns dies vaig anar a una fira amb dos companys, un del departament de compres i un altre del departament de vendes. Quan jo parlava sobre un tema del qual en sabia més coses, la persona amb qui estàvem reunits només mirava als meus companys homes i no em mirava a mi, quan era jo qui estava parlant i qui donava les explicacions que tocaven.
Potser no t’ho diuen clarament, però amb les mirades o els actes que et fan, es veu. No és que no siguis ben rebuda, però no sempre et mostren la mateixa consideració que mostrarien si fossis un home. Són micromasclismes.
Per això ens hem de reivindicar i seguir, s’han creat referents i en continuarem creant perquè les següents generacions es puguin emmirallar en algú.
«Si considerem que som vàlides i volem ser emprenedores, que no siguin els altres que ens diguin que no podem»
Com va ser el teu primer contacte amb Hortec? Què et va motivar a liderar la gerència de la cooperativa?
El meu primer contacte va ser en veure una oferta de treball pel nou departament de qualitat que es volia instaurar. Jo havia estudiat Enginyeria Alimentària, i aquesta era una de les sortides laborals que tenia planejades en acabar la carrera. Això va ser l’octubre del 2015, i per casualitat durant l’estiu vaig estudiar també el món ecològic.
Quan vaig veure que Hortec es tractava d’una cooperativa, que estava dins de l’àrea metropolitana de Barcelona i que es dedicava al producte fresc i ecològic, em vaig posicionar per a poder treballar aquí i em van acceptar.
El que em va motivar a liderar la cooperativa com a gerent va ser aportar els meus coneixements en normativa i organització tècnica a un nivell superior, liderar amb passió i respecte pels valors de l’agricultura ecològica, de proximitat i cooperativisme vinculats amb una gestió de la mida d’Hortec, que alhora va molt alineada amb els meus valors personals.
Quin paper tenen les dones a la cooperativa? De quina manera contribueix Hortec a la igualtat de gènere?
Sempre hem intentat que als departaments hi hagi representació femenina, perquè això també vol dir donar-li valor. És difícil trobar perfils que vulguin fer feines més físiques, però històricament, hem tingut presència femenina en tots els departaments de la cooperativa, inclosos, la de preparació de comandes com la de transport.
Des de fa molts anys Hortec ha tingut una gerència de dones. L’anterior gerència, l’encapçalaven tres dones. Ara han volgut fer un pas al costat perquè entrin noves generacions. Jo fa vuit anys que hi treballo. Això vol dir que, com a mínim, fa quinze anys que el lideratge a Hortec és femení.
«Ens hem de reivindicar i seguir, s’han creat referents i en continuarem creant perquè les següents generacions es puguin emmirallar en algú»
Hortec és una cooperativa de caràcter social, que defensa el producte ecològic de temporada i els productors locals. El feminisme també és un dels valors fonamentals?
Totalment. No només som nosaltres qui treballem al dia a dia. Els nostres socis també en comparteixen els valors, de fet la presidenta és una dona també. Se li ha de donar valor i ens agrada poder visibilitzar-ho. En aquest món actual s’ha de tenir una visió més àmplia.
Hem començat parlant del món rural vist com un món masculí. Creus que el relleu generacional pot ser una bona oportunitat per enfortir la presència i el reconeixement de les dones en el sector agrícola?
Sí, i també cal estudiar-ho. Les dones, en el sector agrari tenim un problema que és la manca de relleu generacional. Cada vegada es van perdent més terres. Això també ha passat de pares a fills, de generació en generació. Si la família veu futur en el sector agrari, continuaran. Però si ells mateixos ja no hi veuen futur, buscaran altres vies per a sobreviure. Això actualment és un problema, ja no només de dones o d’homes, sinó del sector agrari.
Sempre han existit els estudis agraris, i també d’enginyeria, en els quals tot això s’ha fomentat. Però si de bon començament et fixes en qui estudia aquestes carreres, es veu clarament la diferència. O si més no, quan jo vaig entrar a la universitat ho veia. Teníem quatre línies d’estudis. En l’agrària, el 90-95% eren homes. En la indústria alimentària, sí que la majoria érem dones. Les altres dues línies el percentatge d’homes i dones es repartien més. Si es pensa que el sector agrari no té sortida, cada vegada n’hi haurà menys.
En general, les enginyeries són majoritàriament ‘carreres d’homes’ i aquest patró l’hem de trencar entre totes. La dona ha estat més associada a cures, a la infermeria, etc. Aquí és també on hem d’acabar amb el tabú i que es vegi tot correlacionat. Si ja comencem des de joves a donar-li importància, hi haurà una transformació molt més forta en temes laborals.
Avui, dia 19 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Dona Emprenedora. Quins consells donaries a altres dones que volen emprendre en el sector agrari ecològic?
Que s’informin, que estudiïn i que siguin valentes. No sortirà tot a la primera, haurem de caure i veure on són les errades per poder reformular. Però no ho hem de deixar mai tot just començar, perquè si considerem que som vàlides i volem ser emprenedores, que no siguin els altres que ens diguin que no podem.
I que s’empoderin i cooperin entre elles abans de res, perquè és fonamental. Si elles volen ser ramaderes o agricultores, perquè hi creuen i els agrada, han de saber què implica. I si estan disposades a fer-ho, endavant. I, sobretot, que tinguin clar quins són els objectius per emprendre.
«El camí de l’emprenedoria, i més en el sector agroecològic, és llarg i canviant. Però és en aquests moments complicats quan la col·lectivitat ha de fer pinya i remarcar que som dones unides i fortes»
La visió de la dona és important i no ens hem de ‘deixar trepitjar’. Hem de ser constants en les nostres decisions tant personals com laborals. El pitjor que podem fer com a persones, tant dones com homes, és tenir unes creences i que la persona del costat ens digui que no som vàlides.
Com a emprenedores ens podem equivocar, podem cometre errors, però és important detectar-los i aprendre d’ells, per corregir-los. Tenir present que el camí de l’emprenedoria, i més en el sector agroecològic, és llarg i canviant. Però és en aquests moments complicats quan la col·lectivitat ha de fer pinya i remarcar que som dones unides i fortes.
Ens hem de fer veure, aportar el nostre granet de sorra i donar la visió de la nostra perspectiva, que és diferent. Donar-li el vessant feminista i fer valdre la nostra visió.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2024
