És la meva imatge del 6 de gener. Aquesta visita, o visites, als contenidors de reciclatge el mateix dia de Reis. Perquè abans que tota la família ens reunim al voltant de la taula per gaudir del darrer àpat de les festes, cal desfer-se del munt de residus que s’ha acumulat sota l’arbre de Nadal: papers de regal, caixes, plàstics, llaços, etc. Alguns, els que no s’han fet malbé gaire els dobleguem i tornen al calaix dels utensilis d’embolicar regals. Tornaran a ser útils l’any que ve. Però la resta van directes als seus respectius contenidors de reciclatge. Un cop més, em torna aquest sentiment de fracàs, d’haver tornat a formar part d’alguna cosa que voldria fugir, però no puc.
He de reconèixer que m’encanten els regals quan estan embolicats en els papers de colors brillants i amb els llaços. Allà posats sota l’arbre, al costat de les sabates… em tornen a una infància on els regals eren gairebé exclusius d’aquell dia. On no passava res per l’excés de residus perquè la resta de l’any se’n generaven molt pocs.
La gestió dels residus és una assignatura pendent de la nostra societat. Produïm tantes escombraries que hi ha illes de plàstic als oceans, algunes tan grans com Espanya, França i Alemanya juntes. Tones i tones d’escombraries s’acumulen en espais naturals inhòspits com el desert d’Atacama a Xile, convertit en l’abocador il·legal més gran de roba usada del món. I després d’espoliar els seus recursos durant anys, ara hem convertit els països pobres en el destí de les nostres deixalles.
Després d’espoliar els seus recursos durant anys, ara hem convertit els països pobres en el destí de les nostres deixalles
Segons l’informe de la Fundació Rezero per a la prevenció i el consum responsable basat sobre dades del Ministeri per a la Transició ecològica, cadascuna de les persones d’aquest país va produir de mitjana 470 kg de residus el 2019 xifra que sembla que es manté força estable des de 2017 (Rezero, 2022). Un 5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’Espanya l’any 2014 corresponen a aquest sector (Idem). Una part important d’aquests gasos prové dels abocadors, on aturarà tot allò que no es recicla. Les emissions procedents dels abocadors representen més del 80% de les emissions del sector i és perquè els residus orgànics es van descomponent generant metà durant períodes de temps superiors als 20 anys. Per tant, una forma molt eficaç de reduir aquesta aportació seria evitar que una gran part de les restes orgàniques vagin a abocadors. Tot i que la recuperació de la fracció orgànica ha augmentat un 22% des del 2010, continua sent una part molt petita respecte al total ja que el 2019 només anava als diferents contenidors de recollida selectiva el 23,5% (Idem).
Tant la recollida selectiva i el reciclatge, com la gestió d’abocadors suposa un cost econòmic i ambiental molt elevat. Segons les dades de l’Observatori Sectorial DBK, el cost anual del tractament de residus a Espanya se situa al voltant dels 3.750 milions d’euros. El cost ambiental és difícil de mesurar, però per poc que ens passegem pel medi natural, és clar que és molt alt. La millor opció és sempre intentar reduir al màxim els residus que generem, disminuint el nostre consum, però també optant per opcions que limiten els envasos, especialment aquells més difícils de reciclar o que simplement no es poden reciclar.
Què podem fer per reduir els nostres residus?
- Comprar productes a granel. Avui dia hi ha cada cop més opcions i botigues especialitzades. A més de l’alimentació també hi ha alguns cosmètics i productes de neteja que es poden comprar a granel.
- Anar a comprar amb els nostres propis envasos, ja siguin bosses o recipients per a productes com ara el peix, la carn, etc. La normativa ja ho permet i molts establiments ho accepten sempre que l’envàs sigui apte per a aliments.
- Triar productes que no vagin sobreenvasats. Avui dia hi ha empreses que fan un esforç per limitar els envasos fins i tot algunes que venen productes “zero waste”.
- Evita els productes d’un sol ús i tria els que són reutilitzables en el teu dia a dia: tovallons i mocadors de roba, cafetera italiana, copa menstrual, bolquers de roba, etc.
- Tria envasos grans ja que suposa un estalvi tant econòmic com en envasos: cosmètica, rotllos de paper de vàter o cuina, productes de neteja, aliments, etc. sempre és millor optar per les opcions familiars.
- Busca restaurants i cafeteries que tinguin envasos retornables per emportar-te el menjar o la beguda.
- Reutilitza al màxim: bosses, diaris, envasos buits… Hi ha moltes idees per donar-los nous usos.
La millor opció és sempre intentar reduir al màxim els residus que generem, disminuint el nostre consum, però també optant per opcions que limiten els envasos
El projecte CompartoClima, desenvolupat per l’Associació Vida Sana té com a objectiu identificar pràctiques reals i concretes que permeten a una persona ser més resilient davant del canvi climàtic a partir d’entrevistes realitzades a visitants de fires de consum ecològic i d’una enquesta difosa a través de la web. Amb el conjunt de pràctiques recollides i alguns casos exemplars identificats, s’editarà una guia.
El projecte CompartoClima (Identificació i promoció d’estils de vida resilients i adaptats al canvi climàtic a Espanya) compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Convocatòria de subvencions per a la realització de projectes que contribueixin a implementar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (2021-2030).
Referències:
Rezero. Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable. (2022). El Estado español hacia el residuo cero y el consumo responsable. Situación actual e indicadores hacia la transición. Disponible en: https://www.rezero.cat/wp-content/uploads/2022/10/Informe- indicadores_2022-ESP.pdf
Autora: Montse Escutia, Projecte CompartoClima.
- Més informació a: www.vidasana.org/compartoclima
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2024
