¿Practicas el Clean Eating o el Stop Food Waste?

Si a l’hora de menjar ets un tendency, aquí tens el teu manual. Esnobisme o tendència real? Alimentar-se ha perdut el seu significat estricte per passar a definir a tota una experiència de plaer i entreteniment, una forma de viure de forma saludable, i per a alguns, fins i tot gairebé una “religió”. Alimentació i consciència, alimentació i sostenibilitat, alimentació i medi ambient ja són binomis acceptats per una majoria. Però en aquest consumidor conscient cal donar un pas més enllà per parlar de tendències amb noms que recorden més als d’un estil de música que a una manera d’alimentar-se: Clean Eating, Comfort Food o Stop Food Waste

Eat Clean, un himne a la simplicitat

No estem parlant de ser pulcres a l’hora de dinar, sinó d’un nou concepte que proposa adquirir hàbits alimentaris per sentir-se millor. Res de plats precuinats, sinó menjar real, senzill i genuï a base de verdura, fruita i aliments integrals. El periodista i investigador nord-americà Michael Pollan, defensor d’aquest corrent i amb frases lapidàries com “Cuinar és un fascinant exercici per tornar a connectar amb la natura”, dóna suport sense reserves a un menjar noble, autèntic i natural, contra el processat i industrial. En definitiva, “No mengis res que la teva àvia no reconeixes com a menjar” és un dels principis d’aquest estudiós que, encara que “flexitarià”, es mostra contundent amb el consum de carn: “Per fer front al canvi climàtic haurem de lluitar amb el consum de carn, ja que entre el 10% i 20% dels gasos d’efecte hivernacle prové de l’agricultura animal. Qualsevol cosa que puguem fer per evitar-ho és benvinguda, sobretot si a més això significa incentivar el consum de vegetals i fruites”.

Aparentment aquest estil no proposa res excessivament trencador, però si pot suposar un gran canvi començar a prestar atenció a escollir ingredients d’alt valor nutritiu, evitar greixos inútils, complir amb les 5 porcions de verdura i fruita al dia, consumir pocs sucres i sals i gran quantitat de fibres i cereals integrals. Per iniciar-se en el corrent Eat Clean o Clean Eating cal desempallegar-se de tot producte elaborat, treure les paraules sucre i farina blanca de la llista de compra, i omplir-la d’altres com verdures, cereals integrals i fruita.

Es tracta, doncs, d’un estil que només requereix petits però crucials canvis de xip. Si a partir de demà vols sumar-te a aquesta moda neta, comença fent-ho amb un abundant esmorzar a base de civada i, a partir d’aquí, sense perdre el compte, menja frugalment cinc vegades durant el dia.

Alimentació i consciència, alimentació i sostenibilitat, alimentació i medi ambient

Comfort food, plats que “t’abracen”

Encara que parlem d’aquest corrent com a tendència, el terme Comfort food va sorgir a principis dels anys 70 per referir-se a menjar tradicional i senzill que s’elabora a casa. Res de sofisticacions ni receptes complexes, cuina casolana feta amb afecte i cura, que reconforti cos i ànima. Justament, un cuiner jove i mediàtic com és el britànic Jamie Oliver, reivindica el menjar de confort que defineix com “un festí de records nostàlgics i tradicions perquè al comensal se li dibuixi un enorme somriure quan els degusti”.

En definitiva es tracta d’un homenatge als productes de temporada i locals, perquè està clar que no produeix el mateix confort ingerir un mateix plat en un lloc càlid i tropical que en un país nòrdic. És una recuperació de la tradició gastronòmica de cada punt del planeta amb tot el que això suposa, no només en l’elecció d’ingredients sinó també en la inversió de temps i ganes a l’hora de cuinar-los. Sense presses ni guarniments superflus. Cuina que brinda satisfacció, que permet connectar-se amb els plaers bàsics o que simplement porta bons records … Perquè en els mesos de fred hi ha alguna cosa millor que un bon guisat que et reconforti i t’abraci?

Stop Food Waste, o el menjar anti-malbaratament

Possiblement sigui un dels corrents més responsables i sostenibles que hi ha a l’alimentació. Quantes vegades ens desfem immediatament d’un producte quan veiem que la seva data de caducitat va vèncer fa tot just uns dies? Però, és en realitat la data de venciment una raó de pes per decidir l’estat d’un aliment? Aquesta tendència de rabiosa actualitat posa aquesta i altres qüestions en dubte i advoca per no desaprofitar aliments que en realitat poden estar en bon estat.

D’entrada, una dada posa els pèls de punta: gairebé un terç del menjar que es produeix al planeta és desaprofitat o, el que és el mateix, el consumidor europeu i nord-americà mitjà rebutja entre 95 i 115 kg de menjar a l’any. I mentre tones d’aliments acaben a la galleda de les escombraries de les nostres llars, en contenidors públics o es fan malbé a meitat del seu transport, diàriament milions de persones se’n van a dormir amb els estómacs buits.

Però el malbaratament no només és una “indecència” davant la fam mundial, sinó que els efectes a nivell mediambiental també són desastrosos: emissions de gas a causa del transport d’aquestes tones perdudes, béns naturals malgastats com l’aigua i la terra i, finalment, escombraries i més escombraries que cal fer desaparèixer deixant la seva estela tòxica. Conscienciats d’aquesta realitat, estan sorgint cuiners i empresaris que amb creativitat proposen interessants vies en línia amb el Stop Food Waste que aconsegueixin donar la volta a aquest problema. Alguns exemples són restaurants que utilitzen menjar de descart en condicions comestibles, altres que conviden els clients a que portin les seves bosses amb deixalles biodegradables que reciclen com biogàs per cuinar a canvi d’un descompte en el seu menú o cadenes de supermercats que només venen aliments caducats o de “consum preferent” a preus econòmics. Pur enginy a favor de l’aprofitament, com és la tècnica root to fruit (de l’arrel al fruit) de l’eco-xef anglès Tom Hunt que utilitza tiges i fulles de qualsevol verdura i, que per si fos poc, regenta el Forgotten Feast, un restaurant itinerant per a marginats que utilitza menjar 100% rescatat.

Autora: MariaJo López Vilalta / Morocha, Llicenciada en Ciències de la Informació

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Desembre 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here