Adormits com granotes a punt de ser bullides

La gran majoria de la societat espanyola observa atònita i jeu endormiscada, sota la canícula del Sol estiuenc, davant les històries picaresques, les corrupcions, els amics col·locats sense pudors ni vergonyes en llocs claus de poder i altres perles de la casta política i financera que suren dia rere dia. Estem tots plantats dins d’una olla a pressió que augmenta la seva temperatura,acostant-se al punt d’ebullició. Com granotes a punt de ser bullides sense capacitat de reacció. I el mercuri augmenta cada divendres, al fer-se públiques les mesures del Govern de Madrid després del Consell de Ministres. Una de les darreres sacsejades legislatives va ser a mitjans de juliol quan els ciutadans que es podien permetre uns diesde vacances, ja amb les maletes a punt, van conèixer alguns detalls de la reforma energètica impulsada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme que dirigeix José Manuel Soria.Un període de l’any que agrada molt a la classe política per anunciar mesures impopulars.

La veritat és que la reforma energètica impulsada pel ministre Soria té una virtut indiscutible: ha aconseguit,aparentment, que tots els actors del sector energètic es manifestin en contra. Les empreses elèctriques es queixen d’un “repartiment no equitatiu” per pal·liar el dèficit de tarifa. Les empreses d’energies renovables, que havien crescut gràcies als incentius del govern Zapatero, asseguren que la reforma és una estafa que aboca al tancament de plantes solars i a la fallida de molts inversors,tant grans com petits. Els grups ecologistes acusen al Govern de Rajoy de perpetuar el model basat en els combustibles fòssils i de gravar tant l’autoconsum energètic dels ciutadans més emprenedors que el fan inviable. Ningú posa en dubte que des de fa temps s’hauria d’haver abordat el dèficit de tarifa falta transparència i saber al detall com s’ha generat però possiblement hi havia alternatives més valentes, que no anessin a contracorrent de la política europea i dels països més innovadors i amb més visió de futur. Més aviat es tractava de legislar a favor de la disminució del consum energètic; de desenvolupar un sistema d’energies renovables descentralitzat que certament demana grans inversions i grans superfícies però viable si es generalitza; i de fomentar una nova ètica social  només possible si s’acompanya d’un seguit de mesures exemplars per aturar la corrupció i amb una justícia ràpida i eficaç que prioritzi el bé comú. Però continuem instal·lats en la síndrome de la granota bullida.