El te verd s’obté de les mateixes fulles que el te negre, la planta Camellia sinensis, però el procés d’elaboració és radicalment diferent.
Mentre que el te negre es fermenta, permetent que els enzims propis de la fulla oxidin els seus components i enfosqueixin el color, el te verd se sotmet a un tractament tèrmic immediatament després de la collita: les fulles es couen al vapor o es torren en sec per desactivar els enzims abans que actuïn.
El resultat és una beguda que conserva gairebé intactes els seus compostos bioactius originals, especialment una família d’antioxidants, les catequines, que són la clau de la major part de les seves virtuts per a la salut.
Polifenols i catequines: el nucli de les seves propietats
Els polifenols representen entre el 25% i el 35% del pes sec de les fulles de te verd, i les catequines són el subgrup més abundant i estudiat dins d’aquesta família. Entre elles destaca l’epigalocatequina galat, coneguda per les sigles EGCG, considerada un dels antioxidants naturals més potents que es coneixen. Recordem que els antioxidants neutralitzen els radicals lliures, molècules d’oxigen reactives que fan malbé l’ADN cel·lular i s’associen a l’envelliment prematur i al desenvolupament de malalties degeneratives.
Els resultats sobre EGCG i prevenció del càncer encara no són concloents, però els estudis epidemiològics en poblacions consumidores de te verd, com ara el Japó, mostren una incidència significativament menor en diversos tumors. En canvi, les catequines han demostrat en múltiples estudis clínics que afavoreixen la salut cardiovascular: contribueixen a reduir el colesterol LDL, milloren l’elasticitat dels vasos sanguinis, tenen un efecte antiagregant plaquetari suau i ajuden a regular la pressió arterial.
S’estima que el consum habitual de 3-4 tasses diàries pot reduir el risc d’infart de miocardi i accident cerebrovascular. Una revisió publicada a European Journal of Preventive Cardiology, que va analitzar dades de més de 76.000 persones durant uns quants anys, va trobar una correlació inversa significativa entre el consum regular de te verd i la mortalitat per causes cardiovasculars.
La cafeïna del te: estimulació sense ensurts
El te verd conté cafeïna, abans anomenada teïna, encara que químicament són la mateixa molècula, i també, en quantitats menors, teofilina i teobromina, dos alcaloides amb propietats estimulants i relaxants complementàries. La teofilina té a més un efecte broncodilatador que és aprofitat farmacològicament. El que distingeix el te del cafè pel que fa a la cafeïna no és tant la quantitat (encara que el cafè en sol contenir més per tassa) sinó la manera com actua.
Al te, la cafeïna s’absorbeix més lentament gràcies a la presència de tanins, que retarden el pas al torrent sanguini. El resultat és un efecte estimulant més gradual i sostingut. Moltes persones descriuen l’estat que produeix el te verd com a alerta serena: concentració sense agitació.
Els tes verds d’alta qualitat tendeixen a contenir més cafeïna que els econòmics, perquè en la seva elaboració s’utilitzen proporcions més altes de fulles joves, els brots i les primeres fulles, que l’emmagatzemen amb més quantitat. I per als que vulguin evitar la cafeïna, també hi ha te verd ecològic descafeïnat.
Matxa: el te verd en la seva forma més concentrada
El te matxa japonès és l’expressió més concentrada del te verd. S’elabora molent finament fulles senceres d’una varietat d’alta qualitat cultivada a l’ombra, cosa que incrementa el seu contingut en clorofil·la i L-teanina, un aminoàcid amb efecte ansiolític que potencia la concentració.
En ingerir la pols dissolta en aigua en lloc d’una infusió, es consumeix la fulla completa, de manera que la concentració de catequines, cafeïna i altres compostos és molt superior a la d’un te convencional. El matxa ha guanyat enorme popularitat en els darrers anys, encara que l’autenticitat i qualitat del producte varien considerablement.
Com preparar-lo per preservar-ne les propietats
En fulles o en bossetes? Tot i que les bossetes de te han de contenir els mateixos ingredients que el te a granel, els coneixedors consideren que els compostos aromàtics no es desenvolupen tan bé. A la Xina, el te verd es beu «de la fulla».
La temperatura de l’aigua és el factor més important en la preparació del te verd. A diferència del te negre, que es prepara amb aigua bullent, el te verd requereix una temperatura entre 70 i 80ºC per no destruir les catequines ni generar l’amargor excessiva que apareix quan l’aigua està massa calenta. Una manera senzilla d’aconseguir-ho (sense termòmetre) és deixar reposar l’aigua bullida durant 6-7 minuts abans d’abocar-la. El temps d’infusió òptim oscil·la entre 1-3 minuts. Una mateixa càrrega de fulles es pot infusionar fins a quatre vegades: la primera extracció és la més rica en catequines.
La segona beguda més consumida del món després de l’aigua
El te verd conté també fluor de forma natural i manganès, potassi i zinc. La vitamina C es degrada parcialment amb la calor, però persisteix a les tisanes ben preparades.
La gran varietat de tipus disponibles —sencha, gyokuro, gunpowder, hojicha, genmaicha, gessamí— respon tant a diferències en el cultiu i processat com al propi terreny de cultiu. El te de gessamí, molt apreciat a Espanya, s’elabora perfumant fulles de te verd amb flors fresques de gessamí durant el procés d’assecat; quan s’escull en versió ecològica, s’evita la presència de residus de pesticides tant a les fulles com a les flors.
Autor: Jaume Rosselló, Editor Especialitzat en Salut i Alimentació.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2026
