Per Enric Urrtutia , director de Bio Eco Actual
Julio Arroyo García i Abad,
Almoguera (Guadalajara) 1956, va conèixer l’Agricultura Biodinàmica, desenvolupada per Rudolf Steiner, fa uns 30 anys a Madrid, en triar una escola natural per al seu fill, en la qual s’impartia la pedagogia Waldorf, seguidora de la filosofia de Steiner, i porta aplicant-la en la seva vida professional i personal més de 25 anys. Pioner a Espanya en la posada en marxa de finques biodinàmiques per a la seva sostenibilitat productiva, mestre artesà i especialista en transformats làctics i pa ecològic, Julio Arroyo és el principal pilar de formació i assessorament de la biodinàmica al nostre país impartint formació en el Ministeri d’Agricultura, les Escoles Agràries de Manresa, Madrid i Lleida, entre molts altres, públics i privats; assessorant a productors de fruita a Extremadura, Lleida, Segòvia i Almeria; en cultius de oliveres a Jaén i Villena; de vinya a Otero, Pedroñeras i el Penedès i de ramaderia de carn a Àvila.

Vaig conèixer en Julio en circumstàncies surrealistes, quan vam coincidir a casa d’un productor de fruita al que Julio formava, durant una pausa que va aprofitar per dinar. Va ser una trobada curta però molt intensa.

Com definiries i centraries als nostres lectors en l’agricultura biodinàmica?
Primer dir que la Biodinàmica és pionera de les agricultures del que ara coneixem com a escoles d’agricultura respectuoses amb el medi ambient i que no utilitzen productes químics de síntesis ni organismes modificats genèticament. Però a més de no utilitzar aquests productes és un camí d’auto desenvolupament o millor dit un cultiu d’un mateix. Si volem conrear alguna cosa fora en el camp primer ens hem de conrear nosaltres mateixos: el de fora és un reflex del que tenim dins. Per a això hi ha una sèrie de tècniques tant agrícoles com coneixements dels processos de la vida: plantes, animals, sòl, humans i cosmos.

La introducció de la química a principis de segle XX usant fertilitzants inorgànics, com el nitrogen «condensat» va ser com l’arribada dels Bàrbars en l’Imperi Romà?
Cal conèixer la història dels humans per entendre certs processos de la vida i la mort. Després de la guerra mundial i d’haver desenvolupat armes químiques, les que van quedar calia gastar-les, i llavors en comptes de matar en la guerra es van usar per matar en la pau, volien amortitzar la inversió. El que no se sabia és que tot el que li fem a la terra, a les plantes i als animals, al final arriba a l’ésser humà tirem verí al camp, a les plantes i ens ho mengem.

E
radicar les fams després de la 2ª Guerra Mundial amb el pla Marshall va portar a utilitzar “Paration”, plaguicida terrible usat a mitjan segle passat que eliminava tots els insectes, però arran d’utilitzar-ho va sorgir una nova plaga, la de l’aranya vermella i van sorgir nous plaguicides, molt perjudicials per a la salut humana, que es van prohibir el 1970, segons em comentava el Sr. Manuel Valls. Aquest és un dels molts exemples que ens han de fer reflexionar cap a una agricultura biodinàmica i sostenible?
La mort, la destrucció, la contaminació, les guerres, són un negoci. Mentre hi hagi beneficis econòmics, no importa… diners per avui i fam per demà, després de la catàstrofe. Patim tots.
Les altres agricultures i la que jo treballo, la Biodinàmica, fan, podríem dir, el contrari, en comptes d’activar la mort en aquest lapsus de temps que passem per aquesta vida entre el naixement i la mort, activen els processos de la vida. El que em comenten els agricultors és que quan treballen amb la biodinàmica apareix la vida, varietat de plantes útils, animals de tot tipus, depredadors i predats, processos d’auto regulació, la mateixa finca es regula a si mateixa, gairebé no cal intervenir. Amb la Biodinàmica s’activen processos de vivificació,  vida en el sòl, plantes vives per alimentar-nos, animals sans i feliços, i humans amb un pensar clar, un sentir harmoniós i un actuar correcte en el món, gràcies a menjar productes de qualitat.

Vaig presenciar com barrejaves 200 litres d’aigua amb components biodinàmics, donant formació i assessorant al productor de fruita, per què els agricultors estan transformant la seva metodologia productiva cap a l’agricultura biodinàmica encara que els seus costos siguin superiors?
És un moment interessant de la humanitat, hi ha un canvi de consciència i, clar que l’economia es mira, hi ha costos, però també hi ha beneficis en les vendes. Estem en el moment en què a alguns agricultors l’ecològic els queda curt i busquen una mica més, doncs de vegades no és canviar un producte químic de síntesi per un químic natural igual d’efectiu, que sigui natural no significa que no danyi. Però si no hi ha canvi interior de consciència, del per què o per a què es fa. L’important és aprendre a produir productes vius i vida, que s’utilitzin el mínim d’entrades encara que siguin naturals.

Quan formes i assessores als agricultors, els inicies per un recorregut tècnic i humà. Segons Steiner: “la antroposofía és un camí de coneixement que vol conduir l’espiritual en l’home a l’espiritual en l’univers”, com assimila l’agricultor en ple segle XXI un model anti industrial encara que ho reclami el mercat?
Podria dir que el coneixement dels processos de la naturalesa no és anti res, diríem que és aprendre a llegir el llibre de la naturalesa de la vida. Com he dit, hi ha un canvi en la humanitat, es vol saber i ens sorprendríem fins a on.L’alimentació és la gran assignatura per al canvi social que ha de donar-se. Steiner va dir, responent a agricultors i amics, que no entenia com no hi havia canvis en la societat i en els humans amb els coneixements que es tenien.El problema pel qual la humanitat no evolucionava era un problema d’alimentació, el menjar ja no aportava la possibilitat de connectar a l’humà amb l’essència i el pensar i no donava la possibilitat d’actuar al món d’una forma correcta i provocar el canvi necessari en la societat i en la vida de les persones, amb l’alimentació això s’aconseguiria, si aquesta fos un aliment viu.

Steiner ens parla de la reencarnació, la antroposofía és una forma de viure i entendre la vida, quin paper juga la mort?
En tots els processos de la vida hi és la mort, això les persones que tenen contacte amb la naturalesa, agricultors, ramaders, ho saben, tot és néixer, créixer i morir i així contínuament, tot en moviment. Al món vegetal això sembla més tènue, no sentim molta pena quan tallem el coll a un enciam o a un porro. Al món animal és una mica més dur tallar el coll a un vedell o a una gallina, costa més, estem més prop de la mort amb ells i en aquest moment de la vida fugim de tot el que soni a mort, a vell, a lleig, ho amaguem, no ens volem enfrontar a les nostres realitats, després de viure certes experiències, un comença a entendre que la mort no és tal com la religió i la moral que ens ha tocat viure ens explica.Morir és néixer en un altre estadi i néixer és morir d’una altra vida, i, si és veritat el que expliquen els que saben, naixem i morim constantment, tant en la vida com a cada moment.